El Grup de Dansa Cor de Catalunya dedica un emotiu 30è aniversari a Carles Martínez

Com cada dijous de Festa Major, el Grup de Dansa Cor de Catalunya engega les vetllades de dansa tradicional i popular catalana a la Plaça Major de la capital del Bages. Aquest any també ho ha fet però amb un gust agredolç de boca, i és que si per una banda els membres de l'entitat tenien un motiu més que suficient per estar de joia, n'hi havia un altre de trist, que els provocava nostàlgia i una gran pena. El perquè de l'alegria són els 30 anys de vida que, justament dijous, va celebrar l'entitat manresana. La raó de la tristesa, la precipitada mort de l'exballarí i exdirector del grup, Carles Martínez, que el passat mes de maig va caure d'un balcó quan intentava entrar a casa seva.

A les deu del vespre la Plaça Major estava plena a vessar. Totes les cadires que s'havien col·locat davant l'escenari tenien propietari. N'hi havia algunes de comptades, a les files de darrere, que aneven sent ocupades, de tant en tant, per algun ciutadà que, probablement havia arribat fins a la plaça arrel del TapAntic.

L'espectacle va començar amb unes paraules del president de l'entitat, Avel·lí Clarena, que va resumir el que l'espectador veuria durant la vetllada, en la qual, a banda de l'actual cos de dansa, també hi van participar gairebé una vintena d'exdansaires que no es van voler perdre l'aniversari. La majoria de les danses les van ballar per separat (per una banda, el cos de dansa actual i per l'altra la colla d'exdansaires), però n'hi va haver una, Festa a la plaça (o anomenada, també, Poble i moscada), que la van dansar conjuntament. Va ser la que van dedicar al difunt Carles Martínez. Abans del ball es va fer entrega, a la família de la víctima (que estava asseguda a primera fila) d'una placa de record i d'un muntatge digital d'imatges "com a testimoni del nostre afecte", va balbucejar Clarena. Festa a la Plaça, doncs, va ser un homenatge a Martínez perquè va ser una de les primeres persones que es va atrevir a coreografiar aquesta peça musical composta per Jordi Badia i que formava part d'un espectacle que el Grup de Dansa Cor de Catalunya va estrenar l'any 2002, Foc en Dansa.

Somnis

Si la primera part de la funció havia alternat balls tradicionals dels Països Catalans amb noves visions de la dansa a partir de creacions pròpies, la segona part de l'espectacle va estar protagonitzada pel muntatge de nova creació Somnis, elaborat expressament per celebrar el trentè aniversari de l'entitat i que succeeix a l'exitosa producció 1714, diari d'una esperança, que va ser creada quan el grup de dansa va complir els vint-i-cinc anys d'història. Es tracta d'un espectacle de mitja hora de durada que, en paraules de la seva coreògrafa, Mònica Clarena, "pretén dur al públic al món dels somnis, entesos com a desitjos, on les fades (uns éssers fantàstic) guarden, trien i decideixen qui explica cada somni".

A l'escenari hi van pujar tretze ballarins dels dinou que actualment té el cos de dansa. Al llarg de la funció es van representar cinc somnis, amb cinc cançons diferents. De fet, va ser la troballa d'una de les cançons que compon el muntatge, la que va fer decidir al cos de dansa dur a terme un espectacle dedicat als somnis: "les cançons que hem anat trobant han estat les que ens han marcat el camí", va expressar el president de l'entitat. Entre elles s'hi troben Somni d'estiu, de 9 sons; Sense el ressò del dring, de Pascal Comelade; Insomni, de Projecte Mut; A la vora de la mar, de Toni Xuclà i cantada per Gemma Humet, i Una gota més, del bagenc Sergi G. Borjas. La melodia que guia tots els somnis i que fa que apareguin les fades la va compondre una de les ballarines més joves que té l'entitat, Laia Tatjé.