05
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
0:16h
L'Auditori de la plana de l'Om s'ha omplert innumerables vegades amb xerrades sobre el procés independentista, per parlar de com tenir cura dels fills i les filles, o per escoltar una ària des de la proximitat. Però per conèixer el drama que viuen els refugiats, per estudiar les eines que poden fer possible la seva dignificació, no. Quaranta persones, contades una a una. Potser com deia algú a l'entrada, parlant de manera informal abans no comencés la taula rodona Deixar-ho tot i fugir, perquè "les xerrades estan molt bé, però es troba a faltar una mica d'acció".
O potser no. Potser és que ens hem tornat tan insensibles com per a que no ens afecti que, avui, aquesta nit, 4,6 milions de persones que fugen de situacions de guerra, dormin a l'interior d'una tenda, sense un trist lloc on rentar-se les mans, fent cues per menjar, després d'haver-ho perdut tot. També televisors i cotxes, i per suposat, la casa on vivien fa poc temps amb alguna comoditat, gairebé com nosaltres vivim ara. Adaptant Martin Niemöller "fugien de casa els sirians, però no em vaig preocupar, perquè jo no era sirià..."
Miquel Pajares, president de la Comissió Catalana d'ajuda al Refugiat, i Victòria Planas, tècnica d'Ajuda humanitària del Fons Català de Cooperació, han introduït a l'incondicional públic assistent, el les macroxifres del drama humanitari, el major èxode de refugiats que ha rebut Europa des de la Segona Guerra Mundial, i també del microdrama. Conèixer la magnitud de la tragèdia des de la experiència individual.
Miquel Pajares ha recordat que el 2015 van arribar a Europa 1.050.000 refugiats, quatre vegades més que el 2014, dels quals la meitat són sirians. Aquesta xifra, però, és només una quarta part de la quantitat de refugiats que té dins les seves fronteres Turquia, un país amb una renda per càpita més baixa que 26 dels 28 estats de la Unió Europea i que és considerat com a "país no segur".
Pajares ha explicat que el tractat entre Europa i Turquia no parla de refugiats sinó d'immigrants per no infringir la legalitat internacional en matèria d'acolliment i expulsió. El responsable de la CCAR ha deixat clar que el tractat "és il·legal", entre altres detalls, perquè no es poden fer expulsions col·lectives.
Victòria Planas, per la seva part, ha entrat en tema amb contundència: "la manca de drets a Europa no és una cosa puntual d'ara amb els refugiats, és estructural". Es criminalitza la persona refugiada, i les polítiques dels estats estan més pendents d'acontentar els grans corrents xenòfobs interns que no pas de respectar els drets humans. Planas ha explicat també els 17 projectes que a través de la xarxa de municipis s'han pogut finançar per fer més lleu la cruesa en el dia a dia dels refugiats. Des de l'inici de la campanya d'emergència pel conflicte de Síria, el Fons ha pogut recollir 1.186.000 euros (aportacions de municipis + particulars).
El cicle Persones refugiades, un repte sense resposta continua amb l'exposició de fotografies del tarragoní David González que es pot visitar a l'espai Plana de l'Om fins al 15 de maig. Aquest dimecres Manresa s'hauria pogut preguntar #Ontenselcor?
O potser no. Potser és que ens hem tornat tan insensibles com per a que no ens afecti que, avui, aquesta nit, 4,6 milions de persones que fugen de situacions de guerra, dormin a l'interior d'una tenda, sense un trist lloc on rentar-se les mans, fent cues per menjar, després d'haver-ho perdut tot. També televisors i cotxes, i per suposat, la casa on vivien fa poc temps amb alguna comoditat, gairebé com nosaltres vivim ara. Adaptant Martin Niemöller "fugien de casa els sirians, però no em vaig preocupar, perquè jo no era sirià..."
Miquel Pajares, president de la Comissió Catalana d'ajuda al Refugiat, i Victòria Planas, tècnica d'Ajuda humanitària del Fons Català de Cooperació, han introduït a l'incondicional públic assistent, el les macroxifres del drama humanitari, el major èxode de refugiats que ha rebut Europa des de la Segona Guerra Mundial, i també del microdrama. Conèixer la magnitud de la tragèdia des de la experiència individual.
Miquel Pajares ha recordat que el 2015 van arribar a Europa 1.050.000 refugiats, quatre vegades més que el 2014, dels quals la meitat són sirians. Aquesta xifra, però, és només una quarta part de la quantitat de refugiats que té dins les seves fronteres Turquia, un país amb una renda per càpita més baixa que 26 dels 28 estats de la Unió Europea i que és considerat com a "país no segur".
Pajares ha explicat que el tractat entre Europa i Turquia no parla de refugiats sinó d'immigrants per no infringir la legalitat internacional en matèria d'acolliment i expulsió. El responsable de la CCAR ha deixat clar que el tractat "és il·legal", entre altres detalls, perquè no es poden fer expulsions col·lectives.
Victòria Planas, per la seva part, ha entrat en tema amb contundència: "la manca de drets a Europa no és una cosa puntual d'ara amb els refugiats, és estructural". Es criminalitza la persona refugiada, i les polítiques dels estats estan més pendents d'acontentar els grans corrents xenòfobs interns que no pas de respectar els drets humans. Planas ha explicat també els 17 projectes que a través de la xarxa de municipis s'han pogut finançar per fer més lleu la cruesa en el dia a dia dels refugiats. Des de l'inici de la campanya d'emergència pel conflicte de Síria, el Fons ha pogut recollir 1.186.000 euros (aportacions de municipis + particulars).
El cicle Persones refugiades, un repte sense resposta continua amb l'exposició de fotografies del tarragoní David González que es pot visitar a l'espai Plana de l'Om fins al 15 de maig. Aquest dimecres Manresa s'hauria pogut preguntar #Ontenselcor?