10
de novembre
del
2015
Actualitzat
a les
9:24h
La PAHC Bages no està gens satisfeta amb la manera en que el govern municipal vol abordar el problema de la urgència habitacional a Manresa. En la roda de premsa que va servir per anunciar la regularització del bloc ocupat per la plataforma al carrer Girona, Miquel Serrano va recordar que "fa 20 mesos que es va aprovar la moció" que havia de servir per trobar habitatge a famílies que s'havien quedat sense res. I segons els seus càlculs falta encara un any perquè el pla de l'Ajuntament ofereixi resultats.
I és que per la PAHC és incomprensible que el govern municipal hagi presentat a la Taula d'Habitatge un programa "que dilata la possible recuperació d'habitatges 12 mesos més" quan amb l'aplicació de la ILP Habitatge "l'allargament del procés seria només de 3 o 4 mesos". En aquest sentit, Serrano recorda que "la 24/2015 es pot aplicar sense cap por perquè és llei".
El programa per a l'urgència habitacional que preveu aplicar el govern manresà dilata, segons la PAHC, un mínim d'un any tot el procés, "i la urgència la tenim ara mateix, avui, no d'aquí a un any". El calendari de l'Ajuntament contempla una primera fase d'elaboració d'un cens de pisos buits, que no se sap quan acabarà. Una segona fase en que s'insta els grans propietaris a regularitzar la situació anòmala dels habitatges mitjançant cinc procediments diferents. Aquesta segona fase té un calendari de 230 dies. Una nova fase que ja contempla les mesures coercitives, i finalment l'última d'inici del procés sancionador que està regulada pel Reglament general del procediment administratiu sancionador que estira el temps encara més entre comunicacions, al·legacions i resolucions.
Manresa té actualment més de 300 famílies en situació d'emergència habitacional. Segons les dades del propi Ajuntament hi ha 8.366 pissos buits, dels quals 7.229 estan disponibles i 634 es podrien recuperar immediatament ja que pertanyen a bancs i entitats financeres amb més de 50 immobles a la ciutat. 170 són de la Sareb, 117 del BBVA, 96 de CaixaBank, 68 de Banc Sabadell i 58 de Bankia.
Finalment, sobre la pobresa energètica, la PAHC critica que a Manresa només es contemplen ajuts econòmics, quan el que s'ha de fer"és que les grans empreses subministradores, que han provocat injustificadament pujades de fins al 70% dels rebuts en 6 anys, siguin les que aportin a fons perdut el cost que no poden assumir les famílies en risc d'exclusió".
I és que per la PAHC és incomprensible que el govern municipal hagi presentat a la Taula d'Habitatge un programa "que dilata la possible recuperació d'habitatges 12 mesos més" quan amb l'aplicació de la ILP Habitatge "l'allargament del procés seria només de 3 o 4 mesos". En aquest sentit, Serrano recorda que "la 24/2015 es pot aplicar sense cap por perquè és llei".
El programa per a l'urgència habitacional que preveu aplicar el govern manresà dilata, segons la PAHC, un mínim d'un any tot el procés, "i la urgència la tenim ara mateix, avui, no d'aquí a un any". El calendari de l'Ajuntament contempla una primera fase d'elaboració d'un cens de pisos buits, que no se sap quan acabarà. Una segona fase en que s'insta els grans propietaris a regularitzar la situació anòmala dels habitatges mitjançant cinc procediments diferents. Aquesta segona fase té un calendari de 230 dies. Una nova fase que ja contempla les mesures coercitives, i finalment l'última d'inici del procés sancionador que està regulada pel Reglament general del procediment administratiu sancionador que estira el temps encara més entre comunicacions, al·legacions i resolucions.
Manresa té actualment més de 300 famílies en situació d'emergència habitacional. Segons les dades del propi Ajuntament hi ha 8.366 pissos buits, dels quals 7.229 estan disponibles i 634 es podrien recuperar immediatament ja que pertanyen a bancs i entitats financeres amb més de 50 immobles a la ciutat. 170 són de la Sareb, 117 del BBVA, 96 de CaixaBank, 68 de Banc Sabadell i 58 de Bankia.
Finalment, sobre la pobresa energètica, la PAHC critica que a Manresa només es contemplen ajuts econòmics, quan el que s'ha de fer"és que les grans empreses subministradores, que han provocat injustificadament pujades de fins al 70% dels rebuts en 6 anys, siguin les que aportin a fons perdut el cost que no poden assumir les famílies en risc d'exclusió".