[Reportatge] Catalunya sota l'amenaça dels incendis forestals

El mapa de les zones amb risc d'incendis forestals de Catalunya varia dia rere dia, segons les condicions meteorològiques o l'estat de la vegetació. Tot i així, hi ha punts de la geografia catalana que cada estiu amenacen en incendiar-se, ja sigui per les condicions de la zona o per les activitats que s'hi desenvolupen. Les comarques centrals són especialment sensibles, perquè presenten temperatures molt caloroses i acumulen poques pluges. A la demarcació de Lleida, la sega del cereal ja ha provocat més d'un incendi. Les comarques gironines veuen com una amenaça la calor i la tramuntana. Mentrestant, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre estan en alarma per la sequera d'aquest maig.

'La majoria de causes d'origen d'un incendi són negligències; per tant, una part important de la nostra tasca se centra en eliminar tots aquests riscos', indica el cap del cos a la demarcació de Girona, Ignasi Dalmases. Per això, diàriament, els Agents Rurals pentinen els traçats de línies elèctriques, carreteres i vies del tren per inspeccionar l'estat en què es troben.

I és que una branca caiguda sobre una línia elèctrica o un voral ple de vegetació representa –literalment- jugar amb foc. Cada vegada que els agents veuen alguna anomalia, aixequen una acta de denúncia i la trameten al responsable de la infraestructura perquè se'n faci càrrec. A més, els Agents també comproven que totes les urbanitzacions hagin fet els deures i tinguin les franges perimetrals a punt, o que als paratges on es fan barbacoes no hi hagi res que pugui encendre la vegetació del voltant.

La prevenció, però, és només un dels dos grans eixos de la tasca dels Agents Rurals en relació als incendis. I és que, malauradament, quan s'acaba declarant un incendi, ells també són els encarregats d'establir-ne el perímetre i analitzar-ne les causes.

Per a veure l'abast de les flames, els agents es passegen amb un GPS per tota la zona cremada i envien les dades d'hectàrees cremades. Per investigar l'origen de les flames, els rurals acoten les diferents zones on creuen que el foc pot haver començat i, després –com autèntics detectius- busquen indicis que els permetin determinar de quina manera s'han originat les flames (restes de petards, cigarretes, combustible o altres).

Malgrat tots aquests treballs, els incendis forestals continuen formant part de la realitat del nostre país als estius:

La recollida del cereal, principal maldecap a la demarcació de Lleida
En el que portem d'any, ja s'han cremat unes 1.000 hectàrees a les comarques lleidatanes, bàsicament conreus del Segrià, la Noguera i l'Urgell. Els focs han estat provocats, en la seva majoria, per guspires i altres circumstàncies derivades de la sega del cereal.

El cos d'agents rurals alerten que ara per ara el principal perill d'incendi a la demarcació de Lleida, després d'un maig i juny secs, són els camps de cereal i zones pròximes. Aquest risc es concentra sobretot al Segrià, la Noguera, les Garrigues i l'Urgell. Enguany la collita és molt abundant, amb major quantitat de gra i de palla que en altres anys per les pluges de la primavera, 'la qual cosa fa que la maquinària treballi a altes revolucions i s'incrementi el risc d'incendis agrícoles', explica el sotsinspector els agents rurals de Lleida, Llorenç Ricou.

Per tot plegat, la Generalitat va arribar a prohibir l'ús de maquinària agrícola entre la una i les cinc de la tarda durant els dies 3 i 4 de juliol, per evitar les guspires en hores de màxima calor. Es va tractar d'una mesura que va provocar el malestar entre els pagesos, que no acceptaven que se'ls fes culpables només a ells d'aquests incendis.

A l'Alt Pirineu i Aran, les darreres pujades de temperatura han provocat que la vegetació fina dels boscos s'hagi assecat considerablement fent-los més susceptibles a patir incendis. Encara que la primavera ha estat força plujosa i les reserves d'aigua estan garantides, Bombers alerta del perill que pot suposar la gran acumulació de restes vegetals per les ventades i nevades de l'hivern passat.

