Meandre demana que es descarti el pont sobre el Parc del Cardener

L'associació Meandre està fent el possible per convèncer als grups polítics, i molt en especial al seus defensors -la CUP i CiU- per a què finalment es descarti la construcció d'un pont sobre el riu Cardener en l'indret del parc fluvial que proposa el nou POUM. 

En aquest sentit, l'entitat, ja va presentar els suggeriments oportuns a l'avanç del Pla, i ha enviat a tots els grups polítics els seus arguments i alternatives. Actualment està redactant les al·legacions corresponents. Els membres de l'entitat es mostren oberts a discutir-ho amb tots els partits que estan a favor del projecte.

Meandre considera que des de l'antiguitat els ponts sempre s'han situat a on les lleres dels rius faciliten la seva construcció. Una de les condicions importants es que no hagin de salvar desnivells importants entre les lleres. El del Congost ha de salvar més de 12 metres.

Per altra banda, la seva construcció ha d'evitar introduir elements que agreugin la inundabilitat dels marges. Per aquest motiu, just davant la façana del cementiri, s'ha de construir una mota (un terraplenat) de més de 4 metres d'alt per evitar la inundabilitat.

La pendent del pont és del 7,8 %, tot i aixecant amb un terraplenat el marge dret. Un carrer nou no es aconsellable que tingui més del 3,5 % de pendent, primer de tot per seguretat i sobretot per no forçar que els vehicles gastin més combustible i no contaminin i no provoquin soroll al veïnat. A més a més, des del punt de vista estètic un pont o viaducte en pendent deixa molt que desitjar.

A més a més, la construcció del pont faria malbé un tram del parc lineal del Cardener, un entorn que la ciutadania ja ha integrat i utilitza habitualment, i provocaria un impacte visual irreversible en el paisatge actual format pel bosc de ribera, façana del Cementiri, el monument medieval del pont Nou i la fàbrica dels Panyos.

Meandre considera que el cost d'aquesta obra, no serà de 3 milions sinó molt més alt, especialment si es tria l'alternativa més estètica d'una sola llum. Totes les ciutats tenen experiències desagradables quant a la despesa final en l'execució d'aquest tipus d'infraestructures.

Meandre proposa la construcció de una passera només per a vianants i bicicletes a nivell de la fàbrica dels Panyos, edifici de patrimoni industrial que tard o d'hora tindrà algun tipus d'activitat. Es crearien així dues connectivitats de la ciutat amb l'Anella Verda. El pont Nou connectaria el barri de la Plaça Catalunya amb el Parc del Cardener i la passera dels Panyos connectaria l'Anella amb el nucli històric amb un recorregut cívic que aniria des de la Plaça Valldaura fins el Parc del Cardener pel carrer Jorbetes tot passant per una sèrie d'equipaments actuals i previstos (La Florinda i la futura escola primària del centre). 

Quan al transit rodat, la projectada Avinguda de l'Esport, paral·lela a la via del ferrocarril serà una alternativa vàlida per als vehicles que van al Congost, al polígon del pont Nou, a la futura estació de la Renfe de Sant Joan i a l'eix transversal.

L'actual carretera de Sant Joan podria ser així anul·lada i substituïda per un passeig central del parc per passejar des de la passera dels Panyos fins el Congost i el Cementiri.

Per últim, si d'ací a uns anys es revitalitzés el teixit industrial del polígon del pont Nou i es consideres necessari un pont viari, aquest s'hauria de situar a nivell de la Pirelli per potenciar aquest sector industrial o d'usos mixtes. En aquest punt les dues ribes del riu se situen a la mateixa cota i el pont seria tècnicament menys complex i compartit amb les necessitats de Sant Joan.

Per Ignasi Cebrian, "els membres de Meandre que vam assistir al debat sobre Urbanisme i Territori organitzat pel col·legi d'Arquitectes, vam poder copsar la incoherència d'alguns partits que mostrant-se favorables a la potenciació de l'Anella Verda, a la conservació del patrimoni i del paisatge urbà i a la connectivitat de la ciutat amb l'Anella Verda, defensin incomprensiblement un pont d'aquestes característiques en un dels entorns paisatgístics més apreciats i consolidats".

Cebrian considera que "el projecte de pont és apostar per un model de ciutat desenvolupista, un construir per construir sense un estudi real de les necessitats socials. En canvi, l'opció de no fer-lo o plantejar les alternatives presentades, representen una visió més social i ambientalment sostenible, a part de ser econòmicament més viable".