26
de maig
del
2016
Actualitzat
el
30
de maig
a la
13:03h
La celebració de l'Any Planes s'obrirà oficialment el 2 de juny, a les 8 del vespre, amb un acte solemne al saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa durant el qual es lliurarà el IV Premi Josep Maria Planes a l'equip del documental "A la recerca del paradís", emès a l'espai 30 minuts de TV3 el febrer del 2015. El documental dirigit per la periodista Anna Teixidor i realitzat per Marc Faro, càmera; Lluís Montserrat, realitzador; i Jèssica Montaner, productora, tracta sobre el viatge de desenes de combatents que han deixat l'estat espanyol per afegir-se a la jihad. Els convocants del premi són la Fundació Independència i Progrés i la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes i han format part del jurat Joan Manuel Tresserras, Josep Gifreu, Vicenç Villatoro, Teresa Carreras, Jordi Finestres, Enric Badia i Joan Badia, com a secretari.
Després del lliurament del guardó -una escultura de l'artista Ramon Jounou-, l'editor i expresident d'Òmnium Cultural, Quim Torra, oferirà una xerrada sobre "Josep M. Planes i el món periodístic dels anys trenta".
De juny de 2016 fins a juny de 2017, s'han programat un conjunt d'activitats orientades a difondre la figura i obra del periodista a la societat manresana. Les entitats que lideren la iniciativa, i que s'ha aplegat dins la Comissió Any Planes, són la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la Fundació Independència i Progrés, l'Associació Memòria i Història de Manresa, la UVic-Universitat Central de Catalunya, la Fundació Universitària del Bages (FUB), Òmnium Cultural, el Col·lectiu Desvalls, Pep Corral (periodista), Jordi Finestres (biògraf de Planes) i Jordi Sardans (historiador). L'objectiu principal és aconseguir que l'Ajuntament de Manresa reconegui Planes com a Manresà Il·lustre i amb aquesta finalitat es presentarà una instància a l'Ajuntament perquè se'n valorin els mèrits. En paral·lel començarà una recollida de signatures per obtenir el màxim suport ciutadà.
Programa d'actes provisional
- 2 de juny de 2016: Lliurament del IV Premi Josep M. Planes i conferència a càrrec de l'editor i expresident d'Òmnium Cultural, Quim Torra, sobre "Josep M. Planes i el periodisme català dels anys trenta". A les 8 del vespre, al saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa.
- 24 d'agost de 2016: Amb motiu del 80è aniversari del seu afusellament i, conjuntament amb Memorial Democràtic, s'organitzarà un acte simbòlic de recordatori a la carretera de la Rabassada, a Barcelona, on el periodista va perdre-hi la vida enguany farà 80 anys.
Agost de 2016: Es farà un itinerari manresà vinculat a al periodista en el marc de la Festa Major de Manresa i dins de les Visites a la Manresa Desconeguda.
- 18 de setembre de 2016: Conferència sobre la figura i obra de Josep M. Planes en el marc de la Festa Major de Sant Mateu de Bages, on la família hi té la casa pairal. La xerrada anirà a càrrec dels periodistes Jordi Finestres i Pep Corral i l'historiador Joaquim Aloy.
- 11 d'octubre de 2016: S'inaugurarà el Cicle de Conferències sobre Josep M. Planes amb un diàleg sobre la vida del periodista entre el seu biògraf, Jordi Finestres, i l'autor del web de Josep M. Planes, Joaquim Aloy.
- 11 de novembre de 2016: Segona xerrada sobre el periodista a càrrec del professor i escriptor Lluís Calderer sobre el món noctàmbul barceloní que retrata Planes i la revista "Imatges", que va fundar i dirigir.
- Gener de 2017. La tercera conferència sobre el personatge la pronunciarà el periodista Ramon Besa i tractarà sobre el Planes esportiu.
- Febrer de 2017. Quarta i darrera conferència sobre Josep M. Planes. El conferenciant seria Queco Novell, periodista, actor i humorista català dissertarà sobre el Planes humorístic.
- Del 4 al 30 d'abril de 2017. Exposició sobre Josep Maria Planes a l'Espai Plana de l'Om. (Es vol concebre de tal manera que pugui ser itinerant).
- Primavera del 2017. Un acte literari a Sant Mateu de Bages.
- Abril-maig de 2017. Aprovació plenària del reconeixement de Josep M. Planes com a Manresà Il·lustre i acte de col·locació del quadre pertinent.
