27
de març
del
2017
Actualitzat
a les
23:09h
Els jugadors del Cd'E Manresa es van desplaçar, aquest diumenge, 26 de març, al camp del, fins aquesta jornada, millor equip de la segona volta: el Llagostera B. Un equip que, des que va visitar el Congost la primera volta, només ha perdut dos partits d'un total de disset.
Aquesta gran ratxa de resultats ha dut els de Josep Triadú a lluitar per l'ascens, encara que després de les victòries d'Horta i Andorra, unides a l'empat contra el Manresa, l'han deixat un xic despenjat.
Tampoc s'ha d'oblidar que el Manresa jugava contra un equip que la jornada anterior va ser capaç d'aconseguir empatar al camp del líder (2-2). Tot això podia fer pensar que els manresans ho tindrien difícil per a treure alguna cosa positiva d'un dels camps més difícils del grup. Però res més lluny de la realitat, el Manresa va fer un partit excel·lent contra un equip sublim. No només això, sinó que els deixebles d'Albert García, en algunes fases d'un matx que va estar igualat en línies generals, fins i tot van ser superior el seu rival.
L'únic que els va faltar, com es pot desprendre del resultat final, va ser la manca d'un gol. Aquest dèficit que pateix últimament el Manresa (dos gols en els darrers cinc partits) és el major maldecap d'un equip que demostra setmana rere setmana que és capaç de competir contra qualsevol rival. No obstant això, pas a pas i punt a punt, els blancs-i-vermells segueixen a tocar de la permanència, que és tan sols a un punt.
La primera part va ser molt entretinguda i, fins i tot, atractiva. I és que els dos contrincants es van dedicar a jugar a futbol, sense especulacions, creant joc des del darrere i movent molt bé la pilota d'un costat a l'altre del camp. Però també és cert que a tots dos els va faltar profunditat. Potser, en part, perquè la defensa va ratllar la perfecció, val a dir-ho.
Sigui com sigui, tan sols es va registrar un ensurt en els primers 45 minuts, i va ser arran d'un xut des de fora de l'àrea d'Alexis Sánchez que, després de tocar el peu d'un defensa manresà, va enverinar la pilota i aquesta es va estavellar a la part de sobre del travesser, però sense més conseqüències (36').
La represa va seguir el mateix guió de la primera part, veient-se dos equips sobre el terreny de joc que tractaven molt bé la pilota, tot buscant un joc trenat, però amb la diferència que el perill, a una àrea i a l'altra, va sovintejar molt més que al primer acte.
El primer avís va tenir color blaugrana. El migcampista llagosterenc Marc Gelmà, des del balcó de l'àrea, va xutar ras entre pals i, després de tocar un defensa rival, el porter manresà Romans Carrillo va aturar la pilota en dos temps (54'). La resposta dels de García va arribar un parell de minuts després. Luís Espinoza, Lucho, rebia la pilota arran d'un corner i, des de fora de l'àrea, a pocs metres del vèrtex de l'àrea gran, etzibava un gran xut que s'estavellaria al travesser, amb el porter ja batut. Aquesta acció va esperonar el Manresa, que durant molts minuts va donar molta més sensació de perill que un rival que veia de lluny Romans.
Al minut 62, després d'un altre corner executat des del cantó esquerra de l'atac manresà, el defensa manresà Moha Dijtte colpejava amb el cap una rematada franca, però la pilota sortia una mica per sobre del travesser. En ple domini manresà, als 75' el Llagostera va muntar un contracop vertiginós des de la seva pròpia defensa que va culminar Henry amb un xut a boca de canó que Romans va evitar que es convertís en l'1 a 0. Només un minut més tard era Bernat Benito qui, des de fora de l'àrea, responia amb un gran xut que anava a l'escaire, però el porter local va volar per evitar-ho.
El darrer quart del partit es va tornar a igualar i tots dos equips van evidenciar que no es conformaven amb l'empat sense gols: en volien més. Les accions més clares per desnivellar el marcador van arribar en els darrers minuts. Primer va ser Leandro, que es va trobar tot sol davant del llagosterenc Dani, qui amb una vaselina va poder repetir l'èxtasi que va provocar la jornada anterior el seu gol al minut 93. Però en aquesta ocasió la pilota va quedar penjada a la xarxa, per sobre del travesser (87').
Després, quan tot semblava dat i beneït, el local Mainal va fer un xut a la porteria manresana que va anar a fora per molt poc. Era el minut 92. Huria estat un cop mortal. Però no va ser així: el Manresa segueix viu en la seva lluita. Malgrat aquest ensurt i amb el partit que van jugar els de la capital del Bages, el punt que van aconseguir va deixar un gust agredolç. Però val més això que res.
