24
de gener
del
2017
Actualitzat
el
25
de gener
a les
18:55h
Sis anys després que deixés de viure en l'àtic del carrer Sant Bartomeu, 23-25, de Manresa pel risc que suposava, Begoña Martínez no mira el present i el futur amb angoixa malgrat que li queden "uns 30 anys d'hipoteca" per un pis que ja no existeix. "Quan hi penso, em centro en que hi ha gent que viu situacions més injustes que jo, com els refugiats o les persones sense ingressos o sense sostre". Però no pot evitar indignar-se quan l'Ajuntament anuncia l'enderroc del bloc on va tenir casa seva durant quatre anys "degut a la passivitat de la propietat" en fer-hi reformes. En els seus quatre anys d'estada a Manresa, va treballar al departament de treball de l'Ajuntament i com a mestre, "la meva feina", a l'Escola Rural de Maïans.
"No pot venir l'Ajuntament fent-se el salva-vides, quan porto des del mateix any que vaig comprar el pis, el 2007, batallant tant amb la promotora que me'l va vendre com amb l'Ajuntament per a que hi fessin alguna intervenció", assegura indignada però tranquil·la. "No poden desentendre's de la situació quan coneixen molts altres casos similars a les Escodines i a altres punts del Barri Antic i no hi posen mà", continua. "No puc entendre que ens tractin a tots com uns especuladors, quan va ser l'Ajuntament, el 2007, qui d'un dia per un altre, va facilitar-li a la promotora una cèdula d'habilitat del pis que jo havia de comprar sense fer una mínima inspecció tècnica", exposa. "L'Ajuntament no pot desentendre's de la seva responsabilitat quan la promotora va muntar bastides i va fer reformes estructurals i mai no ha sol·licitat una llicència d'obra major", conclou.
El 2007, la Begoña Martínez i la seva parella van decidir venir a viure a Manresa. Els agradava el Barri Antic i van trobar un àtic al barri de les Escodines que els satisfeia. "Tenia una terrassa d'us privatiu que ens va agradar molt", explica, i van decidir comprar-lo, "no sense que abans, quan els vaig demanar la cèdula d'habitabilitat, els promotors semblés que els venia de nou, però tot i així, al cap de pocs dies ens la van lliurar i vàrem fer la compra". Pocs mesos abans la promotora Zasner Team, SL, havia comprat tot el bloc de 10 pisos -comptant-ne 2 als baixos- a un matrimoni gran i -tal i com assegura Martínez- l'havia "maquillat".
L'edifici portava la càrrega de tres llogaters, "un dels quals una senyora gran que tenia la renda baixa i a qui van aclaparar contínuament per a que marxés". Poc després, l'empresa en venia dos a particulars i els baixos a una altra promotora per a la seva explotació. Per tant, feta la divisió horitzontal, al bloc hi havia quatre propietaris: dues promotores, la Begoña Martínez i la seva parella, i una noia que havia comprat un pis, "però que uns anys després va ser desnonada pel banc". O sigui, dues promotores, un banc, i la Begoña Martínez.
Només entrar-hi a viure comencen els problemes
"Poc després d'entrar a viure a casa ja van començar els problemes", exposa Martínez. "El sòl de la terrassa s'anava enfonsant i vèiem falles estructurals que no ens donaven confiança". Com que al contracte de compra-venda la promotora prenia la responsabilitat de fer les obres necessàries, Martínez hi va contactar, però l'empresa va voler complir l'expedient amb una capa de pintura impermeable a la terrassa.
Constatant que aquella actuació "era del tot insuficient", i "per evitar mals majors com despreniments o enfonsaments", els propietaris de l'àtic van entrar instància a l'Ajuntament de l'època tot demanant assessorament. "Va ser indignant veure que ens contestaven dient que es desentenien del problema i que allò era assumpte de la Comunitat de Veïns", exposa a NacióManresa mentre ensenya la resposta per escrit de l'Ajuntament.
