26
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
18:39h
Al primer pis del carrer Fonollar número 12 de Manresa s'hi troba un local immens. Un local amb gairebé una vintena de sales, la majoria de les quals plenes de jocs, de marfegons, de catifes trencaclosques, i també d'algun ordinador. Un local que, com no podia ser d'una altra manera (tenint en compte aquesta descripció) està totalment encarat als infants. Es tracta del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) del Bages que, aquest dissabte 1 d'octubre celebrarà el 30è aniversari del seu naixement.
Si bé quan va començar la seva activitat, l'any 1986, atenia 6 infants, el 2015 van passar per les seves instal·lacions un total de 956 nens i nenes d'entre 0 i 6 anys, tots ells amb trastorns en el desenvolupament o amb risc de patir-los.
De fet la idea de crear un centre que donés resposta i oferís un tractament integral a infants amb dificultats va sorgir de la mà del psicòleg Josep Sanjuan i la psicomotrista Ramona Berenguer. Tots dos treballaven en centres diferents (Sanjuan en una llar d'infants i Berenguer en una clínica privada) i van decidir, amb el suport d'alguns pares de nens i nenes que ells atenien per separat, engendrar un projecte que tingués l'objectiu de no només tractar el nen com un subjecte independent, sinó de desenvolupar una atenció més global, tractant l'infant des de l'entorn més proper: la família. Van crear l'Associació Montserrat Claret Arimany perquè fos, en certa manera, la patrona del que anomenarien el CDIAP, un centre que ja estava present en diverses comarques del territori català. Actualment l'associació la componen professionals del món de la medicina i la psicologia i pares i mares amb infants amb trastorns del desenvolupament.
Durant 12 anys, el CDIAP va ser un servei que estava en règim de subvenció. Això vol dir que des del consistori rebia ajudes però sobretot era la mateixa associació que els emparava qui permetia, econòmicament, que els professionals que van tirar endavant el projecte poguessin atendre la demanda de criatures amb dificultats. "Durant aquests primers anys la gent pagava el que bonament podia", explica Sanjuan, que encara exerceix de psicòleg al CDIAP, i que afegeix que "un dels nostres principis era que cap nen es podia quedar sense ser atès per qüestions econòmiques".
L'any 1998, però, el centre va passar a formar part de la Xarxa Pública de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de la Secretaria d'Inclusió i Promoció de l'Autonomia Personal del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, en règim de concert. Un canvi, que segons relata Sanjuan, "va fer que el CDIAP Bages s'universalitzés i passés a formar part del marc públic". Això, és clar, va provocar un augment significatiu de la demanda. I és que el centre va passar d'atendre 171 nens i nenes a tractar-ne gairebé 300. Una xifra que cada any ha anat en augment, fins a arribar als més de 900 que s'atenen actualment.
Funcionament
El CDIAP atén tots aquells infants que els arriben. Primerament, abans de conèixer el nen o nena susceptible de ser tractat, els professionals del centre (actualment n'hi ha 26, contant la noia que fa d'administrativa i la que fa de recepcionista) fan una entrevista amb la família de la criatura, sense que ella hi sigui present. En la sessió següent, el nen o nena s'hi incorpora, sempre acompanyat dels seus pares ("l'atenció a la família forma part de l'atenció al nen o nena", recalca Sanjuan) i es comencen els treballs per a fer-li un diagnòstic. "Aquesta etapa diagnòstica es mou entre les 4 i 6 visites: veiem els pares, els nens i llavors expliquem què hem detectat", explica un dels psicòlegs del centre, que recalca que en aquesta primera etapa hi intervenen diversos perfils de professionals per fer un diagnòstic "el més global possible".
Després d'això, i segons les necessitats de cada infant, se li fa un tractament o un altre que, en la majoria de casos gira entorn del joc. "Aquí l'eina que tenim és el joc; és fonamental. A partir del joc ho treus tot: saps com és el nano, què té, les seves necessitats...", argumenta Sanjuan que explana que "cada treballador utilitza aquestes tècniques lúdiques des del seu punt de vista professional". La qüestió, principal és, però, que la criatura estigui "tranquil·la, confiada i relaxada", comenta.
A banda de treballar amb el nen o nena sol, el centre ofereix "teràpies grupals" (conjunts d'infants que juguen entre ells) i grups de pares i mares.