Aquesta gran ratxa de resultats ha dut els de Josep Triadú a lluitar per l'ascens, encara que després de les victòries d'Horta i Andorra, unides a l'empat contra el Manresa, l'han deixat un xic despenjat.
Tampoc s'ha d'oblidar que el Manresa jugava contra un equip que la jornada anterior va ser capaç d'aconseguir empatar al camp del líder (2-2). Tot això podia fer pensar que els manresans ho tindrien difícil per a treure alguna cosa positiva d'un dels camps més difícils del grup. Però res més lluny de la realitat, el Manresa va fer un partit excel·lent contra un equip sublim. No només això, sinó que els deixebles d'Albert García, en algunes fases d'un matx que va estar igualat en línies generals, fins i tot van ser superior el seu rival.
L'únic que els va faltar, com es pot desprendre del resultat final, va ser la manca d'un gol. Aquest dèficit que pateix últimament el Manresa (dos gols en els darrers cinc partits) és el major maldecap d'un equip que demostra setmana rere setmana que és capaç de competir contra qualsevol rival. No obstant això, pas a pas i punt a punt, els blancs-i-vermells segueixen a tocar de la permanència, que és tan sols a un punt.
La primera part va ser molt entretinguda i, fins i tot, atractiva. I és que els dos contrincants es van dedicar a jugar a futbol, sense especulacions, creant joc des del darrere i movent molt bé la pilota d'un costat a l'altre del camp. Però també és cert que a tots dos els va faltar profunditat. Potser, en part, perquè la defensa va ratllar la perfecció, val a dir-ho.
Sigui com sigui, tan sols es va registrar un ensurt en els primers 45 minuts, i va ser arran d'un xut des de fora de l'àrea d'Alexis Sánchez que, després de tocar el peu d'un defensa manresà, va enverinar la pilota i aquesta es va estavellar a la part de sobre del travesser, però sense més conseqüències (36').
La represa va seguir el mateix guió de la primera part, veient-se dos equips sobre el terreny de joc que tractaven molt bé la pilota, tot buscant un joc trenat, però amb la diferència que el perill, a una àrea i a l'altra, va sovintejar molt més que al primer acte.
El primer avís va tenir color blaugrana. El migcampista llagosterenc Marc Gelmà, des del balcó de l'àrea, va xutar ras entre pals i, després de tocar un defensa rival, el porter manresà Romans Carrillo va aturar la pilota en dos temps (54'). La resposta dels de García va arribar un parell de minuts després. Luís Espinoza, Lucho, rebia la pilota arran d'un corner i, des de fora de l'àrea, a pocs metres del vèrtex de l'àrea gran, etzibava un gran xut que s'estavellaria al travesser, amb el porter ja batut. Aquesta acció va esperonar el Manresa, que durant molts minuts va donar molta més sensació de perill que un rival que veia de lluny Romans.
Al minut 62, després d'un altre corner executat des del cantó esquerra de l'atac manresà, el defensa manresà Moha Dijtte colpejava amb el cap una rematada franca, però la pilota sortia una mica per sobre del travesser. En ple domini manresà, als 75' el Llagostera va muntar un contracop vertiginós des de la seva pròpia defensa que va culminar Henry amb un xut a boca de canó que Romans va evitar que es convertís en l'1 a 0. Només un minut més tard era Bernat Benito qui, des de fora de l'àrea, responia amb un gran xut que anava a l'escaire, però el porter local va volar per evitar-ho.
El darrer quart del partit es va tornar a igualar i tots dos equips van evidenciar que no es conformaven amb l'empat sense gols: en volien més. Les accions més clares per desnivellar el marcador van arribar en els darrers minuts. Primer va ser Leandro, que es va trobar tot sol davant del llagosterenc Dani, qui amb una vaselina va poder repetir l'èxtasi que va provocar la jornada anterior el seu gol al minut 93. Però en aquesta ocasió la pilota va quedar penjada a la xarxa, per sobre del travesser (87').
Després, quan tot semblava dat i beneït, el local Mainal va fer un xut a la porteria manresana que va anar a fora per molt poc. Era el minut 92. Huria estat un cop mortal. Però no va ser així: el Manresa segueix viu en la seva lluita. Malgrat aquest ensurt i amb el partit que van jugar els de la capital del Bages, el punt que van aconseguir va deixar un gust agredolç. Però val més això que res.