- Maig de 2017. Dramatització de l'obra "Nits de Barcelona" -llibre que retrata la nit de Barcelona a partir d'una quinzena de locals nocturns- a càrrec de les actrius Laia Oliveras i Àngels Sànchez i amb la direcció de Fina Tàpias.
- 1 de juny de 2017. Cloenda de l'Any Planes amb el lliurament del V Premi Josep M. Planes.
Josep M. Planes. Perfil biogràfic
Text escrit per Jordi Finestres. Periodista. Autor de Josep M. Planes. Set trets al Periodisme a la Rabassada
Josep M. Planes i Martí va néixer a Manresa el 31 de gener de 1907 al número 26 del carrer de la Canal, sisè fill del matrimoni Planas i Martí, els primers del llinatge del mas rural de Sant Mateu de Bages que s'havien establert a Manresa. Planes va fer l'ensenyament a l'escola dels Germans de La Salle de la capital del Bages. De ben jove va fer bona amistat amb Anselm Corrons, artista i dibuixant; Joan Baptista Claret, literat; Vicenç Prat, escriptor; l'empresari Josep Noguera i el doctor Manuel Casanovas i Gabernet, l'ànima del Gremi de Sant Lluc, entitat cultural integrada per metges i artistes manresans.
Els inicis periodístics de Josep M. Planes van lligats al periòdic El Pla de Bages, on escriu el primer article el 24 de desembre de 1924, una glossa de la figura i l'obra d'Àngel Guimerà. Uns dies abans de la seva estrena periodística, juntament amb Raimon Ferrer Ferrés i Joan Selves i Carner, Planes va formar part del jurat d'un concurs per escollir el nom d'una nova revista esportiva manresana, A ple aire. Del 1924 i fins al 1927 escriurà periòdicament a les seccions d'El Pla de Bages «Blanc i negre», «Crònica frívola» i «Motius literaris», on destaca un retrat del dibuixant i escriptor manresà Ramon Martí i Farreras, «un dels companys que més he admirat», persona que va influir notablement en el seu aprenentatge periodístic. També va escriure a la secció «Crònica de Barcelona», atès que Planes anava sovint a la capital catalana on s'hi va instal·lar definitivament a finals de la dècada. Va col·laborar en aquells anys a la revista manresana Ciutat, subtitulada Ideari d'art i cultura, continuadora de l'obra empresa per Cenacle i al quinzenari també cultural L'Om. I del 1930 al 1931 veiem la seva firma a El Dia. Diari d'Esquerra Republicana. En començar la dècada dels trenta, Planes ja és un nom destacat del món periodístic català i una referència a Manresa. El seu company Joan Baptista Claret li va dedicar un article a El Dia el 7 de juny de 1930 en motiu de l'estrena, a la capital del Bages, de l'obra de teatre «L'home que s'havia de morir», escrita per Planes: «Ací tots els coneixem. Qui més, qui menys, tots tenim el dret assegurat i garantit de tustar-li amicalment l'espatlla. Als uns aquest dret els el dóna l'haver anat a estudi junts, als altres l'haver-se passejat agafats del braç Born amunt i Born avall de les vuit a dos quarts de nou del vespre. Àdhuc pot haver-hi algú que tingui guanyat legítimament aquest dret amb una baralla iniciada entre dues columnes de prosa i resolta al carrer amb dues paraules candoroses i amables». Planes també va fer una bona amistat amb Joaquim Amat i Piniella, el qual li va demanar que escrivís el pròleg d'Ombres de Calidoscopi (1933), la primera obra d'Amat, un compendi de semblances de personalitats del món de la cultura, la política i la societat manresana.
