08
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
10:30h
Aquest divendres al vespre, amb l'Auditori de Sant Josep de Moià, ple de gom a gom, s'ha fet l'inici dels actes Moianès 42, Producte i terra, organitzat pel Consell Comarcal de la nova comarca, que se celebra aquest cap de setmana.
L'acte ha començat amb un parlament de l'alcalde de Moià i president del consell, Dionís Guiteras, que ha recordat que el Moianès ha estat la primera comarca nascuda de la voluntat popular, donat que mentre les altres 41 comarques catalanes, també les tres que es van crear el 1998, el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, van néixer d'una llei del Parlament de Catalunya, el Moianès va sorgir d'una consulta popular per la que els ciutadans dels deu municipis van manifestar la voluntat de crear i sumar-se a la nova comarca. Guiteras també ha recordat que al Consell Comarcal hi tenen representació tots els grups polítics, no s'han repartit els càrrecs per quotes de partit, i s'intenta aprovar tot per unanimitat. I ha anunciat que, si bé fins ara molts dels serveis encara els estan prestant els Consells Comarcals del Bages, Vallès Oriental i Osona, al gener el Consell Comarcal del Moianès començarà a exercir les seves competències.
Per la seva banda la vicepresidenta del consell i alcaldessa de Sant Quirze, Anna Guixà, ha detallat com s'està finançant el consell i els nous serveis que presta o prestarà als municipis, com la millora de camins i carreteres, fent esment especial a la de Granera a Monistrol de Calders. I tot seguit els deu alcaldes o tinents d'alcalde han pres la paraula uns minuts per explicar el potencial històric, de medi natural, cultural, agrícola, industrial, turístic i associatiu del seu municipi.
Un cop acabada la part política de l'acte, ha començat la més esperada, la xerrada del meteoròleg Eloi Cordomí, Curiositats del cima del Moianès.
Cordomí de manera didàctica, després de recordar quatre conceptes de meteorologia i de com se formen les precipitacions, ha explicat com i d'on venen les precipitacions a la comarca, com se formen les tempestes de les tardes d'estiu –que aquest any han passat de llarg- i perquè neva o no neva o la formació de boires. I ha mostrat dades estadístiques històriques de la comarca de pluges i temperatures.
Segons Cordomí a l'altiplà del Moianès les precipitacions poden venir des del Berguedà pel Bages, o des del Ripollès i Osona camí del Montseny. I ha comentat que abans, quan el Moianès no era comarca, de vegades havia de dir al telenotícies que hi havia pluges a les part altes de l'est del Bages, l'oest d'Osona i el nord del Vallès, "ara ja podem dir que plou o hi ha una tempesta al Moianès".
I en relació a la pluja, ha mostrat un mapa i unes gràfiques segons les quals, habitualment plou més als termes de l'Estany i Collsuspina i, mentre al nord de la comarca l'estació més plujosa és la primavera, al sud ho és la tardor. I ha acabat responent les preguntes del públic, desmentint que la construcció de l'Eix Transversal hagi modificat la circulació de l'aire i vents, alterant negativament el clima. "La urbanització massiva fa que hi hagi menys vegetació, el terra reté menys humitat i hi han menys boires, com passa a Palau Solità Plegamans on visc, que s'han fet moltes urbanitzacions. Però una carretera o autovia i uns túnels no canvien el clima".
L'acte ha començat amb un parlament de l'alcalde de Moià i president del consell, Dionís Guiteras, que ha recordat que el Moianès ha estat la primera comarca nascuda de la voluntat popular, donat que mentre les altres 41 comarques catalanes, també les tres que es van crear el 1998, el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, van néixer d'una llei del Parlament de Catalunya, el Moianès va sorgir d'una consulta popular per la que els ciutadans dels deu municipis van manifestar la voluntat de crear i sumar-se a la nova comarca. Guiteras també ha recordat que al Consell Comarcal hi tenen representació tots els grups polítics, no s'han repartit els càrrecs per quotes de partit, i s'intenta aprovar tot per unanimitat. I ha anunciat que, si bé fins ara molts dels serveis encara els estan prestant els Consells Comarcals del Bages, Vallès Oriental i Osona, al gener el Consell Comarcal del Moianès començarà a exercir les seves competències.
Per la seva banda la vicepresidenta del consell i alcaldessa de Sant Quirze, Anna Guixà, ha detallat com s'està finançant el consell i els nous serveis que presta o prestarà als municipis, com la millora de camins i carreteres, fent esment especial a la de Granera a Monistrol de Calders. I tot seguit els deu alcaldes o tinents d'alcalde han pres la paraula uns minuts per explicar el potencial històric, de medi natural, cultural, agrícola, industrial, turístic i associatiu del seu municipi.
Un cop acabada la part política de l'acte, ha començat la més esperada, la xerrada del meteoròleg Eloi Cordomí, Curiositats del cima del Moianès.
Cordomí de manera didàctica, després de recordar quatre conceptes de meteorologia i de com se formen les precipitacions, ha explicat com i d'on venen les precipitacions a la comarca, com se formen les tempestes de les tardes d'estiu –que aquest any han passat de llarg- i perquè neva o no neva o la formació de boires. I ha mostrat dades estadístiques històriques de la comarca de pluges i temperatures.
Segons Cordomí a l'altiplà del Moianès les precipitacions poden venir des del Berguedà pel Bages, o des del Ripollès i Osona camí del Montseny. I ha comentat que abans, quan el Moianès no era comarca, de vegades havia de dir al telenotícies que hi havia pluges a les part altes de l'est del Bages, l'oest d'Osona i el nord del Vallès, "ara ja podem dir que plou o hi ha una tempesta al Moianès".
I en relació a la pluja, ha mostrat un mapa i unes gràfiques segons les quals, habitualment plou més als termes de l'Estany i Collsuspina i, mentre al nord de la comarca l'estació més plujosa és la primavera, al sud ho és la tardor. I ha acabat responent les preguntes del públic, desmentint que la construcció de l'Eix Transversal hagi modificat la circulació de l'aire i vents, alterant negativament el clima. "La urbanització massiva fa que hi hagi menys vegetació, el terra reté menys humitat i hi han menys boires, com passa a Palau Solità Plegamans on visc, que s'han fet moltes urbanitzacions. Però una carretera o autovia i uns túnels no canvien el clima".