La finca havia estat recentmanet comprada per la promotora i feia poc que s'havia fet la divisió horitzontal, i no hi havia Comunitat de Veïns. Així doncs, a inicis de 2008 es va constituir la Comunitat de Veïns amb la particularitat que els propietaris eren la pròpia Begoña Martínez, l'altra veïna que posteriorment fou expropiada, i la promotora, com a propietària de tots els altres pisos. Després de diverses reunions, la Comunitat de Veïns va decidir demanar un informe pericial independent per valorar la situació de la terrassa i els danys que les filtracions d'aigua estava causant a l'edifici.
Amb l'informe a la mà, un tècnic de l'Ajuntament els va donar un permís d'obres, però en les posteriors reunions, el responsable de la promotora inicial i d'una altre que havia adquirit els baixos s'hi van negar. Només els dos propietaris particulars hi estaven d'acord. "Lluny de rendir-nos, vàrem continuar buscant alternatives", i així va ser com van aconseguir una subvenció tramitada per FORUM per a la rehabilitació d'immobles del casc antic. "Però ni així", exposa Martínez. "Els responsables de les dues promotores, malgrat la reducció en la despesa que suposava la subvenció, no van voler pagar i ens varem tornar a quedar sense reforma, i desaprofitant una subvenció que ja teníem concedida".
Uns antecedents que demostren poca cura de l'Ajuntament
Paral·lelament a tot el procés, Begoña Martínez i la seva parella van començar un procés judicial contra la persona que els havia venut el pis. Va ser llavors quan van saber que no havia obtingut mai una llicència d'obres majors de l'Ajuntament malgrat haver treballat amb l'estructura de l'edifici. Per tant, les obres es van fer sense necessitat de presentar projecte d'obres ni cap garantia de seguretat. "Ningú no els va impedir fer aquestes obres plenes de deficiències, ni ningú de l'Ajuntament "no els va posar cap inconvenient en donar-los la cèdula d'habitabilitat d'un habitatge que comptava amb greus problemes estructurals".
El procés judicial es va allargar més de dos anys, però finalment, amb sentència ferma de març de 2011, el jutge obligava al responsable de la promotora Zasner Team, SL, Antoni Alegret, a fer-se càrrec de les obres de rehabilitació que necessitava l'edifici. No va ser així, però. Antoni Alegret es va declarar insolvent ja que, particularment no tenia res, "malgrat que tenia totes les seves propietats i béns en diverses societats". Quatre anys després d'haver comprat el pis es trobaven en la mateixa situació. Amb l'afegitó que l'altra veïna propietària particular que hi havia a l'immoble ja havia estat expropiada i que, per tant, compartien propietat de l'immoble amb dues promotores i un banc.
La Begoña Martínez i la seva parella marxen de casa per por
Amb la sentència del jutjat sota el braç, Martínez torna a l'Ajuntament per buscar solucions i la resposta que es troben és que l'edifici s'ha de precintar per retirar el cel ras dels pisos situats just sota la terrassa per comprovar l'estat de l'estructura i iniciar les obres necessàries. "Es va retirar el sostre, però les obres mai no es van fer, així que a finals de 2011 el que era la meva parella i jo vam marxar del pis per por, l'edifici ja era molt insegur", explica la mestra. "Ningú no ens va oferir cap ajuda ni opció de reallotjament, malgrat que pagàvem una hipoteca, -que encara paguem- per un habitatge que ja no existeix".