A la ciutat de Barcelona, després d'una etapa com a articulista en dos diaris en llengua castellana (La Noche i Las Noticias) el seu nom adquireix popularitat de la mà de la crònica esportiva, a L'Esport Català i a La Nau dels Esports, i a partir del 1929 amb reportatges al setmanari Mirador, on fuig de l'articulisme clàssic per cultivar un gènere proper al reportatge novel·lat, amb bones dosis d'humor, llenguatge directe i reflexió personal. Amb l'arribada de la República es consolida en el món periodístic català. El 1930 havia dirigit el magazine Imatges, una revista d'alta qualitat literària i gràfica, inspirada en el Vu francès que havia llegit en alguns viatges a París. I el 1931 va entrar a la nòmina de redactors del diari La Publicitat, capçalera fidel als postulats del republicanisme catalanista moderat, i també al setmanari La Rambla, propietat de l'empresari Josep Sunyol i Garriga, on escriu a la secció «Set dies, set nits». Encara aquell mateix any, el seu llibre Nits de Barcelona triomfava a la capital catalana. En aquesta obra, Planes sobresurt com un brillant examinador d'una època on es produeix l'eclosió de nous fenòmens i modes urbanes, l'esport, el jazz, el music-hall... El mestre i mentor de Planes és Josep M. de Sagarra, que el presenta arreu com un reporter modern, europeu i cosmopolita. Ben aviat, el manresà es va guanyar la confiança i admiració dels companys de professió, com Xammar, Soldevila i Pla, i és escoltat a les tertúlies de la terrassa de l'hotel Colon, al migdia, i a l'Ateneu Barcelonès, a la tarda-vespre. És precisament des de l'Ateneu on va dirigir el setmanari satíric El Be Negre, inspirat en Le Canard Enchainé francès, que naixia just en el moment que es produïa un esclat de llibertat arreu de Catalunya amb la proclamació de la República.
La seva intensa i polifacètica trajectòria periodística mereix un punt i apart a partir del gener del 1935 quan Carles Capdevila, director de La Publicitat, li va encomanar una columna diària, «Comentari», publicada a la primera pàgina i on Planes va excel·lir en la faceta de periodista de denúncia i d'investigació que havia arrencat, en el mateix diari, el 1934 amb la publicació de les sèries de reportatges «Els gàngsters de Barcelona» i «L'organització de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya», on explicava les relacions entre el pistolerisme urbà i l'ala més radical de l'anarquisme a Catalunya. Aquestes sèries van ser molt comentats arreu del país, fins i tot anunciats en cartells als carrers de Barcelona.
Arran de les eleccions del mes de febrer de 1936, Planes radicalitzarà la seva línia política en la defensa del catalanisme i intensificarà la croada contra el pistolerisme anarquista, fet que s'accentua quan el 28 d'abril d'aquell any Miquel Badia, cap de les Joventuts d'Estat Català i excap dels serveis d'ordre públic de la Generalitat, i el seu germà Josep són assassinats a trets al carrer Muntaner de Barcelona. Només dos periodistes, Avel·lí Artís-Gener, Tísner, des de La Rambla, i Josep M. Planes, des de La Publicitat, van investigar i denunciar el doble assassinat: «Sóc un periodista que, potser cometo la imprudència de dir en veu alta el que el noranta per cent dels catalans diuen en veu baixa», va escriure. Per apaivagar els ànims, el director de La Publicitat, l'envia a cobrir la Volta Ciclista a Catalunya d'aquell estiu.
L'aixecament militar i l'inici de la revolució del 19 de juliol de 1936 va precipitar els esdeveniments. Aquell mateix dia, Planes publica el seu darrer article, «Nit de vetlla»: «El qui en aquestes hores greus no estigui d'una manera decidida al costat de la Generalitat, és un traïdor. Un traïdor al qual li exigirem comptes. Ara més que mai: Visca Catalunya! Visca la República!». La situació als carrers estava fora de control i la vida de Planes perillava. A contracor, es va haver d'amagar en diversos pisos d'amics a Barcelona, però el 24 d'agost una patrulla de milicians de la FAI el van localitzar i conduir a la carretera de la Rabassada on el van assassinar disparant-li set trets al cap. Planes es convertia en la primera víctima mortal del periodisme català. Al cap de dos dies, alguns familiars i amics donaven l'últim adéu a Planes al cementiri de Sants. Als 29 anys havia desaparegut tràgicament un dels periodistes amb més present i futur de Catalunya.
Reconeixement de Josep M. planes com a Manresà Il·lustre. Exposició de motius
- Perquè és un acte de justícia i de responsabilitat col·lectiva atès que es tracta d'un dels millors periodistes de la història de Catalunya.
- Perquè la ciutat de Manresa no pot permetre que els seus referents caiguin en un oblit injustificat.
- Perquè Planes va ser un esplèndid ambaixador de Manresa, recordant arreu i sempre els seus orígens familiars, també en diversos articles i en visites constants a la ciutat.
- Perquè es tracta del pioner en el periodisme d'investigació al nostre país, un privilegi i un honor per a la ciutat de Manresa.
