22
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
23
de setembre
a les
15:57h
Memoria.cat dóna a conèixer dues fotografies inèdites de refugiats de la guerra civil a l'interior de la basílica de la Seu de Manresa. Les fotografies –completament desconegudes fins ara i que corresponen a una data indeterminada entre 1937 i 1938- han estat facilitades pel col·leccionista manresà Joan Vila-Masana i Portabella.
Les imatges, malgrat que no presenten una qualitat òptima, tenen un innegable interès documental. En una de les fotografies es pot apreciar un nombre considerable de refugiats asseguts a l'entorn d'unes llargues taules. A l'altra es pot observar un aspecte de les cuines que es van habilitar per preparar els àpats. En ambdues instantànies es pot veure tota la paret emblanquinada amb calç a una alçada d'uns tres metres.
La Seu va estar a punt de ser enderrocada a partir del setembre de 1936, tal com ho van ser altres set esglésies manresanes. En el web El salvament de la Seu de Manresa, l'any 1936 s'explica amb detall com la basílica es va poder salvar. Per evitar-ne la demolició van caldre innombrables gestions de tot tipus. Les garanties que el monument no seria destruït van arribar definitivament quan el recinte fou utilitzat per a finalitats relacionades amb la guerra. Si bé a principi d'agost de 1937 el Consell Municipal acordava "habilitar l'edifici de l'ex-església de la Seu d'aquesta ciutat com a lloc d'allotjament de les tropes que puguin venir a aquesta ciutat, confeccionant-se ja en l'actualitat mil llits amb tots els atuells corresponents, i a més s'instal·laran dutxes, rentadors, i totes les millores de caràcter higiènic que calguin", en realitat, a partir de l'octubre de 1937 serví per allotjar-hi els refugiats de guerra que anaven arribant a Manresa procedents de diferents punts de l'estat espanyol que havien estat ocupats per les tropes franquistes
L'habilitació del temple per donar cabuda a centenars de refugiats comportà tot un seguit d'intervencions a l'edifici, on les capelles laterals es van convertir en dormitoris.
En el decurs de la guerra Manresa va arribar a acollir més de 3.000 refugiats, distribuïts entre diferents edificis públics i privats, entre els quals la Seu. Testimonis com Josep Esquius i Josep Roca –recollits a Memoria.cat- aporten els seus records d'aquest episodi de la nostra història. Ara, per primera vegada, en tenim constància gràfica.
Les imatges, malgrat que no presenten una qualitat òptima, tenen un innegable interès documental. En una de les fotografies es pot apreciar un nombre considerable de refugiats asseguts a l'entorn d'unes llargues taules. A l'altra es pot observar un aspecte de les cuines que es van habilitar per preparar els àpats. En ambdues instantànies es pot veure tota la paret emblanquinada amb calç a una alçada d'uns tres metres.
La Seu va estar a punt de ser enderrocada a partir del setembre de 1936, tal com ho van ser altres set esglésies manresanes. En el web El salvament de la Seu de Manresa, l'any 1936 s'explica amb detall com la basílica es va poder salvar. Per evitar-ne la demolició van caldre innombrables gestions de tot tipus. Les garanties que el monument no seria destruït van arribar definitivament quan el recinte fou utilitzat per a finalitats relacionades amb la guerra. Si bé a principi d'agost de 1937 el Consell Municipal acordava "habilitar l'edifici de l'ex-església de la Seu d'aquesta ciutat com a lloc d'allotjament de les tropes que puguin venir a aquesta ciutat, confeccionant-se ja en l'actualitat mil llits amb tots els atuells corresponents, i a més s'instal·laran dutxes, rentadors, i totes les millores de caràcter higiènic que calguin", en realitat, a partir de l'octubre de 1937 serví per allotjar-hi els refugiats de guerra que anaven arribant a Manresa procedents de diferents punts de l'estat espanyol que havien estat ocupats per les tropes franquistes
L'habilitació del temple per donar cabuda a centenars de refugiats comportà tot un seguit d'intervencions a l'edifici, on les capelles laterals es van convertir en dormitoris.
En el decurs de la guerra Manresa va arribar a acollir més de 3.000 refugiats, distribuïts entre diferents edificis públics i privats, entre els quals la Seu. Testimonis com Josep Esquius i Josep Roca –recollits a Memoria.cat- aporten els seus records d'aquest episodi de la nostra història. Ara, per primera vegada, en tenim constància gràfica.