23
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
11:27h
S'esperaven llibertaris a la porta del Teatre Conservatori per fer-li saber amb pancartes al President quines són les "preguntes reals" de la ciutadania davant d'un programa, el "Jo Pregunto", que s'emetia aquest diumenge en directe des de Manresa, que sospitaven "dirigit" pel canal públic per a què fos "còmode" per a Puigdemont. Però poc abans de les 9 del vespre no hi havia ningú a la porta esperant-lo.
No ha calgut. Els dotze preguntadors escollits entre un procés de selecció i una part d'estadístiques de l'Idescat han convençut el públic del teatre i, pel que es veu, les xarxes socials, que no eren ciutadans convencionals, sinó "professionals" de diversos àmbits polítics, sindicals i socials. "Grups de pressió" en dirien amb el hashtag #JoPreguntoTV3. Activistes, no pas militants o simpatitzants, sinó activistes de corrents contràries a la majoria de polítiques del Govern de la Generalitat i més concretament a l'antiga Convergència. Gent que té tot el dret a preguntar, només faltaria, però no pas disfressats de ciutadans de a peu, que és com han estat presentats.
Des de delegats sindicals de la UGT, fins a portaveus de grups sectorials de Societat Civil Catalana, passant per representants de Ciutadans, o d'Unió de Pagesos o d'EUiA. Com a mostra els dos preguntadors locals, en Lluís Cano, que va ser cap de llista d'ICV a Manresa a les darreres eleccions locals, i en Joan Gil, membre destacat de les joventuts de l'ANC manresana. Precisament Gil va ser l'únic qui va traslladar al President una pregunta estricament local. La pregunta, vaja: què fem amb la C-55. I Puigdemont, seguint les passes de Rull, ha acabat dient que no pot prometre res sobre el desdoblament de la C-55 o l'alliberament de la C-16, donant a entendre que si en el pressupost es destinen tants diners a educació, sanitat i serveis socials "queden molts pocs diners".
I entremig, un públic majoritàriament gran que havia vingut a veure el lluïment d'un President -no especialment lluït en aquesta ocasió- que anava rebent de banda i banda. D'una perquè el castellà està a punt de desaparèixer, de l'altra perquè va molt lent amb el procés. No, realment, no van caldre els llibertaris que havien anunciat una concentració contra unes preguntes que pressuposaven "dirigides".
El millor de tot, un Teatre Conservatori millor que mai, i un entrepà de pernil i una aigüeta, que si ho haguessin vist els de la caverna haurien assegurat que TV3 ho feia per enaltir la figura del President. I no. Aquesta vegada han estat tres hores de penitència.
No ha calgut. Els dotze preguntadors escollits entre un procés de selecció i una part d'estadístiques de l'Idescat han convençut el públic del teatre i, pel que es veu, les xarxes socials, que no eren ciutadans convencionals, sinó "professionals" de diversos àmbits polítics, sindicals i socials. "Grups de pressió" en dirien amb el hashtag #JoPreguntoTV3. Activistes, no pas militants o simpatitzants, sinó activistes de corrents contràries a la majoria de polítiques del Govern de la Generalitat i més concretament a l'antiga Convergència. Gent que té tot el dret a preguntar, només faltaria, però no pas disfressats de ciutadans de a peu, que és com han estat presentats.
Des de delegats sindicals de la UGT, fins a portaveus de grups sectorials de Societat Civil Catalana, passant per representants de Ciutadans, o d'Unió de Pagesos o d'EUiA. Com a mostra els dos preguntadors locals, en Lluís Cano, que va ser cap de llista d'ICV a Manresa a les darreres eleccions locals, i en Joan Gil, membre destacat de les joventuts de l'ANC manresana. Precisament Gil va ser l'únic qui va traslladar al President una pregunta estricament local. La pregunta, vaja: què fem amb la C-55. I Puigdemont, seguint les passes de Rull, ha acabat dient que no pot prometre res sobre el desdoblament de la C-55 o l'alliberament de la C-16, donant a entendre que si en el pressupost es destinen tants diners a educació, sanitat i serveis socials "queden molts pocs diners".
I entremig, un públic majoritàriament gran que havia vingut a veure el lluïment d'un President -no especialment lluït en aquesta ocasió- que anava rebent de banda i banda. D'una perquè el castellà està a punt de desaparèixer, de l'altra perquè va molt lent amb el procés. No, realment, no van caldre els llibertaris que havien anunciat una concentració contra unes preguntes que pressuposaven "dirigides".
El millor de tot, un Teatre Conservatori millor que mai, i un entrepà de pernil i una aigüeta, que si ho haguessin vist els de la caverna haurien assegurat que TV3 ho feia per enaltir la figura del President. I no. Aquesta vegada han estat tres hores de penitència.