16
de gener
del
2015
Actualitzat
el
17
de gener
a les
11:43h
Monistrol de Montserrat reedita el seu viatge a les primeries del segle XVI través de la Festa dels Romeus que, en aquesta tercera edició, augmenta el pes de la recreació històrica amb l'ampliació i creació de nous guions per explicar els tràgics episodis que van portar la vila de la tragèdia derivada de la pesta al ressorgiment econòmic i cultural però, sobretot, al naixement de la devoció dels monistrolencs i monistrolenques per Sant Sebastià, el seu patró. L'ambientació històrica dels figurants que ompliran de vida l'eix Romeus, format pel passeig de la Canaleta, la plaça de la Font Gran, els carrers Sant Pere i Manresa i la plaça del Bo-Bo, s'hi afegeixen noves reprsentacions teatrals al carrer que tenen l'objectiu de donar més realisme i veracitat als passatges històrics representants pels prop de 200 voluntaris i voluntàries que donaran vida als personatges i a les situacions que s'aniran succeint durant els dies 24 i 25 de gener.
Romeus és un pas endavant en el projecte de construir una gran Festa Major d'Hivern que begui de la tradició i la faci extensiva a episodis clau de la historia de la vila. Aquest és el propòsit a partir del qual l'ajuntament de Monistrol de Montserrat, amb la participació activa del teixit associatiu de la vila, està desenvolupant el projecte Romeus: establir un punt de trobada entre història, cultura i tradició durant el cap de semana posterior a la Festa de Sant Sebastià.
La festa del patró
A Monistrol el 20 de gener és festa grossa i se celebra la renovació del vot de poble a Sant Sebastià, que data del segle XV. La devoció popular al Sant que va deslliurar la vila de la pesta ha desembocat en una festa de caire religiós, amb un pes específic propi i consolidat des de fa dècades. L'Associació de Sant Sebastià, entitat que organitza i administra la festa des dels seus origens, ha sabut adaptar aquesta celebració als nous temps, bo i incorporant els elements de renovació necessaris que, sense renunciar a l'essència de la tradició, mantenen la Festa de Sant Sebastià –amb el seu Ball del Bo-Bo- com un element diferencial de la resta de celebracions populars i religioses que tenen lloc el 20 de gener per aquesta onomàstica.
A l'entorn del programa tradicional, s'han incorporat altres elements que han donat peu a un programa previ d'actes populars que tenen l'objectiu de fer viure la tradició del Vot de Poble a altres col·lectius. Aquest és el cas de la Gimcna de Sant Sebastià, que es celebra aquest divendres pels carrers del casc antic, i que té l'objectiu de posar a prova els coneixements sobre la tradició de Sant Sebastià entre els nenes i nenes de Monistrol.
Durant el cap de setmana previ al 20 de gener, també tindrà lloc la inauguració de l'exposició que recull fotografies del ball del Bo-Bo. La mostra, que es celebra per tercer any consecutiu, obrirà portes el dissabte, 17 de gener, a les 7 de la tarda, a la sala d'exposicions de Can Gibert. El mateix dia, a les 8 del vespre, la sala d'actes del casal cultural acollirà la projecció del vídeo 'Vint-i-cinc anys del Bo-Bo', realitzat a partir del fons filmogràfic del monistrolenc Esteve Ros. Al final de l'acte, els assistents podran gaudir d'un petit àpat a base de pa amb tomàquet.
Enguany, el programa de Sant Sebastià incorpora la sessió de 'Monòlegs per a la Cristina', una acció solidària organitzada pel col·lectiu 'Un bri d'esperança per a la Cristina' que promou diferents accions destinades a recollir fons per tal que aquesta jove monistrolenca, afectada per la Síndrome d'Angelman, pugui realitzar les teràpies necessàries per a millorar la seva qualitat de vida.
El diumenge, 18 de gener, a les 6 de la tarda, s'ha programat l'estrena del documental 'Can Feu i l'últim Olzina', un documental que recull la història de l'últim descendent de la família Riusech, propietària de Can Cavaller. El darrer dels Olzina té un paper destacat en la història de la tradició de Sant Sebastià en tant que va ser ell qui va donar a la vila, l'any 1884, el Penó de Sant Sebastià que llueix durant les processons.
Durant la vigília de Sant Sebastià, el dilluns 19 de gener, els carrers de la vila s'encomanaran de l'ambient festiu amb el repic de campanes i la passada dels grallers de Viserta per anunciar l'arrencada de la festa que obrirà l'ofici de completes, a 2/4 de 9 del vespre, que comptarà amb l'assistència dels Administradors i les Autoritats. L'ofici religiós es clourà amb la representació de l'auto sacramental sobre el martiri de Sant Sebastià que tindrà lloc a l'interior de l'església parroquial de Sant Pere.