La Catalunya central: el risc ja s'ha fet realitat
El risc d'incendis a la demarcació de Barcelona es concentra a les comarques que conformen la Catalunya Central, sobretot al sud del Bages i al nord de l'Anoia. Són dues comarques que presenten unes temperatures més caloroses i que acumulen una menor quantitat de pluges. Per tant, són menys humides, el que incrementa la possibilitat que s'origini un foc. Prova d'això, son els incendis que ja s'han produït durant aquesta mateixa campanya. El 23 de juny es van cremar 194 hectàrees a Sant Mateu del Bages i el 29 de juny, Sant Pere, es van cremar unes 60 hectàrees als municipis de Santpedor, Sant Joan de Vilatorrada i Callús.

Segons Jordi Vila, cap de la regió d'Emergències Centre, a més del Bages i l'Anoia, el sud del Berguedà també presenta un risc de foc superior a les seves respectives zones nord.

En una línia molt similar s'expressa l'alcalde de Sant Mateu de Bages, Pere Ribera, el municipi amb més terreny de la demarcació de Barcelona i un dels més afectats per focs en els darrers anys, que afirma que la zona ponent del Bages 'és la més problemàtica'. En aquest sentit, recorda l'incendi de l'any 1994 que va cremar més de 4.500 hectàrees i només quatre anys més tard, el 1998, un nou foc va afectar 3.500 hectàrees més.

Per l'alcalde de Sant Mateu de Bages, si s'observa l'índex d'incendis dels darrers anys a la comarca, afirma que 'per cada incendi que s'ha generat al nord, a municipis com Moià (Bages) o Sant Feliu Sasserra (Bages) n'hi ha tres o quatre a la zona sud'.

La Tramuntana persistent: principal amenaça a les comarques gironines
A les comarques gironines, les zones on el risc d'incendi s'incrementa amb l'arribada de la calor es troben a l'Alt i Baix Empordà, el Gironès i la Selva. 'A diferència d'altres zones com el Pla de l'Estany o el Ripollès, en aquestes comarques l'estiu és plenament mediterrani', concreta Ignasi Dalmases, cap dels agents rurals a la demarcació de Girona . I hi afegeix: 'Això significa temperatures extremes, que s'agreugen amb situacions de tramuntana persistent o d'altres vents secs i forts que fan que les plantes perdin tota la humitat'.

Pel que fa a massissos, a les comarques gironines el Cap de Creus, les Alberes, el Montgrí, les Gavarres i Cadiretes són aquells que són més fràgils a les flames i que presenten més risc d'incendi a l'estiu. 'De fet, aquests són els que amb el nivell 3 del Pla Alfa es tanquen, amb l'objectiu que res pugui iniciar un foc forestal', concreta Ignasi Dalmases.

Per últim, el cap dels Agents Rurals gironins també adverteix que –apart de la calor- els vents i la mateixa vegetació també s'han de tenir en compte a l'hora d'avaluar els riscos. 'Fins i tot, dins un mateix massís, la situació no serà la mateixa en una banda o altra, depenent del tipus d'arbres que hi hagi, l'estat del sotabosc o el vent que bufi', ressalta.

Pel que fa a comarques, Ignasi Dalmases conclou que a l'Alt Empordà cal estar molt amatent a la tramuntana. 'En canvi, quan bufen vents del sud o de ponent, cal extremar les precaucions a la Selva', explica.

El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, en alarma per la sequera del maig
Pel que fa al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, els Bombers han advertit que la manca de pluges durant el mes de maig ha fet que augmenti el risc d'incendis a zones com les serres del Montsant, Llaberia, Cardó-Boix o el massís dels Ports. El cap d'emergències dels Bombers de la regió de Tarragona, Agustí Gatell, ha explicat que el combustible fi, com són les herbes i el sotabosc, va créixer molt amb les abundants pluges de la tardor i la primavera, de manera que 'ara es poden cremar fàcilment perquè durant el mes de maig ha plogut molt poc i les temperatures han estat molt altes, i s'han assecat'. Així, aquestes zones 'són les de major risc'.

Un altre dels elements que pot fer augmentar el risc d'incendi forestal a les comarques tarragonines és el vent, ja que a zones com la vall de l'Ebre o el Baix Camp el vent pot arribar a bufar fort i, en el cas que s'iniciï algun incendi, ajudar a propagar-lo. Al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre, com a la resta de Catalunya, la campanya forestal s'ha reforçat amb més personal. A més, enguany es treballarà amb l'anomenada 'columna d'atac mòbil', un dispositiu reforçat de sortida compacta de tres autobombes amb un comandament per donar una resposta més potent en un principi d'incendi.