Al CDIAP hi van nens i nenes de 0 a 6 anys. Tot i així, explica Sanjuan "assegurem el tractament a tothom que ve fins els 4 anys". Una decisió dura, ja que a causa dels recursos que tenen, no poden fer-se càrrec de tots els infants fins que compleixin els 6 anys. "En funció de la gravetat de la patologia de cada infant, decidim, conjuntament, si podrà seguir gaudint dels serveis del CDIAP o no. És trist i complicat escollir quins es queden i quins no, però és una cosa que s'ha de fer perquè els recursos són els que són", aclareix el psicòleg.
Després del CDIAP, els infants poden seguir sent tractats al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), que es troba a Sant Joan de Déu. "Aquest és el recurs que nosaltres donem, perquè també és un servei públic. Tot i així hi ha pares que ens demanen altres tipus de recursos privats i també els n'hi facilitem informació i els orientem", manifesta.
Com arriben els infants al CDIAP?
"La demanda s'ha diversificat molt", diu Sanjuan: "primer potser ens van començar a conèixer les escoles bressol perquè ens veien com una eina de diagnòstic d'infants que els mestres no sabien per on passaven". A partir de les llars d'infants, "la demanda es va començar a ampliar i, personalment penso que el boca-orella hi va fer molt", recorda el psicòleg que afegeix que "ara no només són les escoles bressol qui ens porten nens sinó que també ho fan els pediatres, els centres hospitalaris... a vegades amb diagnòstics ja clars i sovint amb trastorns per diagnosticar".
Tanmateix, el fet que els hospitals i els centres educatius "se sumessin" a derivar infants seus al CDIAP es deu "al treball de prevenció que fa anys que estem duent a terme", destaca Sanjuan. Des del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç s'han dut a terme xerrades perquè tots els col·lectius que estan en contacte amb nens i nenes estiguin atents a com es desenvolupen i com actuen: "hem potenciat molt que tant famílies, com metres, treballadors socials o pediatres, davant d'un dubte, recorrin a nosaltres per poder rebre una resposta. Això ha fet que la capacitat de detecció de tots aquests altres professionals externs hagi crescut molt".
D'altra banda, des del CDIAP s'està desenvolupant un projecte de detecció precoç a les dues escoles bressol de Súria (el FEDAC i el Petit Estel), en el qual, un cop al mes, un professional del centre es desplaça allà i, juntament amb els mestres de les llars d'infants en qüestió observen i comenten com veuen els nens i nenes.
"L'edat de detecció d'una problemàtica en un nen o nena és molt important; és vital", senyala Sanjuan, que afegeix que "la capacitat de treball i de produir canvis en un infant d'un any i mig és molt diferent a la que es pot dur a terme amb una criatura de 3 o 4 anys".
30 anys; una gran evolució
Josep Sanjuan, que treballa al CDIAP des que es va crear, afirma que "el canvi que hi va haver en el centre quan va entrar en règim de concert amb la Generalitat va ser brutal". Van passar de ser 4 professionals a treballar-n'hi vint-i-molts. I això, és clar, és degut a la gran demanda que hi ha. "Abans tot era molt familiar i els psicòlegs, fisioterapeutes i psicomotricistes que formàvem part de l'equip coneixíem tots els infants que ateníem. Ara, en canvi, em pots parlar d'un nano que ve aquí i jo no sabré qui és", exposa, amb un deix de nostàlgia.
"Hem passat d'una atenció només de patologies greus (al principi, els infants menys greus que ens venien, eren els que tenien síndrome de down) a atendre, també, patologies menys greus. I això es nota molt amb la gran quantitat de gent que ve", remarca.
L'objectiu principal del CDIAP és i ha estat sempre que els nens i nenes amb dificultats s'insereixin amb més facilitat a la societat i es puguin adaptar el millor possible a l'entorn, ja sigui escolar, familiar o, fins i tot, laboral. "De vegades ja se sap que la curació és impossible, però tot i així, la millora és possible", conclou el psicòleg.
Actes de celebració del 30è aniversari
Per celebrar els trenta anys de vida del CDIAP, el centre ha organitzat, durant aquest dissabte una sèrie d'activitats adreçades a tots els públics.
El dia 1 d'octubre, la Plana de l'Om acollirà, a partir de dos quarts de dotze del matí, l'espectacle "Sol amb la lluna", de la Companyia Sgratta. Seguidament es farà un homenatge i un reconeixement a totes les famílies que han donat suport al centre al llarg d'aquests 30 anys i, finalment, dintre de l'Espai Plana de l'Om tindrà lloc una trobada de celebració amb les famílies que estan o han estat vinculades al CDIAP Bages.
Per seguir amb la commemoració, el proper dimecres 23 de novembre, l'Auditori de la Plana de l'Om serà l'escenari de la xerrada "El reto de ser padres", que començarà a les set de la tarda i que anirà a càrrec del psicòleg clínic i psicoanalista Joseph Knobel Freud.