El dia del Patró arrencarà a les 10 del matí amb la música de La Principal de Berga i el cercavila que té la missió de recollir els Administradors, les Autoritats i el Penó de Sant Sebastià, per tal que es dirigeixin cap a l'església parroquial on hi té lloc l'ofici solemne durant el qual es venera la reliquia de Sant i es canten els Goigs de Sant Sebastià. A la sortida, la plaça del Bo Bo es converteix en l'escenari del tradicional pregó que pronuncia el Credencer de l'Associació de Sant Sebastià, al final del qual hi ha l'aperitiu popular i la ballada de sardanes sota les arcades de la plaça, punt neuràlgic del tradicional ball del Bo-Bo que es celebra a les 8 del vespre. El ball és el colofó de la festa religiosa que durant la tarda celebra un segon cercavila amb idèntic objectiu que el primer: recollir els administradors i autoritats però, en aquest cas, per prendre part de la processó solemne durant que presideix la figura del sant mártir que té origen i final a l'església. Finalitzat el seguici, es venera novament la reliquia i es canten els Goigs. A les set en punt s'inicia la prèvia del ball del Bo-Bo amb el refresc de germanor en el transcurs del qual és tradicional presentar al poble la parella del Prior, de la qual no se'n coneix la identitat fins a darrera hora.
Finalitzada la recepció es procedeix al ball del Bo-Bo i la proclamació dels nous Administradors, és a dir, les parelles balladores del pròxim any. L'elecció dels balladors es realitza a través d'un sorteig que l'Associació realitza entre les parelles que prèviament s'hi han inscrit durant l'assemblea que celebra el dia de Sant Esteve.
Més teatre per viatjar en el temps
El gran canvi que experimenta Romeus és la transformació de 'El Vot de Poble', que anteriorment era una representació més del programa, en el concepte principal i eix argumental de la festa a partir del qual s'han generat episodis de nova creació amb guions que escenifiquen, de forma cronològica, els fets històrics.
Els nous guions 'La Rebuda de l'Abat' i 'La marxa dels metges' són obra del monistrolenc Joan Pozo a partir d'una recerca històrica prèvia de diversos documents del segle XVI conservats a l'Arxiu Municipal i en els textos del llibre 'Les pestes, Sant Sebastià i la tradició del Bo-Bo'. Ambdós textos han contribuït a donar més veracitat i realisme a les recreacions històriques de Romeus que compten amb prop de 200 persones caracteritzades per mantenir l'ambientació i interpretar els papers dels personatges. En el cas de 'L'arribada dels metges' i 'El Safareig', es veu reflectit el salt qualitatiu conseqüència de l'adopció de guions propis amb un pes específic dins el relat global.
Romeus començarà amb la 'Rebuda de l'Abat de Montserrat' al Passeig de la Canaleta, representació que enllaçarà amb l'arribada dels metges, advertint els vilatans i peregrins dels efectes de la temuda pesta que els visitants podran conèixer amb l'acció teatral que s'anirà reproduint en un recorregut pels carrers devastats per la malaltia fins a la plaça de l'església, on hi té lloc la visita al Burg, la segona gran representació en la qual l'Abat hi té un gran protagonisme. A l'entorn de la recreació del burg es mantenen les demostracions d'oficis i la bastida que vol emular la construcció de l'església parroquial, a cavall entre finals del segle XV i principis del XVI. La jornada finalitza a la Canaleta, amb la posada en escena del nou guió de 'La marxa dels metges', que tanca el cercle de la història.
Noves escenes de la vida d'un poble
Sota el títol de 'L'encant del llaüt', Romeus obre una finestra a la cara més romàntica i divertida de la vida quotidiana del segle XVI: l'amor. Aquesta nova escena es representarà al carrer dels Espilons. L'escena De 'El Safareig Públic', que es va estrenar la passada edició amb molta acceptació per part dels visitants, es desenvoluparà als antics safareigs municipals, situats a sota del parc infantil de la Font Gran, i reproduiran les converses i enrenous que tenien lloc a l'entorn de l'activitat de rentar la roba.
A la teatralització dels efectes de la pesta i el safareig s'hi afegiran elements com la gresca a la taverna, instal·lada a la Font Gran, i els Contes de la Canaleta que s'explicaran cada dia, tant al matí com a la tarda, coincident amb l'arribada dels Romeus, al passeig de la Canaleta.
'L'Erudit', esclat de la festa
Amb 'La Marxa dels metges', derrotats per la impotència i sense solucions 'terrenals' per afrontar els efectes de la malaltia en la població, que l'ha reduïda a un terç durant l'epidèmia, el Consell de la Vila decideix buscar una sortida divina a la situació i adopta la decisió, a través de l'ús acostumat d'un Vot de Poble, adreçar-se a Sant Sebastià, el màrtir que la tradició cristiana té com a referent per afrontar la pestilència. El Vot de Poble, amb caràcter perpetu, consisteix en la celebració d'una missa solemne i d'una processó en la seva festivitat i, si la vila és deslliurada de la malaltia, reconèixer-lo com a patró i protector. En aquest context neix el tercer gran relat de Romeus, 'El Miracle de Sant Sebastià', que es representa a l'interior de l'església parroquial.
Conegut el desenllaç d'aquest tràgic episodi, Romeus s'acomiada amb 'L'Erudit', un espectacle final de llum i de foc que es desenvolupa als peus de la muralla i que utilitza elements que donen molta plasticitat i impacte al desenllaç de la història.