L'any 2012, amb l'edifici ja precintat, van entrar a robar tres vegades al pis de la Begoña Martínez. "Hi van accedir per una terrassa del carrer Aiguader", explica. "Després el van ocupar unes persones que varen crear inseguretat al barri", però "els Mossos no els van poder desallotjar". "Fins i tot era insegur per ells mateixos", aclareix. Finalment, la mestra, que ja vivia a Barcelona -on resideix actualment- va demanar a l'Ajuntament que tapiessin els accessos a l'edifici per evitar que algú hi prengués mal. L'Ajuntament va prendre la decisió de tapiar-ne els accessos i iniciar un expedient de ruïna. "Va ser un cop molt dur", recorda Martínez. Des de llavors, ja a l'any 2013, ningú de l'Ajuntament ja no va contactar amb ells, ni ara per informar-los que s'inicia l'enderrocament.
És per tot plegat que Begoña Martínez no entén que l'Ajuntament pugui acusar els propietaris de deixadesa quan en tots aquests anys no han parat de buscar vies per rehabilitar o alternatives. A més a més considera que és especialment injust que sigui l'Ajuntament qui llanci aquestes acusacions, tenint en compte que sí, "la promotora em va enganyar", però va ser amb "amb el vist-i-plau de l'Ajuntament, que li va facilitar la cèdula d'habitabilitat en un edifici que ja apuntava a ruïna, i que va ser descuidat a l'hora e concedir-li llicències d'obra menor sense inspeccionar que feien reformes estructurals".
Un últim intent
Ja el 2014, en l'últim intent de salvar la situació, va fer una proposta al regidor d'Urbanisme a través del seu advocat per convertir l'edifici en habitatge social. "No van contestar". Després va contactar amb membres de la PAHC Bages per a què consultessin l'expedient de l'edifici i fessin una proposta de rehabilitació per destinar-ho a lloguer social. "Tampoc no vàrem obtenir resposta".
La història acaba el juny de 2015, quan Begoña Martínez escriu un correu electrònic als regidors del govern i alguns de l'oposició explicant la seva situació i "demanant-los desesperadament ajuda". Ningú no va contestar. "Només el regidor Joan Calmet, un mes després va contestar un breu 'Ho ha respost algú això? És un tema d'habitatge, el regidor Llobet n'està al corrent?'". A la resposta de la Begoña Martínez ja no hi va haver rèplica.
"Sé que fins al 2011 el govern de Manresa era d'un altre color polític, però la resposta que he tingut de l'actual tampoc no ha estat millor", reflexiona. "A banda que és l'Ajuntament en tots els casos, per tant hi ha una responsabilitat subsidiària i no poden dir que el bloc s'enderroca per la despreocupació dels propietaris", conclou.
"No pot venir l'Ajuntament fent-se el salva-vides, quan porto des del mateix any que vaig comprar el pis, el 2007, batallant tant amb la promotora que me'l va vendre com amb l'Ajuntament per a que hi fessin alguna intervenció", assegura indignada però tranquil·la. "No poden desentendre's de la situació quan coneixen molts altres casos similars a les Escodines i a altres punts del Barri Antic i no hi posen mà", continua. "No puc entendre que ens tractin a tots com uns especuladors, quan va ser l'Ajuntament, el 2007, qui d'un dia per un altre, va facilitar-li a la promotora una cèdula d'habilitat del pis que jo havia de comprar sense fer una mínima inspecció tècnica", exposa. "L'Ajuntament no pot desentendre's de la seva responsabilitat quan la promotora va muntar bastides i va fer reformes estructurals i mai no ha sol·licitat una llicència d'obra major", conclou.
El 2007, la Begoña Martínez i la seva parella van decidir venir a viure a Manresa. Els agradava el Barri Antic i van trobar un àtic al barri de les Escodines que els satisfeia. "Tenia una terrassa d'us privatiu que ens va agradar molt", explica, i van decidir comprar-lo, "no sense que abans, quan els vaig demanar la cèdula d'habitabilitat, els promotors semblés que els venia de nou, però tot i així, al cap de pocs dies ens la van lliurar i vàrem fer la compra". Pocs mesos abans la promotora Zasner Team, SL, havia comprat tot el bloc de 10 pisos -comptant-ne 2 als baixos- a un matrimoni gran i -tal i com assegura Martínez- l'havia "maquillat".