- Perquè Manresa ha de recordar per sempre més que Planes va ser víctima d'una guerra i també del silenci col·lectiu durant una dictadura interminable i d'un injustificat oblit durant la transició democràtica.
- Perquè Planes va ser un ferm defensor de la legalitat, de la llibertat i de la democràcia.
- Perquè situa Manresa, de manera excelsa, en la historiografia periodística catalana.
- Perquè és deure de la cultura manresana i catalana.
Després del lliurament del guardó -una escultura de l'artista Ramon Jounou-, l'editor i expresident d'Òmnium Cultural, Quim Torra, oferirà una xerrada sobre "Josep M. Planes i el món periodístic dels anys trenta".
De juny de 2016 fins a juny de 2017, s'han programat un conjunt d'activitats orientades a difondre la figura i obra del periodista a la societat manresana. Les entitats que lideren la iniciativa, i que s'ha aplegat dins la Comissió Any Planes, són la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la Fundació Independència i Progrés, l'Associació Memòria i Història de Manresa, la UVic-Universitat Central de Catalunya, la Fundació Universitària del Bages (FUB), Òmnium Cultural, el Col·lectiu Desvalls, Pep Corral (periodista), Jordi Finestres (biògraf de Planes) i Jordi Sardans (historiador). L'objectiu principal és aconseguir que l'Ajuntament de Manresa reconegui Planes com a Manresà Il·lustre i amb aquesta finalitat es presentarà una instància a l'Ajuntament perquè se'n valorin els mèrits. En paral·lel començarà una recollida de signatures per obtenir el màxim suport ciutadà.
Programa d'actes provisional
- 2 de juny de 2016: Lliurament del IV Premi Josep M. Planes i conferència a càrrec de l'editor i expresident d'Òmnium Cultural, Quim Torra, sobre "Josep M. Planes i el periodisme català dels anys trenta". A les 8 del vespre, al saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa.
- 24 d'agost de 2016: Amb motiu del 80è aniversari del seu afusellament i, conjuntament amb Memorial Democràtic, s'organitzarà un acte simbòlic de recordatori a la carretera de la Rabassada, a Barcelona, on el periodista va perdre-hi la vida enguany farà 80 anys.
Agost de 2016: Es farà un itinerari manresà vinculat a al periodista en el marc de la Festa Major de Manresa i dins de les Visites a la Manresa Desconeguda.
- 18 de setembre de 2016: Conferència sobre la figura i obra de Josep M. Planes en el marc de la Festa Major de Sant Mateu de Bages, on la família hi té la casa pairal. La xerrada anirà a càrrec dels periodistes Jordi Finestres i Pep Corral i l'historiador Joaquim Aloy.
- 11 d'octubre de 2016: S'inaugurarà el Cicle de Conferències sobre Josep M. Planes amb un diàleg sobre la vida del periodista entre el seu biògraf, Jordi Finestres, i l'autor del web de Josep M. Planes, Joaquim Aloy.
- 11 de novembre de 2016: Segona xerrada sobre el periodista a càrrec del professor i escriptor Lluís Calderer sobre el món noctàmbul barceloní que retrata Planes i la revista "Imatges", que va fundar i dirigir.
- Gener de 2017. La tercera conferència sobre el personatge la pronunciarà el periodista Ramon Besa i tractarà sobre el Planes esportiu.
- Febrer de 2017. Quarta i darrera conferència sobre Josep M. Planes. El conferenciant seria Queco Novell, periodista, actor i humorista català dissertarà sobre el Planes humorístic.
- Del 4 al 30 d'abril de 2017. Exposició sobre Josep Maria Planes a l'Espai Plana de l'Om. (Es vol concebre de tal manera que pugui ser itinerant).
- Primavera del 2017. Un acte literari a Sant Mateu de Bages.
- Abril-maig de 2017. Aprovació plenària del reconeixement de Josep M. Planes com a Manresà Il·lustre i acte de col·locació del quadre pertinent.
- Maig de 2017. Dramatització de l'obra "Nits de Barcelona" -llibre que retrata la nit de Barcelona a partir d'una quinzena de locals nocturns- a càrrec de les actrius Laia Oliveras i Àngels Sànchez i amb la direcció de Fina Tàpias.
- 1 de juny de 2017. Cloenda de l'Any Planes amb el lliurament del V Premi Josep M. Planes.
