05
de març
del
2017
Actualitzat
a les
16:22h
Poques curses tenen un escenari tan espectacular com la Montserrat Skyrace. Les agulles i les siluetes capritxoses del massís dibuixen un paisatge tan singular com fascinant. I si a això, li sumes la postal emblanquinada que esperava als corredors al cim de Sant Jeroni, sostre de la prova, ja tens la festa assegurada. Festa que han pogut gaudir els 600 afortunats, entre les distàncies Express i Trail, d'una nova edició de la cursa més màgica de l'any.
La febre per córrer a Montserrat va provocar que les inscripcions s'esgotessin en pocs dies. Els que no es van quedar sense dorsal van ser Thomas Adams (Ilkey Harriers) i Eli Gordón (Segurartic), els vencedors de la distància reina. L'Skyrace plantejava un repte de 25 quilòmetres i 1.500 metres de desnivell positiu. Des de Monistrol, punt de sortida i d'arribada de totes les proves, fins al sostre del massís. Per arribar-hi s'havia de fer front a la vertiginosa Canal de Sant Jeroni; 500 metres positius en un tram de tan sols un quilòmetre. Es tracta del senyal d'identitat de la cursa, a la qual tot corredor s'ha d'enfrontar un cop a la vida.
Adams i Gordón han mercat el ritme des de la sortida a les vuit del matí. De principi a fi. El primer aterrava a Catalunya, és d'origen britànic, amb la intenció de revalidar la victòria assolida l'any passat. La mística de l'entorn va fascinar, anys enrere, a Adams. Aquest és el motiu que l'ha tornat a portar fins a Monistrol. El resultat, el de sempre. Victòria. I en aquesta ocasió rebaixant en dos minuts la seva anterior marca. 2 hores 6 minuts i 56 segons pel campió britànic. Per darrere la lluita ha estat ferotge. La baixada ha estat determinant perquè Andreu Simon (Inverse), segon, i Marc Pérez (K-Team), tercer, se situessin als llocs privilegiats després d'un constant intercanvi de posicions amb els seus rivals.
En noies, domini absolut d'una Eli Gordón que aturava el cronòmetre en 2 hores 37 minuts i 34 segons. Un resultat molt significatiu perquè suposava la tornada a la competició de la de Segurartic. Una lesió l'havia apartat de les curses de muntanya els vuit mesos anteriors. Lola Brusau i Miriam Miras serien les altres dues protagonistes que l'acompanyarien a la fotografia d'honor.
L'altre repte de la jornada el conformaven els 15 quilòmetres i 800 metres de desnivell positiu de l'Express. L'itinerari resseguia el de l'Skyrace, però un cop a Santa Cecília baixava directament a Monistrol. Una distància ideal pels nouvinguts, però també pels especialistes en recorreguts ràpids. Aquest és el cas d'en Miki Solé (Inverse) i la Paula Reixach. Els dos han escrit el seu nom al palmarès de la prova després de portar la batuta al llarg de tot el recorregut. David Rovira i Juli Vilches, en categoria masculina, i Delia Monterrubio i Clara Morral, en femenina, completarien el podi.
Més enllà dels primers classificats, ambdues distàncies conformaven dos reptes molt atractius per tot corredor. Dos viatges extraordinaris pels camins i corriols d'un massís que conforma una de les meravelles de la naturalesa. El lloc idíl·lic de l'aventurer. Darrere cada roca i cada forma de Montserrat s'amaga una història. A partir d'avui, se'n pot explicar una altra, la de la cinquena edició de la Montserrat Skyrace.
La febre per córrer a Montserrat va provocar que les inscripcions s'esgotessin en pocs dies. Els que no es van quedar sense dorsal van ser Thomas Adams (Ilkey Harriers) i Eli Gordón (Segurartic), els vencedors de la distància reina. L'Skyrace plantejava un repte de 25 quilòmetres i 1.500 metres de desnivell positiu. Des de Monistrol, punt de sortida i d'arribada de totes les proves, fins al sostre del massís. Per arribar-hi s'havia de fer front a la vertiginosa Canal de Sant Jeroni; 500 metres positius en un tram de tan sols un quilòmetre. Es tracta del senyal d'identitat de la cursa, a la qual tot corredor s'ha d'enfrontar un cop a la vida.
Adams i Gordón han mercat el ritme des de la sortida a les vuit del matí. De principi a fi. El primer aterrava a Catalunya, és d'origen britànic, amb la intenció de revalidar la victòria assolida l'any passat. La mística de l'entorn va fascinar, anys enrere, a Adams. Aquest és el motiu que l'ha tornat a portar fins a Monistrol. El resultat, el de sempre. Victòria. I en aquesta ocasió rebaixant en dos minuts la seva anterior marca. 2 hores 6 minuts i 56 segons pel campió britànic. Per darrere la lluita ha estat ferotge. La baixada ha estat determinant perquè Andreu Simon (Inverse), segon, i Marc Pérez (K-Team), tercer, se situessin als llocs privilegiats després d'un constant intercanvi de posicions amb els seus rivals.
En noies, domini absolut d'una Eli Gordón que aturava el cronòmetre en 2 hores 37 minuts i 34 segons. Un resultat molt significatiu perquè suposava la tornada a la competició de la de Segurartic. Una lesió l'havia apartat de les curses de muntanya els vuit mesos anteriors. Lola Brusau i Miriam Miras serien les altres dues protagonistes que l'acompanyarien a la fotografia d'honor.
L'altre repte de la jornada el conformaven els 15 quilòmetres i 800 metres de desnivell positiu de l'Express. L'itinerari resseguia el de l'Skyrace, però un cop a Santa Cecília baixava directament a Monistrol. Una distància ideal pels nouvinguts, però també pels especialistes en recorreguts ràpids. Aquest és el cas d'en Miki Solé (Inverse) i la Paula Reixach. Els dos han escrit el seu nom al palmarès de la prova després de portar la batuta al llarg de tot el recorregut. David Rovira i Juli Vilches, en categoria masculina, i Delia Monterrubio i Clara Morral, en femenina, completarien el podi.
Més enllà dels primers classificats, ambdues distàncies conformaven dos reptes molt atractius per tot corredor. Dos viatges extraordinaris pels camins i corriols d'un massís que conforma una de les meravelles de la naturalesa. El lloc idíl·lic de l'aventurer. Darrere cada roca i cada forma de Montserrat s'amaga una història. A partir d'avui, se'n pot explicar una altra, la de la cinquena edició de la Montserrat Skyrace.
Eli Gordón s'ha imposat en categoria femenina. Foto: Mountain RAW