La Guàrdia Civil deté tres persones vinculades amb Manresa pel cas 3%

Són els directius de la constructora barcelonina Opoler, que va fer part de la rehabilitació de l'Institut Lluís de Peguera, i de l'exdirector de l'Hospital General de Manresa entre 1998 i 2002, tot i que en aquest cas, per operacions posteriors

02 de febrer del 2017
Actualitzat el 03 de febrer a les 23:10h
La Guàrdia Civil de Manresa ha detingut aquest dijous al matí dos directius de la constructora barcelonina Oproler, José MZ i Pedro L, que va participar amb la UTE que va fer la segona fase de rehabilitació de l'institut Lluís de Peguera de Manresa, presumptament vinculats al pagament de comissions del 3% a fundacions properes a CDC. En aquesta UTE també hi havia la sallentina Grup Soler, que el setembre de 2015 ja va viure un escorcoll de la Guàrdia Civil pel mateix cas i la detenció del seu president Jordi Soler. La Constructora d'Aro, que durant el matí havia sonat en alguns mitjans com la empresa que havia de ser escorcollada, va participar en la primera fase d'aquestes obres i, per tant, a priori, no té res a veure amb el cas.

Per una altra part, la Guàrdia Civil també ha detingut a l'exdirector-gerent de l'Hospital General de Manresa -ara de nou Sant Joan de Déu- entre 1998 i 2002, Constantí Serrallonga, però en aquest cas per res que no tingui a veure amb la seva gestió en l'equipament hospitalari.

Segons agències, la Guàrdia Civil ha detingut Constantí Serrallonga al seu domicili mentre feien un registre del seu habitatge, on buscaven documentació de la seva etapa com a gerent de l'Ajuntament de Barcelona entre el 2011 i el 2015, quan l'alcalde de la capital catalana era Trias.

Un cop finalitzat el registre, Serrallonga ha quedat en llibertat, segons les fonts, que han precisat que aquest dijous s'han practicat, en total, una quinzena de detencions i una vintena de registres.

En un primer moment, alguns mitjans han especulat amb que la Guàrdia Civil escorcollaria una empresa manresana implicada en el pagament de comissions del 35 a fundacions properes a CDC. Al llarg del dia, el que sembla més versemblant és que aquests registres no es facin i que hagi estat fruit de la precipitació informativa al saber-se que s'investigaven les obres de remodelació de l'institut Lluís de Peguera.

Registres a tot Catalunya

La Guardia Civil ha entrat a les empreses Infraestructures.cat, l'Autoritat Portuària de Barcelona i l'empresa pública Barcelona d'Infraestructures (BIMSA) en una operació contra el presumpte finançament irregular de l'antiga CDC. Entre els detinguts, hi ha el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra; l'extinent alcalde de l'Ajuntament de Barcelona durant l'etapa de CiU Antoni Vives; i l'exdirigent de CDC Francesc Sánchez. Es tracta de detencions policials, ja que el jutge que dirigeix l'operació no ha ordenat cap arrest. Fonts de la investigació apunten que tots els detinguts podrien quedar en llibertat un cop practicats els registres.

Segons han confirmat fonts properes a la investigació, en total es preveu la detenció d'una quinzena de persones i una vintena de registres en total. En l'operació, s'investiga la licitació d'obra pública a altres empreses, que a canvi feien donacions a fundacions satèl·lit de l'antiga CDC i que presumptament servien per finançar el partit. L'operació es troba sota secret de sumar i està dirigida pel Jutjat d'Instrucció número 1 del Vendrell, el mateix que investiga la causa del 3%.

Fonts judicials han afegit que els escorcolls s'estan practicant en dotze municipis, concretament Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Rubí, l'Hospitalet de Llobregat, Manresa, Lleida, El Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Girona, Berga i Majadahonda.

A Girona, la Guàrdia Civil ha detingut el propietari de l'empresa Rubau Tarrés, Josep Rubau. El constructor va ser condemnat l'any passat a pagar una multa de més de 33.750 euros pel cas del suborn de 35.000 euros a l'exgerent de GISA, Jordi Vergé, a canvi d'afavorir l'empresa en l'adjudicació d'obra pública. Vergé va haver d'abonar 16.875 euros i el membre del consell d'administració de la constructora, Joan Mozo, 10.125 euros. El judici no es va arribar a celebrar després que els acusats admetessin les acusacions.