Josep M. Planes. Perfil biogràfic
Text escrit per Jordi Finestres. Periodista. Autor de Josep M. Planes. Set trets al Periodisme a la Rabassada
Josep M. Planes i Martí va néixer a Manresa el 31 de gener de 1907 al número 26 del carrer de la Canal, sisè fill del matrimoni Planas i Martí, els primers del llinatge del mas rural de Sant Mateu de Bages que s'havien establert a Manresa. Planes va fer l'ensenyament a l'escola dels Germans de La Salle de la capital del Bages. De ben jove va fer bona amistat amb Anselm Corrons, artista i dibuixant; Joan Baptista Claret, literat; Vicenç Prat, escriptor; l'empresari Josep Noguera i el doctor Manuel Casanovas i Gabernet, l'ànima del Gremi de Sant Lluc, entitat cultural integrada per metges i artistes manresans.
Els inicis periodístics de Josep M. Planes van lligats al periòdic El Pla de Bages, on escriu el primer article el 24 de desembre de 1924, una glossa de la figura i l'obra d'Àngel Guimerà. Uns dies abans de la seva estrena periodística, juntament amb Raimon Ferrer Ferrés i Joan Selves i Carner, Planes va formar part del jurat d'un concurs per escollir el nom d'una nova revista esportiva manresana, A ple aire. Del 1924 i fins al 1927 escriurà periòdicament a les seccions d'El Pla de Bages «Blanc i negre», «Crònica frívola» i «Motius literaris», on destaca un retrat del dibuixant i escriptor manresà Ramon Martí i Farreras, «un dels companys que més he admirat», persona que va influir notablement en el seu aprenentatge periodístic. També va escriure a la secció «Crònica de Barcelona», atès que Planes anava sovint a la capital catalana on s'hi va instal·lar definitivament a finals de la dècada. Va col·laborar en aquells anys a la revista manresana Ciutat, subtitulada Ideari d'art i cultura, continuadora de l'obra empresa per Cenacle i al quinzenari també cultural L'Om. I del 1930 al 1931 veiem la seva firma a El Dia. Diari d'Esquerra Republicana. En començar la dècada dels trenta, Planes ja és un nom destacat del món periodístic català i una referència a Manresa. El seu company Joan Baptista Claret li va dedicar un article a El Dia el 7 de juny de 1930 en motiu de l'estrena, a la capital del Bages, de l'obra de teatre «L'home que s'havia de morir», escrita per Planes: «Ací tots els coneixem. Qui més, qui menys, tots tenim el dret assegurat i garantit de tustar-li amicalment l'espatlla. Als uns aquest dret els el dóna l'haver anat a estudi junts, als altres l'haver-se passejat agafats del braç Born amunt i Born avall de les vuit a dos quarts de nou del vespre. Àdhuc pot haver-hi algú que tingui guanyat legítimament aquest dret amb una baralla iniciada entre dues columnes de prosa i resolta al carrer amb dues paraules candoroses i amables». Planes també va fer una bona amistat amb Joaquim Amat i Piniella, el qual li va demanar que escrivís el pròleg d'Ombres de Calidoscopi (1933), la primera obra d'Amat, un compendi de semblances de personalitats del món de la cultura, la política i la societat manresana.
A la ciutat de Barcelona, després d'una etapa com a articulista en dos diaris en llengua castellana (La Noche i Las Noticias) el seu nom adquireix popularitat de la mà de la crònica esportiva, a L'Esport Català i a La Nau dels Esports, i a partir del 1929 amb reportatges al setmanari Mirador, on fuig de l'articulisme clàssic per cultivar un gènere proper al reportatge novel·lat, amb bones dosis d'humor, llenguatge directe i reflexió personal. Amb l'arribada de la República es consolida en el món periodístic català. El 1930 havia dirigit el magazine Imatges, una revista d'alta qualitat literària i gràfica, inspirada en el Vu francès que havia llegit en alguns viatges a París. I el 1931 va entrar a la nòmina de redactors del diari La Publicitat, capçalera fidel als postulats del republicanisme catalanista moderat, i també al setmanari La Rambla, propietat de l'empresari Josep Sunyol i Garriga, on escriu a la secció «Set dies, set nits». Encara aquell mateix any, el seu llibre Nits de Barcelona triomfava a la capital catalana. En aquesta obra, Planes sobresurt com un brillant examinador d'una època on es produeix l'eclosió de nous fenòmens i modes urbanes, l'esport, el jazz, el music-hall... El mestre i mentor de Planes és Josep M. de Sagarra, que el presenta arreu com un reporter modern, europeu i cosmopolita. Ben aviat, el manresà es va guanyar la confiança i admiració dels companys de professió, com Xammar, Soldevila i Pla, i és escoltat a les tertúlies de la terrassa de l'hotel Colon, al migdia, i a l'Ateneu Barcelonès, a la tarda-vespre. És precisament des de l'Ateneu on va dirigir el setmanari satíric El Be Negre, inspirat en Le Canard Enchainé francès, que naixia just en el moment que es produïa un esclat de llibertat arreu de Catalunya amb la proclamació de la República.
