17
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
19:27h
La lliga Endesa presenta precedents d'equips que han mantingut la categoria després de sumar només dues victòries al final de la primera volta. Amb un handicap afegit. Tan Baloncesto Sevilla com Etosa Alacant, els protagonistes de la gesta, estaven a tres triomfs de la permanència. L'ICL Manresa es troba "només" a dues. A l'altra cara de la moneda trobem cinc casos on la situació va ser irreversible. Un d'ells és el mateix equip manresà, que la temporada 2012/13 era el darrer classificat i no se'n va sortir esportivament. El cànon imposat als equips LEB va ser l'aliat que va permetre seguint veient bàsquet ACB al Nou Congost.
La temporada 2003/04, l'Etosa Alacant va protagonitzar una de les remuntades més espectaculars de la història del bàsquet. Els alacantins eren els darrers classificats al final de la primera volta. Sumaven tan sols dues victòries. I la primera havia estat a la primera jornada davant el Casademont Girona. La permanència la marcava un altre equip català, un Caprabo Lleida que havia vençut cinc partits. A la segona volta, l'Etosa Alacant va guanyar dotze partits i es va salvar en la temporada en què el descens ha estat més "car". El Fuenlabrada va baixar amb tretze victòries.
El Baloncesto Sevilla era últim al final de la primera volta la temporada 2008/09 amb dos triomfs. La permanència la marcava el CAI Saragossa amb cinc victòries. Per tant, els andalusos estaven a tres partits de la permanència. Curiosament, aquella temporada també tenia disset equips. La segona volta va canviar el rumb. Els de Pedro Martínez van guanyar vuit partits i es van salvar abans de la darrera jornada.
No va tenir tanta sort el CB Granada el curs 2002/03. L'equip nazarí també era cuer amb dues victòries a mitja competició. A la segona volta només va sumar tres triomfs més i va acabar descendint. El Cantabria Lobos va córrer la mateixa sort un any abans (2001/02). Dues victòries a la primera volta i cinc a la segona van dur els càntabres a la divisió de plata. El mateix va passar al Recreativos Orenes Múrcia. Dos partits guanyats a cada volta van fer baixar l'equip murcià. I El Ciudad de Huelva va protagonitzar una reacció insuficient. Els set triomfs acumulats al segon tram de campionat no van compensar les dues sumades a la primera volta. Una d'elles aconseguida al Nou Congost l'any en què els manresans van ser campions de lliga.
La temporada 2003/04, l'Etosa Alacant va protagonitzar una de les remuntades més espectaculars de la història del bàsquet. Els alacantins eren els darrers classificats al final de la primera volta. Sumaven tan sols dues victòries. I la primera havia estat a la primera jornada davant el Casademont Girona. La permanència la marcava un altre equip català, un Caprabo Lleida que havia vençut cinc partits. A la segona volta, l'Etosa Alacant va guanyar dotze partits i es va salvar en la temporada en què el descens ha estat més "car". El Fuenlabrada va baixar amb tretze victòries.
El Baloncesto Sevilla era últim al final de la primera volta la temporada 2008/09 amb dos triomfs. La permanència la marcava el CAI Saragossa amb cinc victòries. Per tant, els andalusos estaven a tres partits de la permanència. Curiosament, aquella temporada també tenia disset equips. La segona volta va canviar el rumb. Els de Pedro Martínez van guanyar vuit partits i es van salvar abans de la darrera jornada.
No va tenir tanta sort el CB Granada el curs 2002/03. L'equip nazarí també era cuer amb dues victòries a mitja competició. A la segona volta només va sumar tres triomfs més i va acabar descendint. El Cantabria Lobos va córrer la mateixa sort un any abans (2001/02). Dues victòries a la primera volta i cinc a la segona van dur els càntabres a la divisió de plata. El mateix va passar al Recreativos Orenes Múrcia. Dos partits guanyats a cada volta van fer baixar l'equip murcià. I El Ciudad de Huelva va protagonitzar una reacció insuficient. Els set triomfs acumulats al segon tram de campionat no van compensar les dues sumades a la primera volta. Una d'elles aconseguida al Nou Congost l'any en què els manresans van ser campions de lliga.