Del «nyap» al «tema estrella» passant per «ha de repreguntar», trist resum d'un ple molt ordinari

Després de dos mesos sense sessions ordinàries, cap grup no és capaç de portar un tema manresà d'actualitat per debatre en un ple que no dóna ni per a l'art de la retòrica

23 de setembre del 2016
Actualitzat el 25 de setembre a les 15:53h
Sessió del ple ordinari de setembre a l'Ajuntament de Manresa
Sessió del ple ordinari de setembre a l'Ajuntament de Manresa | Pere Fontanals
Amb la marxa, el passat mandat, de l'Adam Majó, i el passat més juliol del Toni Llobet, el ple de Manresa s'ha quedat orfe de referents retòrics. I el que és pitjor, vist el plantejament de la sessió d'aquest dijous, després de les vacances d'agost, sembla que també hagi perdut els puntals ideològics. Diàleg sí que n'hi ha hagut, i retrets, però fets tots ells amb un estil tant barroer que no han servit ni per entretenir el poc públic, que cada vegada serà menys, que han assistit al saló de sessions o que han seguit la transmissió pel web municipal. El ple ordinari d'aquest setembre va ser, en efecte, molt ordinari.

Dels que seguim l'actualitat política per informar-ne, ja no en parlem. Haurem d'assumir que forma part de la nostra feina. I la feina no sempre és com a un li agradaria. En tot cas, aquesta crònica sorgeix de la impossibilitat de fer un article merament informatiu del que aquest dijous ha passat a dins l'ajuntament, més enllà de la bucòlica declaració de suport als acords de pau de Colòmbia i de l'aprovació, tècnica, jurídica i feixuga, i precisament per això molt meritòria, de l'ordenança de transparència. Fora d'això, res, el buit, amb situacions que a un li donaven per amagar-se sota la taula.

El debat de les noves atribucions i càrrecs al cartipàs convergent després de l'entrada de Jaume Arnau. Després les proposicions. El procés català, l'Agència Tributària Catalana i l'avortament. A banda del suport als acords de pau de Colòmbia que comentava abas.

Ciutadans engegava amb el seu "tema estrella", com assenyalava el regidor cupaire Jordi Garcés, el procés català i la tirada endavant del full de ruta per part del Parlament tot i la prohibició del Tribunal Constitucional. Andrés Rojo, el president i portaveu del partit espanyolista, fent-se un Neymar al mig del camp, esperant que el defensa, en aquest cas, Valentí Junyent, li fes una entrada al turmell. "Aquest és un dels nostres temes estrella -responia a Garcés-, però en tenim més, l'economia", pausa o trepitjar la pilota, "l'ensenyament", pausa de nou, "la sanitat...", i a partir d'aquí permetin-me que desconnectés. En aquesta ocasió el defensa va aguantar la posició sobre el camp i no va entrar al turmell com en altres ocasions.

Tot seguit va arribar la moció per a que el traspàs de competències entre el Registre i l'Agència Tributària Catalana no sigui traumàtic per als treballadors. Si més no a Manresa això sembla que no passarà. Aquí el Rojo més que de Neymar va fer de Mathieu en posar l'Agència Tributària Catalana jeràrquicament sota l'Espanyola, quan és una figura autònoma que només depèn de l'Estatut. Malgrat tot, tothom hi va votar a favor.

Finalment, una moció sobre l'avortament presentada per la CUP que la regidora Cristina Cruz va qualificar de "nyap" i que va torpedinar sense pietat, fins al punt que el propi alcalde, al final de la intervenció, en va destacar la seva "vehemència". Tampoc no era la primera vegada que la regidora republicana responia de forma airada una moció presentada per la cupaire Gemma Tomàs. Des de fora sorprenia que el simple text d'una moció pogués aixecar tanta passió. Ni que hagués proposat curar el càncer a base d'homeopatia. En tot cas, la cupaire va demanar "una mica d'educació", i la republicana va respondre, encara amb el to d'indignada "que ho sentia", però que Déu n'hi do "que siguis tu qui parlis de maneres".

I ja per acabar, l'últim ball de la nit. També amb una parella coneguda, el socialista Felip González i la republicana Mireia Estefanell, tot i que en aquest cas la republicana acostuma a ballar amb tothom qui la contradiu mínimament. En la seva tàctica de treballador incansable i de corcó de despatxos, el PSC va portar vuit preguntes al govern que, finalment, es van quedar en set. A cada una de les preguntes, preguntes no pas directes, sinó amb entradeta, cos i qüestió, González va repreguntar, va postil·lar o va intervenir per agrair la resposta, fent el que havia de ser la recta final del ple, els darrers metres d'una processó de genollons. Malinterpretant com es coneix habitualment la possibilitat de fer "una repregunta" per part de qui porta preguntes a ple, la segona de l'Ajuntament en importància, va cridar l'atenció al socialista instant-lo a repreguntar i a no fer intervencions que no siguin repreguntes. González, murri com ell sol, va callar i va treure el mòbil, fins que al final del ple, sobre la botzina, va aixecar el dit, i li va llegir a Estefanell el punt del Reglament del ple on permet qualsevol intervenció curta en el que s'entén, popularment, com el torn de "repregunta".

"Haurem de corregir el ROM", va apuntar l'alcalde intentant treure ferro a l'assumpte. I el ple va acabar i va començar la reunió de junta de l'empresa municipal Forum. Afortunadament, tancada al públic.