25
d'agost
del
2016
Actualitzat
el
27
d'agost
a les
18:04h
Vint-i-cinc anys de Festa Major Alternativa (FMA) i sembla que els col·lectius que l'organitzen -Arran, la CUP, l'Ateneu Popular La Sèquia i la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC)- tenen més clar que mai que no s'ha d'aturar i que ha de seguir capitanejant, amb honor, la insígnia de ser la FMA més antiga de Catalunya.
Aquest dimecres al vespre es va celebrar, com ja és tradició, un sopar popular vegà a càrrec de la cooperativa bagenca de consum responsable, ètic i de proximitat Almàixera. L'escenari de l'àpat, per segon any consecutiu, es va situar a la Plaça Puigmercadal. Una ubicació que, tal com ja explicaven l'any passat els col·lectius organitzadors de la festa, té més espai i un escenari més gran, i això permet que s'hi pugui aglomerar més gent.
De fet, la tirallonga de taules de fusta que omplien la plaça manresana es van anar emplenant de persones (unes tres-centes cinquanta) que no es van voler perdre l'àpat -consistent en una amanida amb ceba, pastanaga i tomàquet; un estofat de seitan i carbassó, i una gelatina de meló i carbassa- ni tampoc el pregó que el va succeir. Un pregó que, si bé no va ser tan original com el que es va dur a terme l'any passat (en el qual la música -sempre amb lletres crítiques- en va ser la principal protagonista), va clavar-se, com una llança, dintre la consciència dels assistents, molts d'ells, ja convençuts que la societat (i la ciutat) en la qual vivim necessita un canvi de rumb urgent.
"Vosaltres, joves, també sou fruit de la llavor plantada l'any 1992", va dir una de les sis persones que van pujar a l'escenari per llegir el pregó, després que una companya seva hagués fet un repàs de l'origen de la Festa Major Alernativa, que va néixer "per desmarcar-se de la Festa Major, que feia pagar per veure només un grup de moda" i per combatre i reivindicar el model de societat imperant.
El pregó va seguir amb crítiques cap al govern manresà de CDC i ERC: "Volem donar les gràcies a l'ajuntament per intentar convertir Manresa en una ciutat pròpia de la millor escola soviètica d'arquitectura, amb tant ciment i tanta grisor". També va fer referència al mal estat en què es troba el barri antic i en la malaurada contradicció que "hi hagi tants pisos buits quan tenim 1900 famílies amb situació d'emergència habitacional".
Amb l'objectiu de recuperar espais "completament oblidats pel consistori", va dir una de les pregoneres, com la Plaça Sant Ignasi Malalt o la Plaça de la Música, la gent de l'Alternativa va deixar palesa la seva intenció de "gestionar una alternativa potent que acabi amb la degradació dels nostres carrers i places, i que torni a la vida els habitatges abandonats i en runes".
Finalment el pregó va cloure amb un crit a l'esperança, a la lluita i al canvi: "volem que el socialisme feminista vertebri la nostra societat i que tota la classe treballadora s'organitzi i lluiti. L'objectiu és comú. Cap llei mordassa impedirà que defensem els valors d'un sistema just, perquè som alternativa perquè els reals antisistema, són ells [els qui governen]".
La vetllada d'aquest dimecres va seguir amb una bufada general d'espelmes per celebrar el quart se segle de la FMA i amb el ja habitual concurs, que enguany va premiar el millor crit de manifestació. Després d'això, el grup de música Natxo Tarrés & The Wireless va oferir un repertori musical fent un tribut a l'immortal cantant de reggae jamaicà, Bob Marley.
Aquest dimecres al vespre es va celebrar, com ja és tradició, un sopar popular vegà a càrrec de la cooperativa bagenca de consum responsable, ètic i de proximitat Almàixera. L'escenari de l'àpat, per segon any consecutiu, es va situar a la Plaça Puigmercadal. Una ubicació que, tal com ja explicaven l'any passat els col·lectius organitzadors de la festa, té més espai i un escenari més gran, i això permet que s'hi pugui aglomerar més gent.
De fet, la tirallonga de taules de fusta que omplien la plaça manresana es van anar emplenant de persones (unes tres-centes cinquanta) que no es van voler perdre l'àpat -consistent en una amanida amb ceba, pastanaga i tomàquet; un estofat de seitan i carbassó, i una gelatina de meló i carbassa- ni tampoc el pregó que el va succeir. Un pregó que, si bé no va ser tan original com el que es va dur a terme l'any passat (en el qual la música -sempre amb lletres crítiques- en va ser la principal protagonista), va clavar-se, com una llança, dintre la consciència dels assistents, molts d'ells, ja convençuts que la societat (i la ciutat) en la qual vivim necessita un canvi de rumb urgent.
"Vosaltres, joves, també sou fruit de la llavor plantada l'any 1992", va dir una de les sis persones que van pujar a l'escenari per llegir el pregó, després que una companya seva hagués fet un repàs de l'origen de la Festa Major Alernativa, que va néixer "per desmarcar-se de la Festa Major, que feia pagar per veure només un grup de moda" i per combatre i reivindicar el model de societat imperant.
El pregó va seguir amb crítiques cap al govern manresà de CDC i ERC: "Volem donar les gràcies a l'ajuntament per intentar convertir Manresa en una ciutat pròpia de la millor escola soviètica d'arquitectura, amb tant ciment i tanta grisor". També va fer referència al mal estat en què es troba el barri antic i en la malaurada contradicció que "hi hagi tants pisos buits quan tenim 1900 famílies amb situació d'emergència habitacional".
Amb l'objectiu de recuperar espais "completament oblidats pel consistori", va dir una de les pregoneres, com la Plaça Sant Ignasi Malalt o la Plaça de la Música, la gent de l'Alternativa va deixar palesa la seva intenció de "gestionar una alternativa potent que acabi amb la degradació dels nostres carrers i places, i que torni a la vida els habitatges abandonats i en runes".
Finalment el pregó va cloure amb un crit a l'esperança, a la lluita i al canvi: "volem que el socialisme feminista vertebri la nostra societat i que tota la classe treballadora s'organitzi i lluiti. L'objectiu és comú. Cap llei mordassa impedirà que defensem els valors d'un sistema just, perquè som alternativa perquè els reals antisistema, són ells [els qui governen]".
La vetllada d'aquest dimecres va seguir amb una bufada general d'espelmes per celebrar el quart se segle de la FMA i amb el ja habitual concurs, que enguany va premiar el millor crit de manifestació. Després d'això, el grup de música Natxo Tarrés & The Wireless va oferir un repertori musical fent un tribut a l'immortal cantant de reggae jamaicà, Bob Marley.