09
de febrer
del
2016
Actualitzat
el
10
de febrer
a les
18:18h
Manresa s'ha hagut de "posar les piles" de pressa i corrents després que el govern de Madrid hagi donat per bones les dades d'empadronament a la ciutat donades per l'Instituto Nacional de Estadística, que situen la població en 74.655 habitants l'1 de gener de 2015, en comptes de les aprovades pel ple de la corporació del passat mes de desembre, de 75.163 habitants, segons ha pogut saber NacióManresa.
Els 75.000 habitants són la barrera que el govern espanyol posa als municipis per considerar-los "gran ciutat" i tenir-los situats en un model de cessió sobre les transferències de l'Estat, en comptes de en el règim general, amb una aportació significativament menor. Així, tenir més de 75.000 persones empadronades a la ciutat pot significar un diferencial de 878.000 euros l'any, respecte de tenir-ne menys. Si a més a més es té en compte que aquesta xifra no s'actualitza cada any, sinó cada quatre anys, l'efecte no tindria volta enrere fins al padró de l'1 de gener de 2019, que no s'analitza fins al ple del desembre d'aquell any. O sigui que, en cas de no corregir-se, la pèrdua en els quatre anys seria de més de 3,5 milions. Cal tenir en compte que el pressupost per a 2016 aprovat el passat mes de desembre contemplava uns ingressos per aquest concepte de 12.497.673 euros.
La diferència de xifres
El ple de l'Ajuntament de Manresa del passat desembre va aprovar el padró municipal amb efecte retroactiu a 1 de gener de 2015 en 75,163 persones. Després d'uns anys de caiguda -Manresa havia arribat a estar per sobre dels 77.000 empadronats- semblava que aquesta xifra havia tocat terra ja que, segons va dir el propi regidor Josep Maria Sala en aquell mateix ple, la ciutat tenia 75.867 veïns i veïnes a mitjan desembre, o sigui que la xifra s'anava recuperant.
En les dates properes a aquell ple, l'INE va fer públics els seus càlculs de població per a Manresa amb una xifra preocupant ja que podia significar la pèrdua de categoria de "gran ciutat": 74.655 habitants. El mateix govern municipal, llavors, va atribuir aquesta xifra a errors de càlcul de l'institut i es va mostrar tranquil i esperançat amb la possibilitat d'esmenar aquesta xifra.
Arribats a primers d'any, però, no només l'INE no ha corregit aquella valoració, sinó que el Ministerio de Hacienda del govern espanyol l'ha donada per bona i ha situat Manresa com a perceptora de les transferències de l'Estat als ens locals en el marc del règim general, amb la conseqüent caiguda d'ingressos en 87.000 euros l'any.
Tot i que l'Ajuntament de Manresa només ha confirmat a NacióManresa que existeix una diferència de criteris entre el padró aprovat el desembre passat i el que té en consideració el govern d'Espanya, però no ha volgut entrar en detalls, el diari ha conegut per altres vies que el diferencial aproximat de 500 persones entre les dues xifres es dóna per les "retallades" que l'INE ha fet a partir de persones sense nacionalitat espanyola que no han renovat el permís de residència o que tenien alguna que altra irregularitat administrativa.
És per això que, encara en el període d'al·legacions, el govern de Manresa ha urgit la Policia Local a visitar aquests veïns i veïnes "desempadronats" per l'INE per fer-los una fotografia de la seva documentació, tot i ser caducada, per demostrar al govern espanyol que encara resideixen a la ciutat. Tot i així, per poder arribar als 75.000 habitants, s'hauran de fer centenars de visites.
Caldrà veure també en quina situació queden les persones que han caigut de l'empadronament valorat per l'INE: si serà només una qüestió estadística a l'hora de fer el càlcul de les transferències de l'Estat o també tindrà incidència sobre els drets i deures d'aquests veïns i veïnes de Manresa.
Els 75.000 habitants són la barrera que el govern espanyol posa als municipis per considerar-los "gran ciutat" i tenir-los situats en un model de cessió sobre les transferències de l'Estat, en comptes de en el règim general, amb una aportació significativament menor. Així, tenir més de 75.000 persones empadronades a la ciutat pot significar un diferencial de 878.000 euros l'any, respecte de tenir-ne menys. Si a més a més es té en compte que aquesta xifra no s'actualitza cada any, sinó cada quatre anys, l'efecte no tindria volta enrere fins al padró de l'1 de gener de 2019, que no s'analitza fins al ple del desembre d'aquell any. O sigui que, en cas de no corregir-se, la pèrdua en els quatre anys seria de més de 3,5 milions. Cal tenir en compte que el pressupost per a 2016 aprovat el passat mes de desembre contemplava uns ingressos per aquest concepte de 12.497.673 euros.
La diferència de xifres
El ple de l'Ajuntament de Manresa del passat desembre va aprovar el padró municipal amb efecte retroactiu a 1 de gener de 2015 en 75,163 persones. Després d'uns anys de caiguda -Manresa havia arribat a estar per sobre dels 77.000 empadronats- semblava que aquesta xifra havia tocat terra ja que, segons va dir el propi regidor Josep Maria Sala en aquell mateix ple, la ciutat tenia 75.867 veïns i veïnes a mitjan desembre, o sigui que la xifra s'anava recuperant.
En les dates properes a aquell ple, l'INE va fer públics els seus càlculs de població per a Manresa amb una xifra preocupant ja que podia significar la pèrdua de categoria de "gran ciutat": 74.655 habitants. El mateix govern municipal, llavors, va atribuir aquesta xifra a errors de càlcul de l'institut i es va mostrar tranquil i esperançat amb la possibilitat d'esmenar aquesta xifra.
Arribats a primers d'any, però, no només l'INE no ha corregit aquella valoració, sinó que el Ministerio de Hacienda del govern espanyol l'ha donada per bona i ha situat Manresa com a perceptora de les transferències de l'Estat als ens locals en el marc del règim general, amb la conseqüent caiguda d'ingressos en 87.000 euros l'any.
Tot i que l'Ajuntament de Manresa només ha confirmat a NacióManresa que existeix una diferència de criteris entre el padró aprovat el desembre passat i el que té en consideració el govern d'Espanya, però no ha volgut entrar en detalls, el diari ha conegut per altres vies que el diferencial aproximat de 500 persones entre les dues xifres es dóna per les "retallades" que l'INE ha fet a partir de persones sense nacionalitat espanyola que no han renovat el permís de residència o que tenien alguna que altra irregularitat administrativa.
És per això que, encara en el període d'al·legacions, el govern de Manresa ha urgit la Policia Local a visitar aquests veïns i veïnes "desempadronats" per l'INE per fer-los una fotografia de la seva documentació, tot i ser caducada, per demostrar al govern espanyol que encara resideixen a la ciutat. Tot i així, per poder arribar als 75.000 habitants, s'hauran de fer centenars de visites.
Caldrà veure també en quina situació queden les persones que han caigut de l'empadronament valorat per l'INE: si serà només una qüestió estadística a l'hora de fer el càlcul de les transferències de l'Estat o també tindrà incidència sobre els drets i deures d'aquests veïns i veïnes de Manresa.