28
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
18:24h
La Diputació de Barcelona ha redactat el projecte bàsic i executiu de restauració de la Torre del Breny, la torre funerària romana més gran de la Península Ibèrica i una de les poques conegudes a Catalunya, situada estratègicament en la unió dels camins naturals que resseguien les valls del Llobregat i el Cardener. El projecte executiu, realitzat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), ha estat lliurat avui pel diputat d'Urbanisme i Habitatge, Josep Ramon Mut, a l'alcalde Cristòfol Gimeno.
El projecte preveu la consolidació dels elements originals que es conserven, així com la recollida i canalització de les aigües pluvials de l'interior i exterior del monument i l'actuació de l'entorn amb l'eliminació de la vegetació invasora i l'actual tanca metàl·lica, amb l'objectiu de millorar la conservació visió i accessibilitat de la Torre.
El monument, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), té una planta quadrada d'una mica més de 10 metres per costat, orientada perfectament amb els punts cardinals i amb una alçària conservada de paret vista de 3,8 metres. La Torre és un sepulcre dels anomenats d'aediculum sobre pòdium, caracteritzats per la superposició de dos cossos prismàtics, del qual només s'ha conservat el pòdium i part de la base del cos superior.
El projecte preveu la consolidació dels elements originals que es conserven, així com la recollida i canalització de les aigües pluvials de l'interior i exterior del monument i l'actuació de l'entorn amb l'eliminació de la vegetació invasora i l'actual tanca metàl·lica, amb l'objectiu de millorar la conservació visió i accessibilitat de la Torre.
El monument, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), té una planta quadrada d'una mica més de 10 metres per costat, orientada perfectament amb els punts cardinals i amb una alçària conservada de paret vista de 3,8 metres. La Torre és un sepulcre dels anomenats d'aediculum sobre pòdium, caracteritzats per la superposició de dos cossos prismàtics, del qual només s'ha conservat el pòdium i part de la base del cos superior.