La seva intensa i polifacètica trajectòria periodística mereix un punt i apart a partir del gener del 1935 quan Carles Capdevila, director de La Publicitat, li va encomanar una columna diària, «Comentari», publicada a la primera pàgina i on Planes va excel·lir en la faceta de periodista de denúncia i d'investigació que havia arrencat, en el mateix diari, el 1934 amb la publicació de les sèries de reportatges «Els gàngsters de Barcelona» i «L'organització de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya», on explicava les relacions entre el pistolerisme urbà i l'ala més radical de l'anarquisme a Catalunya. Aquestes sèries van ser molt comentats arreu del país, fins i tot anunciats en cartells als carrers de Barcelona.
Arran de les eleccions del mes de febrer de 1936, Planes radicalitzarà la seva línia política en la defensa del catalanisme i intensificarà la croada contra el pistolerisme anarquista, fet que s'accentua quan el 28 d'abril d'aquell any Miquel Badia, cap de les Joventuts d'Estat Català i excap dels serveis d'ordre públic de la Generalitat, i el seu germà Josep són assassinats a trets al carrer Muntaner de Barcelona. Només dos periodistes, Avel·lí Artís-Gener, Tísner, des de La Rambla, i Josep M. Planes, des de La Publicitat, van investigar i denunciar el doble assassinat: «Sóc un periodista que, potser cometo la imprudència de dir en veu alta el que el noranta per cent dels catalans diuen en veu baixa», va escriure. Per apaivagar els ànims, el director de La Publicitat, l'envia a cobrir la Volta Ciclista a Catalunya d'aquell estiu.
L'aixecament militar i l'inici de la revolució del 19 de juliol de 1936 va precipitar els esdeveniments. Aquell mateix dia, Planes publica el seu darrer article, «Nit de vetlla»: «El qui en aquestes hores greus no estigui d'una manera decidida al costat de la Generalitat, és un traïdor. Un traïdor al qual li exigirem comptes. Ara més que mai: Visca Catalunya! Visca la República!». La situació als carrers estava fora de control i la vida de Planes perillava. A contracor, es va haver d'amagar en diversos pisos d'amics a Barcelona, però el 24 d'agost una patrulla de milicians de la FAI el van localitzar i conduir a la carretera de la Rabassada on el van assassinar disparant-li set trets al cap. Planes es convertia en la primera víctima mortal del periodisme català. Al cap de dos dies, alguns familiars i amics donaven l'últim adéu a Planes al cementiri de Sants. Als 29 anys havia desaparegut tràgicament un dels periodistes amb més present i futur de Catalunya.
Reconeixement de Josep M. planes com a Manresà Il·lustre. Exposició de motius
- Perquè és un acte de justícia i de responsabilitat col·lectiva atès que es tracta d'un dels millors periodistes de la història de Catalunya.
- Perquè la ciutat de Manresa no pot permetre que els seus referents caiguin en un oblit injustificat.
- Perquè Planes va ser un esplèndid ambaixador de Manresa, recordant arreu i sempre els seus orígens familiars, també en diversos articles i en visites constants a la ciutat.
- Perquè es tracta del pioner en el periodisme d'investigació al nostre país, un privilegi i un honor per a la ciutat de Manresa.
- Perquè Manresa ha de recordar per sempre més que Planes va ser víctima d'una guerra i també del silenci col·lectiu durant una dictadura interminable i d'un injustificat oblit durant la transició democràtica.
- Perquè Planes va ser un ferm defensor de la legalitat, de la llibertat i de la democràcia.
- Perquè situa Manresa, de manera excelsa, en la historiografia periodística catalana.
- Perquè és deure de la cultura manresana i catalana.