El fruitosenc Joan Planas, nova icona mediàtica de l'unionisme espanyol

El cineasta bagenc promou el seu llibre "España desde el bar" afirmant que va deixar de ser independentista "parlant amb la gent", però molts coneguts bagencs seus asseguren que mai no havia estat sobiranista

Pere Fontanals
27 de juliol del 2015
Actualitzat el 28 de juliol a les 17:39h
Fotograma de la presentació del llibre de Joan Planas.
Fotograma de la presentació del llibre de Joan Planas. | Youtube

El cineasta fruitosenc Joan Planas s'ha convertit aquestes darreres setmanes en la nova icona mediàtica de l'unionisme més profund després que al publicar el seu llibre "España desde el bar" assegurés en una entrevista que va deixar de ser independentista "parlant amb la gent" que es va trobar en els pobles de Espanya.

Aquesta suposada revelació li ha servit per assistir com a ponent en el Congrés de Catalanitat Hispànica organitzada per l'entitat ultra-dretana -i també bagenca- Somatemps, i en una conferència organitzada per la Fundació Joan Boscà, presidida pel membre de Societat Civil Catalana -també d'origen bagenc- Joaquim Coll, a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo sobre cohesió espanyola. El perfil ultra-dretà d'aquests actes no el preocupa. "Vaig a on em convidin a presentar el meu llibre", assegura, i afegeix davant la pregunta d'un internauta a Twitter "no sé qui són els de PxC, però també hi aniria"

Planas també ha tingut la seva cobertura mediàtica a nivell de premsa amb aparicions al diari conservador ABC, i al País, on assegura que va seguir un centenar de municipis espanyols amb la idea de fer una pel·lícula -la seva veritable vocació- sobre el conflicte Catalunya-Espanya, però en comptes d'això va acabar escrivint un llibre.

En la seva història particular, Joan Planas, assegura que quan va començar amb el projecte era independentista, i que quan el va acabar, havia deixat de ser-ho. Aquest tema, però, és el que ha aixecat més polsaguera a les xarxes i al Bages. Malgrat que en els darrers anys Planas ha viscut a diferents punts fora de la comarca, molta gent que el coneixia de llavors li recrimina que "mai no havia estat independentista", en una època en que havia realitzat piulades contra la normalització lingüística, o titllava de "tonteria" el cinema català i els ajuts que rebia.

Sigui com sigui, Planas és ara mateix un tòtem de l'unionisme que 'explota' la seva metamorfosi en uns mesos crucials per al procés d'alliberament nacional. Només ell sabrà quina part de la seva història és certa o si aquesta 'dada biogràfica' l'hi ha servit per vendre molts llibres en els cercles propers a Somatemps o Societat Civil Catalana, encara que el preu hagi estat l'acusació de falsedat de part dels seus conciutadans.