Aquest darrer acte, que serà obert a tothom, està inclòs dins de la Setmana dels Drets dels Infants organitzada per l'Ajuntament de Manresa.
Si bé quan va començar la seva activitat, l'any 1986, atenia 6 infants, el 2015 van passar per les seves instal·lacions un total de 956 nens i nenes d'entre 0 i 6 anys, tots ells amb trastorns en el desenvolupament o amb risc de patir-los.
De fet la idea de crear un centre que donés resposta i oferís un tractament integral a infants amb dificultats va sorgir de la mà del psicòleg Josep Sanjuan i la psicomotrista Ramona Berenguer. Tots dos treballaven en centres diferents (Sanjuan en una llar d'infants i Berenguer en una clínica privada) i van decidir, amb el suport d'alguns pares de nens i nenes que ells atenien per separat, engendrar un projecte que tingués l'objectiu de no només tractar el nen com un subjecte independent, sinó de desenvolupar una atenció més global, tractant l'infant des de l'entorn més proper: la família. Van crear l'Associació Montserrat Claret Arimany perquè fos, en certa manera, la patrona del que anomenarien el CDIAP, un centre que ja estava present en diverses comarques del territori català. Actualment l'associació la componen professionals del món de la medicina i la psicologia i pares i mares amb infants amb trastorns del desenvolupament.
Durant 12 anys, el CDIAP va ser un servei que estava en règim de subvenció. Això vol dir que des del consistori rebia ajudes però sobretot era la mateixa associació que els emparava qui permetia, econòmicament, que els professionals que van tirar endavant el projecte poguessin atendre la demanda de criatures amb dificultats. "Durant aquests primers anys la gent pagava el que bonament podia", explica Sanjuan, que encara exerceix de psicòleg al CDIAP, i que afegeix que "un dels nostres principis era que cap nen es podia quedar sense ser atès per qüestions econòmiques".
L'any 1998, però, el centre va passar a formar part de la Xarxa Pública de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de la Secretaria d'Inclusió i Promoció de l'Autonomia Personal del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, en règim de concert. Un canvi, que segons relata Sanjuan, "va fer que el CDIAP Bages s'universalitzés i passés a formar part del marc públic". Això, és clar, va provocar un augment significatiu de la demanda. I és que el centre va passar d'atendre 171 nens i nenes a tractar-ne gairebé 300. Una xifra que cada any ha anat en augment, fins a arribar als més de 900 que s'atenen actualment.
Funcionament
El CDIAP atén tots aquells infants que els arriben. Primerament, abans de conèixer el nen o nena susceptible de ser tractat, els professionals del centre (actualment n'hi ha 26, contant la noia que fa d'administrativa i la que fa de recepcionista) fan una entrevista amb la família de la criatura, sense que ella hi sigui present. En la sessió següent, el nen o nena s'hi incorpora, sempre acompanyat dels seus pares ("l'atenció a la família forma part de l'atenció al nen o nena", recalca Sanjuan) i es comencen els treballs per a fer-li un diagnòstic. "Aquesta etapa diagnòstica es mou entre les 4 i 6 visites: veiem els pares, els nens i llavors expliquem què hem detectat", explica un dels psicòlegs del centre, que recalca que en aquesta primera etapa hi intervenen diversos perfils de professionals per fer un diagnòstic "el més global possible".
Després d'això, i segons les necessitats de cada infant, se li fa un tractament o un altre que, en la majoria de casos gira entorn del joc. "Aquí l'eina que tenim és el joc; és fonamental. A partir del joc ho treus tot: saps com és el nano, què té, les seves necessitats...", argumenta Sanjuan que explana que "cada treballador utilitza aquestes tècniques lúdiques des del seu punt de vista professional". La qüestió, principal és, però, que la criatura estigui "tranquil·la, confiada i relaxada", comenta.
A banda de treballar amb el nen o nena sol, el centre ofereix "teràpies grupals" (conjunts d'infants que juguen entre ells) i grups de pares i mares.
Al CDIAP hi van nens i nenes de 0 a 6 anys. Tot i així, explica Sanjuan "assegurem el tractament a tothom que ve fins els 4 anys". Una decisió dura, ja que a causa dels recursos que tenen, no poden fer-se càrrec de tots els infants fins que compleixin els 6 anys. "En funció de la gravetat de la patologia de cada infant, decidim, conjuntament, si podrà seguir gaudint dels serveis del CDIAP o no. És trist i complicat escollir quins es queden i quins no, però és una cosa que s'ha de fer perquè els recursos són els que són", aclareix el psicòleg.
