27
d'agost
del
2016
Actualitzat
a les
3:15h
Dues veus que de normals no en tenen res s'han trobat, aquest vespre de divendres al Parc de la Seu de Manresa en el marc del cicle Seu a la fresca, que cada any té lloc durant la Festa Major de la ciutat i que organitza La Peixera-Cafè Taller.
En un marc incomparable com el del parc que acull un dels edificis més emblemàtics (per no dir el que més) de la capital del Bages, i dalt d'un escenari discret i sense pretensions, la jove cantautora nascuda a Vilassar de Mar, Judit Neddermann, ha interpretat, amb la seva veu trencada, dolça, vibrant i emocional, les cançons del seu segon (i, de moment, darrer) disc, Un segon, que va publicar a principis d'aquest any. Acompanyada només d'un percussionista -el músic Dídac Fernández- Neddermann ha anat generant complicitat amb el públic que si bé en un primer moment semblava més apagat i distant, quan s'albiraven les últimes cançons ha manifestat les seves ganes que la veu de la maresmenca no deixés de sonar.
A banda de les cançons del seu darrer disc, la compositora de Jo no vinc al pou ha interpretat peces de la seva primera producció, Tot el que he vist. La més aclamada i cantada ha estat Voldria que fossis aquí, dedicada a una de les seves germanes i que ha estat la que ha posat punt i final al concert. De fet, unes quantes de les seves cançons estan dedicades a la seva família (Luesia) o bé a membres en concret, com és el cas del seu avi (Avi) o de les seves dues germanes (Voldria que fossis aquí i Mireia): "ara he començat a escriure cançons per a tota la família i els que no en tenen cap de dedicada, me la demanaran", ha fet broma.
Al cap d'una hora, aproximadament, hi ha hagut una (molt) curta mitja part per donar pas al següent cantant, el bagenc Damià Olivella. L'autor de Gratitud també ha pujat acompanyat, només, d'un percussionista, Josep Cordobés, que ha seguit el músic en tot moment tot i confessar que "el repertori l'anirem fent sobre la marxa". El cantautor de Manresa, des del començament ha anat alternant cançons pròpies (de tots els discos que ha tret) amb versions d'artistes com Stevie Wonder, Sam Cooke o Bob Marley.
En un moment del concert, el compositor del Bages ha demanat a Neddermann per pujar a cantar una cançó conjunta i ha explicat que ells dos tenen una lletra molt semblant i que, fins i tot, algun cop, s'havia confós i havia pres per seva la lletra de la Judit. Una anècdota sincera i, fins i tot, innecessària, però que marca el caràcter d'Olivella. Un cantant que fa honor a la simplicitat i que, en tot moment, ha connectat amb un públic que mirava, embadalit, les improvisacions a ritme de blues i funcky que l'artista ha interpretat amb una desimboltura extraordinària.
Així, l'espectacle s'ha acabat com ha començat: amb discreció i serenitat. Dos mots que defineixen els cantants que han fet més ric el Parc de la Seu amb les seves veus i els seus registres inesgotables.
En un marc incomparable com el del parc que acull un dels edificis més emblemàtics (per no dir el que més) de la capital del Bages, i dalt d'un escenari discret i sense pretensions, la jove cantautora nascuda a Vilassar de Mar, Judit Neddermann, ha interpretat, amb la seva veu trencada, dolça, vibrant i emocional, les cançons del seu segon (i, de moment, darrer) disc, Un segon, que va publicar a principis d'aquest any. Acompanyada només d'un percussionista -el músic Dídac Fernández- Neddermann ha anat generant complicitat amb el públic que si bé en un primer moment semblava més apagat i distant, quan s'albiraven les últimes cançons ha manifestat les seves ganes que la veu de la maresmenca no deixés de sonar.
A banda de les cançons del seu darrer disc, la compositora de Jo no vinc al pou ha interpretat peces de la seva primera producció, Tot el que he vist. La més aclamada i cantada ha estat Voldria que fossis aquí, dedicada a una de les seves germanes i que ha estat la que ha posat punt i final al concert. De fet, unes quantes de les seves cançons estan dedicades a la seva família (Luesia) o bé a membres en concret, com és el cas del seu avi (Avi) o de les seves dues germanes (Voldria que fossis aquí i Mireia): "ara he començat a escriure cançons per a tota la família i els que no en tenen cap de dedicada, me la demanaran", ha fet broma.
Al cap d'una hora, aproximadament, hi ha hagut una (molt) curta mitja part per donar pas al següent cantant, el bagenc Damià Olivella. L'autor de Gratitud també ha pujat acompanyat, només, d'un percussionista, Josep Cordobés, que ha seguit el músic en tot moment tot i confessar que "el repertori l'anirem fent sobre la marxa". El cantautor de Manresa, des del començament ha anat alternant cançons pròpies (de tots els discos que ha tret) amb versions d'artistes com Stevie Wonder, Sam Cooke o Bob Marley.
En un moment del concert, el compositor del Bages ha demanat a Neddermann per pujar a cantar una cançó conjunta i ha explicat que ells dos tenen una lletra molt semblant i que, fins i tot, algun cop, s'havia confós i havia pres per seva la lletra de la Judit. Una anècdota sincera i, fins i tot, innecessària, però que marca el caràcter d'Olivella. Un cantant que fa honor a la simplicitat i que, en tot moment, ha connectat amb un públic que mirava, embadalit, les improvisacions a ritme de blues i funcky que l'artista ha interpretat amb una desimboltura extraordinària.
Així, l'espectacle s'ha acabat com ha començat: amb discreció i serenitat. Dos mots que defineixen els cantants que han fet més ric el Parc de la Seu amb les seves veus i els seus registres inesgotables.