Puigdemont presideix la Convenció de Micropobles de Catalunya a Aguilar de Segarra

El President de la Generalitat veu indispensable la fixació de gent al territori per construir un país més equilibrat

Carles Puigdemont passeja per Aguilar de Segarra acompanyat per Valentí Riera i Meritxell Borràs
Carles Puigdemont passeja per Aguilar de Segarra acompanyat per Valentí Riera i Meritxell Borràs | Mar Martí
Mar Martí
17 de setembre del 2016
Actualitzat a les 15:06h
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha defensat aquest dissabte des d'Aguilar de Segarra el paper dels micropobles –municipis amb menys de 500 habitants- "en la construcció de la Catalunya que estem imaginant". Per Puigdemont, és imprescindible fixar la gent al territori perquè el país sigui equilibrat territorialment i socialment i això passa, segons ell, "per trobar una fórmula d'asimetria positiva". Durant la inauguració de la segona Convenció de Micropobles de Catalunya el cap de l'executiu català ha expressat que "tenim la immensa sort de tenir una de les ciutats més importants del món, Barcelona, però alhora tenim una realitat riquíssima, no només per la història i el paisatge, sinó per la potencialitat que té". De fet, per Puigdemont, els pobles són els "contraforts del país".

Puigdemont, durant el discurs inaugural de la II Convenció de Micropobles de Catalunya, ha destacat la importància d'aconseguir que els petits pobles "tinguin prestacions en igual condicions que les grans ciutats", ja que, "si això es fa, i avui és perfectament possible, garantirem fixar la gent al territori de manera equilibrada". El cap de l'executiu també ha reclamat que l'equilibri territorial "no es faci de qualsevol manera" i, per això, ha reivindicat el paper que tenen els micropobles en aquest procés. 

Algunes de les qüestions que caldrà abordar de manera prioritària són, segons Puigdemont, les telecomunicacions. Pel cap de l'executiu, són un instrument clau perquè municipis allunyats "tinguin eines que tendeixin a l'equitat amb les grans ciutats". Altres elements que Puigdemont considera que caldrà revisar són el finançament, els serveis bàsics o l'agenda de prioritats de les administracions per assolir aquest equilibri. "És important que tinguem una mirada renovada i moderna sobre quin paper volem que juguin els municipis més petits en la construcció de la Catalunya que estem imaginant", ha reblat el president. 

Una mirada en positiu als micropobles

La II Convenció de Micropobles de Catalunya Micropobles, ruralitat i futur s'ha celebrat aquest dissabte a Aguilar de Segarra després que fa dos anys tingués lloc a Pira (Conca de Barberà). Segons ha explicat a l'ACN la presidenta de l'Associació, Maria Carme Freixa, en aquesta edició s'han volgut abordar diferents aspectes "en positiu" de la realitat dels micropobles i han tingut lloc tres conferències: 'Les oportunitats dels micropobles', a càrrec del geògraf i professor de la UdL Ignasi Aldomà; 'Cap a un Estatut dels Micropobles', a càrrec de Joan Sala, advocat expert en Dret Local; i 'Fer viure un micropoble invisible: Malgrat de Sió', a càrrec de la periodista Mònica Terribas. 

Freixa ha apuntat que un dels objectius de l'associació és "fer de lobby i reivindicar les necessitats dels micropobles". En aquest sentit, una de les seves reivindicacions és que el Govern els tingui més en compte en l'elaboració de polítiques i normatives perquè, segons Freixa, "s'acaben fent des d'un despatx urbà amb mentalitat metropolitana i, quan ho hem d'aplicar, no ens encaixen a les nostres realitats". En aquest sentit, Freixa ha lamentat que des dels Ajuntaments petits tenen la sensació que se'ls "tutela en excés" i no se'ls té en compte "per poder decidir i plantejar nosaltres les solucions a algunes de les problemàtiques que tenim". 

De la seva banda, l'alcalde d'Aguilar de Segarra, Valentí Riera, ha apuntat durant el seu discurs que els micropobles "aporten molt més del que reben" i lamenta que un dels grans problemes amb què es troben és "la manca de recursos". Riera ha reclamat que les bones comunicacions són bàsiques perquè la gent no marxi dels pobles.