L'edifici portava la càrrega de tres llogaters, "un dels quals una senyora gran que tenia la renda baixa i a qui van aclaparar contínuament per a que marxés". Poc després, l'empresa en venia dos a particulars i els baixos a una altra promotora per a la seva explotació. Per tant, feta la divisió horitzontal, al bloc hi havia quatre propietaris: dues promotores, la Begoña Martínez i la seva parella, i una noia que havia comprat un pis, "però que uns anys després va ser desnonada pel banc". O sigui, dues promotores, un banc, i la Begoña Martínez.
Només entrar-hi a viure comencen els problemes
"Poc després d'entrar a viure a casa ja van començar els problemes", exposa Martínez. "El sòl de la terrassa s'anava enfonsant i vèiem falles estructurals que no ens donaven confiança". Com que al contracte de compra-venda la promotora prenia la responsabilitat de fer les obres necessàries, Martínez hi va contactar, però l'empresa va voler complir l'expedient amb una capa de pintura impermeable a la terrassa.
Constatant que aquella actuació "era del tot insuficient", i "per evitar mals majors com despreniments o enfonsaments", els propietaris de l'àtic van entrar instància a l'Ajuntament de l'època tot demanant assessorament. "Va ser indignant veure que ens contestaven dient que es desentenien del problema i que allò era assumpte de la Comunitat de Veïns", exposa a NacióManresa mentre ensenya la resposta per escrit de l'Ajuntament.
La finca havia estat recentmanet comprada per la promotora i feia poc que s'havia fet la divisió horitzontal, i no hi havia Comunitat de Veïns. Així doncs, a inicis de 2008 es va constituir la Comunitat de Veïns amb la particularitat que els propietaris eren la pròpia Begoña Martínez, l'altra veïna que posteriorment fou expropiada, i la promotora, com a propietària de tots els altres pisos. Després de diverses reunions, la Comunitat de Veïns va decidir demanar un informe pericial independent per valorar la situació de la terrassa i els danys que les filtracions d'aigua estava causant a l'edifici.
Amb l'informe a la mà, un tècnic de l'Ajuntament els va donar un permís d'obres, però en les posteriors reunions, el responsable de la promotora inicial i d'una altre que havia adquirit els baixos s'hi van negar. Només els dos propietaris particulars hi estaven d'acord. "Lluny de rendir-nos, vàrem continuar buscant alternatives", i així va ser com van aconseguir una subvenció tramitada per FORUM per a la rehabilitació d'immobles del casc antic. "Però ni així", exposa Martínez. "Els responsables de les dues promotores, malgrat la reducció en la despesa que suposava la subvenció, no van voler pagar i ens varem tornar a quedar sense reforma, i desaprofitant una subvenció que ja teníem concedida".
Uns antecedents que demostren poca cura de l'Ajuntament
Paral·lelament a tot el procés, Begoña Martínez i la seva parella van començar un procés judicial contra la persona que els havia venut el pis. Va ser llavors quan van saber que no havia obtingut mai una llicència d'obres majors de l'Ajuntament malgrat haver treballat amb l'estructura de l'edifici. Per tant, les obres es van fer sense necessitat de presentar projecte d'obres ni cap garantia de seguretat. "Ningú no els va impedir fer aquestes obres plenes de deficiències, ni ningú de l'Ajuntament "no els va posar cap inconvenient en donar-los la cèdula d'habitabilitat d'un habitatge que comptava amb greus problemes estructurals".
El procés judicial es va allargar més de dos anys, però finalment, amb sentència ferma de març de 2011, el jutge obligava al responsable de la promotora Zasner Team, SL, Antoni Alegret, a fer-se càrrec de les obres de rehabilitació que necessitava l'edifici. No va ser així, però. Antoni Alegret es va declarar insolvent ja que, particularment no tenia res, "malgrat que tenia totes les seves propietats i béns en diverses societats". Quatre anys després d'haver comprat el pis es trobaven en la mateixa situació. Amb l'afegitó que l'altra veïna propietària particular que hi havia a l'immoble ja havia estat expropiada i que, per tant, compartien propietat de l'immoble amb dues promotores i un banc.
