19
de maig
del
2016
Actualitzat
el
20
de maig
a la
13:48h
L'Ajuntament de Manresa es nega a abonar als seus funcionaris i treballadors públics la paga dels 25 anys d'antiguitat tot i que entre setembre de 2015 i març de 2016 ha perdut tres casos en els jutjats i haurà d'abonar, a més a més dels sous, interessos, les costes processals, l'advocat de la part demandant i el procurador, segons ha explicat el sindicat SPPM-Cat.
L'Ajuntament s'ha basat en l'article 22 de la llei 17/2010 dels Pressupostos Generals de l'Estat per a 2013, que disposa que "les retribucions del personal al servei del sector públic no podran experimentar cap increment respecte a les vigents a 31 de desembre de 2012", per no fer efectiva la paga dels 25 anys d'antiguitat no només als tres treballadors demandants, sinó a tots aquells que han arribat als 25 anys de treball per al consistori.
De fet, abans d'arribar a judici tots tres treballadors van presentar al·legacions a l'Ajuntament que van ser desestimades. Els dos primers casos es van resoldre amb sentències independents del diferents jutjats del contenciós - administratiu, però el tercer ho va ser després de sol·licitar una extensió de sentència (aplicar una sentència prèvia, la primera, al seu cas).
En tots tres casos la sentència és taxativa. Primer de tot considera que l'Ajuntament no pot provar que la suspensió de l'article 35 de l'Acord de condicions dels treballadors públics del consistori, el que recull aquesta paga d'antiguitat, fos comunicada als representants legals dels treballadors, ja que ni se "cita text ni data de l'acord de suspensió", ni consta la "seva posible publicació en un diari oficial".
Per una altra part, i la principal, la sentència considera que "la prohibició de l'article 22 [de la lleide Pressupostos per a 2013] no és en termes absoluts, sinó que el que es prohibeix és 'en termes d'homogeneïtat'". Això, significa, segueix la sentència, "que si l'antiguitat canvia, la retribució pot fer-ho també sense vulnerar la legislació pressupostària en tant en quant respongui precisament a aquest canvi de l'antiguitat com a paràmetre previ de determinació d'algun concepte salarial, que és el que aquí succeeix". I segueix, "existeixen conceptes salarials fixats en el conveni col·lectiu la quantia dels quals varia en funció de concretes circumstàncies previstes en el mateix".
Segons calcula el sindicat SPPM-Cat, des que l'Ajuntament va començar a aplicar erròniament l'article 22 de la llei 17/2010, una vintena llarga de treballadors públics locals s'han quedat sense la paga dels 25 anys, i cada any que passa són 3 o 4 treballadors més que es troben amb aquesta mateixa situació.
El president del sindicat SPPM-Cat i de la junta de personal, Joan Pujols, considera "inconcebible" que "l'Ajuntament no es decideixi a pagar quan toca la paga dels 25 anys i segueixi esperant a les sentències judicials", sobretot "després d'haver perdut ja els tres casos que han arribat als jutjats". Per a Pujols "no només es tracta d'un cas de justicia cap als companys de feina, sinó que cada cop que perden als tribunals, també s'han de fer càrrec de les despeses judicials, el que suposa una despesa extra a la que ha de fer front la ciutadania".
L'Ajuntament s'ha basat en l'article 22 de la llei 17/2010 dels Pressupostos Generals de l'Estat per a 2013, que disposa que "les retribucions del personal al servei del sector públic no podran experimentar cap increment respecte a les vigents a 31 de desembre de 2012", per no fer efectiva la paga dels 25 anys d'antiguitat no només als tres treballadors demandants, sinó a tots aquells que han arribat als 25 anys de treball per al consistori.
De fet, abans d'arribar a judici tots tres treballadors van presentar al·legacions a l'Ajuntament que van ser desestimades. Els dos primers casos es van resoldre amb sentències independents del diferents jutjats del contenciós - administratiu, però el tercer ho va ser després de sol·licitar una extensió de sentència (aplicar una sentència prèvia, la primera, al seu cas).
En tots tres casos la sentència és taxativa. Primer de tot considera que l'Ajuntament no pot provar que la suspensió de l'article 35 de l'Acord de condicions dels treballadors públics del consistori, el que recull aquesta paga d'antiguitat, fos comunicada als representants legals dels treballadors, ja que ni se "cita text ni data de l'acord de suspensió", ni consta la "seva posible publicació en un diari oficial".
Per una altra part, i la principal, la sentència considera que "la prohibició de l'article 22 [de la lleide Pressupostos per a 2013] no és en termes absoluts, sinó que el que es prohibeix és 'en termes d'homogeneïtat'". Això, significa, segueix la sentència, "que si l'antiguitat canvia, la retribució pot fer-ho també sense vulnerar la legislació pressupostària en tant en quant respongui precisament a aquest canvi de l'antiguitat com a paràmetre previ de determinació d'algun concepte salarial, que és el que aquí succeeix". I segueix, "existeixen conceptes salarials fixats en el conveni col·lectiu la quantia dels quals varia en funció de concretes circumstàncies previstes en el mateix".
Segons calcula el sindicat SPPM-Cat, des que l'Ajuntament va començar a aplicar erròniament l'article 22 de la llei 17/2010, una vintena llarga de treballadors públics locals s'han quedat sense la paga dels 25 anys, i cada any que passa són 3 o 4 treballadors més que es troben amb aquesta mateixa situació.
El president del sindicat SPPM-Cat i de la junta de personal, Joan Pujols, considera "inconcebible" que "l'Ajuntament no es decideixi a pagar quan toca la paga dels 25 anys i segueixi esperant a les sentències judicials", sobretot "després d'haver perdut ja els tres casos que han arribat als jutjats". Per a Pujols "no només es tracta d'un cas de justicia cap als companys de feina, sinó que cada cop que perden als tribunals, també s'han de fer càrrec de les despeses judicials, el que suposa una despesa extra a la que ha de fer front la ciutadania".