Ca l'Arola de Mura

Cercava dades de ca l'Arola, de factura modernista fruit - segons la fitxa tècnica - d'una important rehabilitació que es va portar a terme a finals del segle XIX sobre la casa de pagès ja existent. En aquell moment es va habilitar com una torre de vigia, una tina exterior que queda comunicada actualment amb la casa a través del primer pis. Era una tina d'una capacitat considerable i probablement tingués dos compartiments, ja que es conserven dues boixes que donen a l'exterior. Compta amb una escala de caragol que permet accedir a una terrassa superior augmentant l'alçada de la tina i fent una decoració d'arcuacions i merlets a la part superior, que li dóna un aspecte singular al conjunt.

Retratava també des de l'alçada, la Capella privada que es va habilitar al costat de l'era de la casa, de la que en demanava a l'Arxiu Gavin l'advocació, i un xic de la seva història.

La resposta era : "El bisbe de Vic, Doctor Josep Maria Guix i Ferreres (La Coromina, Cardona, 1937 - Vic, 2009), atenent la petició de la senyora Adela Tapiolas i Pascual, amb l'informe favorable del Rector de Sant Martí de Mura, Mossèn Manuel Cornellà Miralpeix, autoritzava la celebració de l'euscaristia en la Capella advocada a la Mare de Déu de l'Erola, que fou solemnement beneida el 8 de setembre de l'any 2002".

El sostre demogràfic de Mura s'assoleix al cens de 1857 amb 887 veïns, i està clarament relacionat amb l'explotació de la vinya. A darreries del primer feixisme (dictadura de Primo de Rivera) eren 478. Els efectes terribles de la sedició dels militars feixistes es traduí en 354 habitants al cens de 1940. La sangonera no es deturarà durant el segon feixisme (dictadura de Francisco Franco), i no serà fins a l'any 1990 en què es registra una certa recuperació amb un cens de 193 veïns, i es tancava l'any 2013 amb 205 habitants.