La Begoña Martínez i la seva parella marxen de casa per por
Amb la sentència del jutjat sota el braç, Martínez torna a l'Ajuntament per buscar solucions i la resposta que es troben és que l'edifici s'ha de precintar per retirar el cel ras dels pisos situats just sota la terrassa per comprovar l'estat de l'estructura i iniciar les obres necessàries. "Es va retirar el sostre, però les obres mai no es van fer, així que a finals de 2011 el que era la meva parella i jo vam marxar del pis per por, l'edifici ja era molt insegur", explica la mestra. "Ningú no ens va oferir cap ajuda ni opció de reallotjament, malgrat que pagàvem una hipoteca, -que encara paguem- per un habitatge que ja no existeix".
Inici de les obres d'enderrocament de l'edifici del carrer Sant Bartomeu, 23-25 Foto: Pere Fontanals
L'any 2012, amb l'edifici ja precintat, van entrar a robar tres vegades al pis de la Begoña Martínez. "Hi van accedir per una terrassa del carrer Aiguader", explica. "Després el van ocupar unes persones que varen crear inseguretat al barri", però "els Mossos no els van poder desallotjar". "Fins i tot era insegur per ells mateixos", aclareix. Finalment, la mestra, que ja vivia a Barcelona -on resideix actualment- va demanar a l'Ajuntament que tapiessin els accessos a l'edifici per evitar que algú hi prengués mal. L'Ajuntament va prendre la decisió de tapiar-ne els accessos i iniciar un expedient de ruïna. "Va ser un cop molt dur", recorda Martínez. Des de llavors, ja a l'any 2013, ningú de l'Ajuntament ja no va contactar amb ells, ni ara per informar-los que s'inicia l'enderrocament.
És per tot plegat que Begoña Martínez no entén que l'Ajuntament pugui acusar els propietaris de deixadesa quan en tots aquests anys no han parat de buscar vies per rehabilitar o alternatives. A més a més considera que és especialment injust que sigui l'Ajuntament qui llanci aquestes acusacions, tenint en compte que sí, "la promotora em va enganyar", però va ser amb "amb el vist-i-plau de l'Ajuntament, que li va facilitar la cèdula d'habitabilitat en un edifici que ja apuntava a ruïna, i que va ser descuidat a l'hora e concedir-li llicències d'obra menor sense inspeccionar que feien reformes estructurals".
Un últim intent
Ja el 2014, en l'últim intent de salvar la situació, va fer una proposta al regidor d'Urbanisme a través del seu advocat per convertir l'edifici en habitatge social. "No van contestar". Després va contactar amb membres de la PAHC Bages per a què consultessin l'expedient de l'edifici i fessin una proposta de rehabilitació per destinar-ho a lloguer social. "Tampoc no vàrem obtenir resposta".
La història acaba el juny de 2015, quan Begoña Martínez escriu un correu electrònic als regidors del govern i alguns de l'oposició explicant la seva situació i "demanant-los desesperadament ajuda". Ningú no va contestar. "Només el regidor Joan Calmet, un mes després va contestar un breu 'Ho ha respost algú això? És un tema d'habitatge, el regidor Llobet n'està al corrent?'". A la resposta de la Begoña Martínez ja no hi va haver rèplica.
"Sé que fins al 2011 el govern de Manresa era d'un altre color polític, però la resposta que he tingut de l'actual tampoc no ha estat millor", reflexiona. "A banda que és l'Ajuntament en tots els casos, per tant hi ha una responsabilitat subsidiària i no poden dir que el bloc s'enderroca per la despreocupació dels propietaris", conclou.