28
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
15:32h
La lliga Endesa sembla aquesta setmana la Premier League. I l'ICL Manresa no podrà gaudir massa de la segona victòria de la temporada. Fins i tot, Ibon Navarro en feia broma a la roda de premsa posterior al duel contra el Movistar Estudiantes. Però el cert és que dos dies després de vèncer contra els madrilenys, els manresans tenen un compromís d'alçada. A la Fonteta els espera el València Bàsquet (dijous, 20:30). Serà el darrer compromís d'un 2016 que no passarà a la història pels bons resultats de l'equip.
La victòria èpica contra els col·legials hauria de ser un punt d'inflexió en la moral de l'equip. Michael Machado no només va ser decisiu sinó que va dirigir amb criteri. La taca fosca van ser les set pilotes perdudes. El nord-americà es va entendre molt bé amb un Aleksander Cvetkovic que va tornar a bon nivell tot i que és lluny del seu millor to físic. Pere Tomàs va tornar a ser el de començament de temporada. I els pivots Joe Trapani i Marjan Çakarun van tenir la seva importància. Amb la recuperació de Patrik Auda i el nou pivot que hauria d'arribar passar reis no hi ha res impossible. Queda encara més de mitja temporada. En un duel aparentment tan desigual, l'ICL Manresa hauria de consolidar sensacions de cara a afrontar la segona part de temporada.
El València Bàsquet va perdre anit la segona posició de la competició després de caure clarament al Palau Blaugrana (94-82). En canvi a casa, els de Pedro Martínez es mostren molt forts i han guanyat sis dels set partits que hi ha disputat. Només el Real Madrid, que ahir va caure contra el Betis, ha sortit victoriós de La Fonteta. Per trobar una victòria manresana a València cal remuntar-se al novembre de 2008. Aquell dia, els manresans es van imposar per 75-82 en un duel que va jugar Román Montañez. El capità va anotar 13 punts.
Poques coses es poden aportar del potencial del València Bàsquet. Rafa Martínez es troba en un bon moment de forma i és una gran amenaça en el llançament triple. El santpedorenc va arribar fa uns dies al triple 650 però no s'ha aturat. Si continua amb la mateixa progressió no seria estrany que acabés la temporada entre els deu primers de tota la història ACB. Antoine Diot, Guillem Vives i Sam van Rossom a la direcció, Fernando San Emeterio i Romain Sato a l'exterior i Bojan Dublevic, Luke Sikma, Will Thomas i Piere Oriola dins la pintura formen una plantilla temible. Joan Sastre i Viacheslav Krastov són uns grans complements que jugarien de titulars a la majoria d'equips de la lliga Endesa.
La victòria èpica contra els col·legials hauria de ser un punt d'inflexió en la moral de l'equip. Michael Machado no només va ser decisiu sinó que va dirigir amb criteri. La taca fosca van ser les set pilotes perdudes. El nord-americà es va entendre molt bé amb un Aleksander Cvetkovic que va tornar a bon nivell tot i que és lluny del seu millor to físic. Pere Tomàs va tornar a ser el de començament de temporada. I els pivots Joe Trapani i Marjan Çakarun van tenir la seva importància. Amb la recuperació de Patrik Auda i el nou pivot que hauria d'arribar passar reis no hi ha res impossible. Queda encara més de mitja temporada. En un duel aparentment tan desigual, l'ICL Manresa hauria de consolidar sensacions de cara a afrontar la segona part de temporada.
El València Bàsquet va perdre anit la segona posició de la competició després de caure clarament al Palau Blaugrana (94-82). En canvi a casa, els de Pedro Martínez es mostren molt forts i han guanyat sis dels set partits que hi ha disputat. Només el Real Madrid, que ahir va caure contra el Betis, ha sortit victoriós de La Fonteta. Per trobar una victòria manresana a València cal remuntar-se al novembre de 2008. Aquell dia, els manresans es van imposar per 75-82 en un duel que va jugar Román Montañez. El capità va anotar 13 punts.
Poques coses es poden aportar del potencial del València Bàsquet. Rafa Martínez es troba en un bon moment de forma i és una gran amenaça en el llançament triple. El santpedorenc va arribar fa uns dies al triple 650 però no s'ha aturat. Si continua amb la mateixa progressió no seria estrany que acabés la temporada entre els deu primers de tota la història ACB. Antoine Diot, Guillem Vives i Sam van Rossom a la direcció, Fernando San Emeterio i Romain Sato a l'exterior i Bojan Dublevic, Luke Sikma, Will Thomas i Piere Oriola dins la pintura formen una plantilla temible. Joan Sastre i Viacheslav Krastov són uns grans complements que jugarien de titulars a la majoria d'equips de la lliga Endesa.