Després del CDIAP, els infants poden seguir sent tractats al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), que es troba a Sant Joan de Déu. "Aquest és el recurs que nosaltres donem, perquè també és un servei públic. Tot i així hi ha pares que ens demanen altres tipus de recursos privats i també els n'hi facilitem informació i els orientem", manifesta.
Com arriben els infants al CDIAP?
"La demanda s'ha diversificat molt", diu Sanjuan: "primer potser ens van començar a conèixer les escoles bressol perquè ens veien com una eina de diagnòstic d'infants que els mestres no sabien per on passaven". A partir de les llars d'infants, "la demanda es va començar a ampliar i, personalment penso que el boca-orella hi va fer molt", recorda el psicòleg que afegeix que "ara no només són les escoles bressol qui ens porten nens sinó que també ho fan els pediatres, els centres hospitalaris... a vegades amb diagnòstics ja clars i sovint amb trastorns per diagnosticar".
Tanmateix, el fet que els hospitals i els centres educatius "se sumessin" a derivar infants seus al CDIAP es deu "al treball de prevenció que fa anys que estem duent a terme", destaca Sanjuan. Des del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç s'han dut a terme xerrades perquè tots els col·lectius que estan en contacte amb nens i nenes estiguin atents a com es desenvolupen i com actuen: "hem potenciat molt que tant famílies, com metres, treballadors socials o pediatres, davant d'un dubte, recorrin a nosaltres per poder rebre una resposta. Això ha fet que la capacitat de detecció de tots aquests altres professionals externs hagi crescut molt".
D'altra banda, des del CDIAP s'està desenvolupant un projecte de detecció precoç a les dues escoles bressol de Súria (el FEDAC i el Petit Estel), en el qual, un cop al mes, un professional del centre es desplaça allà i, juntament amb els mestres de les llars d'infants en qüestió observen i comenten com veuen els nens i nenes.
"L'edat de detecció d'una problemàtica en un nen o nena és molt important; és vital", senyala Sanjuan, que afegeix que "la capacitat de treball i de produir canvis en un infant d'un any i mig és molt diferent a la que es pot dur a terme amb una criatura de 3 o 4 anys".
30 anys; una gran evolució
Josep Sanjuan, que treballa al CDIAP des que es va crear, afirma que "el canvi que hi va haver en el centre quan va entrar en règim de concert amb la Generalitat va ser brutal". Van passar de ser 4 professionals a treballar-n'hi vint-i-molts. I això, és clar, és degut a la gran demanda que hi ha. "Abans tot era molt familiar i els psicòlegs, fisioterapeutes i psicomotricistes que formàvem part de l'equip coneixíem tots els infants que ateníem. Ara, en canvi, em pots parlar d'un nano que ve aquí i jo no sabré qui és", exposa, amb un deix de nostàlgia.
"Hem passat d'una atenció només de patologies greus (al principi, els infants menys greus que ens venien, eren els que tenien síndrome de down) a atendre, també, patologies menys greus. I això es nota molt amb la gran quantitat de gent que ve", remarca.
L'objectiu principal del CDIAP és i ha estat sempre que els nens i nenes amb dificultats s'insereixin amb més facilitat a la societat i es puguin adaptar el millor possible a l'entorn, ja sigui escolar, familiar o, fins i tot, laboral. "De vegades ja se sap que la curació és impossible, però tot i així, la millora és possible", conclou el psicòleg.
Actes de celebració del 30è aniversari
Per celebrar els trenta anys de vida del CDIAP, el centre ha organitzat, durant aquest dissabte una sèrie d'activitats adreçades a tots els públics.
El dia 1 d'octubre, la Plana de l'Om acollirà, a partir de dos quarts de dotze del matí, l'espectacle "Sol amb la lluna", de la Companyia Sgratta. Seguidament es farà un homenatge i un reconeixement a totes les famílies que han donat suport al centre al llarg d'aquests 30 anys i, finalment, dintre de l'Espai Plana de l'Om tindrà lloc una trobada de celebració amb les famílies que estan o han estat vinculades al CDIAP Bages.
Per seguir amb la commemoració, el proper dimecres 23 de novembre, l'Auditori de la Plana de l'Om serà l'escenari de la xerrada "El reto de ser padres", que començarà a les set de la tarda i que anirà a càrrec del psicòleg clínic i psicoanalista Joseph Knobel Freud.
Aquest darrer acte, que serà obert a tothom, està inclòs dins de la Setmana dels Drets dels Infants organitzada per l'Ajuntament de Manresa.