26
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
16:48h
El ple de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet d'aquest dimecres ha decidit posar a consulta dels 561 veïns dels carrers Bisbe Perelló, Mossèn Joan Orriols i Mestre Aubert, el canvi de nom d'aquestes vies que recorden personatges vinculats amb el règim franquista. Cal recordar que, com a la majoria de municipis de Catalunya, el 1983 es va fer a Sant Vicenç un important canvi de noms de carrers i places relacionats amb el franquisme dels que van "sobreviure" aquests tres. Posteriorment, el 2009, un particular va entrar una instància a l'Ajuntament per canviar-los, però el govern del moment, format per CiU i ERC, es van fer enrere després d'una tensa reunió amb els veïns que majoritàriament s'hi oposaven.
Aquest dimecres, ERC presentava una moció per canviar els noms dels tres carrers, moció a la que s'hi va adscriure ICV, en que es recordava que el mateix nom del carrer Bisbe Perelló ja s'havia retirat de Vic, on havia exercit, i de Manresa. Convergència, però, va presentar una altra moció per a què aquesta decisió la prenguin els veïns d'aquests carrers en una consulta vinculant.
El regidor del govern, Dani Mauriz, ha explicat a NacióManresa que "quan el 2009 es va plantejar per primera vegada el canvi de noms, els veïns afectats van posar el crit al cel i el govern municipal, en que hi havia ERC, ho van deixar aturat". Per una altra banda, Mauriz ha volgut deixar clar que "el fet que ho posem a votació no vol dir que durant el procés Convergència no prengui part per la retirada dels noms". De fet, segons assegura, "volem que es canviïn els noms, però que la decisió la prenguin els veïns".
El PSC es va abstenir en les votacions de les dues mocions.
Tres noms actius del franquisme
El text de la moció recorda que el Bisbe Perelló ja es va pronunciar manifestament franquista, des de l'inici de la Guerra Civil espanyola. El 13 de novembre de 1936 va adreçar una carta personal a Franco d'adhesió, que va ser contestada pel cap del gabinet de protocol on deia que la carta havia causat en el "Generalísimo de los Ejércitos Nacionales (...) la más viva emoción" i li agraia el seu vibrant patriotisme.
En una pastoral del 9 de febrer de 1939 el bisbe Perelló carregava contra els degenerats "marxistes" que havien convertit Espanya "en un mar de sangre y de ruinas" i que Déu havia volgut salvar Espanya enviant el "Generalísimo, como en otro tiempo a Moisés" per alliberar-nos de l'esclavitud de l'odi comunista, i qualificava de "siniestros gobernantes" i "monstruos que nos han traído la guerra" els membres democràticament escollits del Govern de la República.
Després de la Guerra, durant els anys en què Joan Perelló va ser bisbe de Vic, centenars de persones de la seva diòcesi van ser executades al Camp de la Bota i molts altres centenars estigueren empresonats a les presons o als camps de concentració franquistes, alguns d’ells amb unes condicions infrahumanes, sense que es conegui una intervenció decidida del bisbe en la seva defensa ni en la defensa dels drets fonamentals de les persones.
El segon nom de carrer que es demana canviar és el dedicat a Mossèn Joan Orriols, que, segons explica la moció, "és segurament el personatge més funest de la nostra història local atenent a què va fer informes contra els mestres de la República que hi havia aleshores a Sant Vicenç, molt particularment del matrimoni Vigatà Salafranca". Els informes són insultants i plens de calúmnies. Juntament amb els del comandant de la guàrdia civil a Sant Vicenç, Santiago Sobera, van ser determinants perquè l'expedient de depuració del matrimoni acabés en un trasllat forçós a Burgos durant 5 anys.
Per últim, el mestre Antoni Aubert Galí també té dedicat un carrer a Sant Vicenç per la seva afinitat amb el règim franquista. Va exercir a Sant Vicenç des de 1927 fins l'any 31, quan va ser destinat a Sant Quirze de Besora. L'any 1943 el mestre Aubert va rebre un homenatge del "gobernador y jefe provincial del Movimiento" a Sant Vicenç, el sinistre Antonio Correa Veglison.
Aquest dimecres, ERC presentava una moció per canviar els noms dels tres carrers, moció a la que s'hi va adscriure ICV, en que es recordava que el mateix nom del carrer Bisbe Perelló ja s'havia retirat de Vic, on havia exercit, i de Manresa. Convergència, però, va presentar una altra moció per a què aquesta decisió la prenguin els veïns d'aquests carrers en una consulta vinculant.
El regidor del govern, Dani Mauriz, ha explicat a NacióManresa que "quan el 2009 es va plantejar per primera vegada el canvi de noms, els veïns afectats van posar el crit al cel i el govern municipal, en que hi havia ERC, ho van deixar aturat". Per una altra banda, Mauriz ha volgut deixar clar que "el fet que ho posem a votació no vol dir que durant el procés Convergència no prengui part per la retirada dels noms". De fet, segons assegura, "volem que es canviïn els noms, però que la decisió la prenguin els veïns".
El PSC es va abstenir en les votacions de les dues mocions.
Tres noms actius del franquisme
El text de la moció recorda que el Bisbe Perelló ja es va pronunciar manifestament franquista, des de l'inici de la Guerra Civil espanyola. El 13 de novembre de 1936 va adreçar una carta personal a Franco d'adhesió, que va ser contestada pel cap del gabinet de protocol on deia que la carta havia causat en el "Generalísimo de los Ejércitos Nacionales (...) la más viva emoción" i li agraia el seu vibrant patriotisme.
En una pastoral del 9 de febrer de 1939 el bisbe Perelló carregava contra els degenerats "marxistes" que havien convertit Espanya "en un mar de sangre y de ruinas" i que Déu havia volgut salvar Espanya enviant el "Generalísimo, como en otro tiempo a Moisés" per alliberar-nos de l'esclavitud de l'odi comunista, i qualificava de "siniestros gobernantes" i "monstruos que nos han traído la guerra" els membres democràticament escollits del Govern de la República.
Després de la Guerra, durant els anys en què Joan Perelló va ser bisbe de Vic, centenars de persones de la seva diòcesi van ser executades al Camp de la Bota i molts altres centenars estigueren empresonats a les presons o als camps de concentració franquistes, alguns d’ells amb unes condicions infrahumanes, sense que es conegui una intervenció decidida del bisbe en la seva defensa ni en la defensa dels drets fonamentals de les persones.
El segon nom de carrer que es demana canviar és el dedicat a Mossèn Joan Orriols, que, segons explica la moció, "és segurament el personatge més funest de la nostra història local atenent a què va fer informes contra els mestres de la República que hi havia aleshores a Sant Vicenç, molt particularment del matrimoni Vigatà Salafranca". Els informes són insultants i plens de calúmnies. Juntament amb els del comandant de la guàrdia civil a Sant Vicenç, Santiago Sobera, van ser determinants perquè l'expedient de depuració del matrimoni acabés en un trasllat forçós a Burgos durant 5 anys.
Per últim, el mestre Antoni Aubert Galí també té dedicat un carrer a Sant Vicenç per la seva afinitat amb el règim franquista. Va exercir a Sant Vicenç des de 1927 fins l'any 31, quan va ser destinat a Sant Quirze de Besora. L'any 1943 el mestre Aubert va rebre un homenatge del "gobernador y jefe provincial del Movimiento" a Sant Vicenç, el sinistre Antonio Correa Veglison.