Abel Pié: «El govern espanyol està buidant de contingut l'estat de dret»

El degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Manresa recorda que "el pressupost de la justícia espanyola és sis vegades més baix que el de defensa"

Pere Fontanals
20 d'octubre del 2013
El degà del Col·legi d`Advocats de Manresa, Abel Pié. Foto: Arxiu

En conversa amb Manresainfo.cat, el degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Manresa, Abel Pié, considera que si fins ara el govern espanyol està "reduint l'estat social i també el democràtic", ara toca "l'estat de dret, al que està buidant de contingut", després de l'aprovació del darrer projecte de Llei que pretén centralitzar la justícia a les capitals de província.
 
El polèmic projecte de Llei que preveu la desaparició de tots els partits judicials de l'estat i centralitzar la seva tasca a les capitals de província ha encès totes les alarmes de l'estament judicial. Amb l'excusa de reduir costos, el govern de Madrid vol adscriure tots els jutjats a la capital de província. Per tant, l'edifici judicial de Manresa no tindrà jutges titulars, els jutges seran de Barcelona i, en tot cas, els enviaran a l'edifici de Manresa, al de Berga, al d'Igualada, o al que sigui. Això pot provocar una gran mobilitat de jutges. Que un dia enviïn a Manresa uns jutges i que els vagin canviat de lloc. Això farà perdre la qualitat en la justícia perquè serà més complicat que un jutge pugui crear equips de treball amb els funcionaris i fer que un jutjat funcioni amb eficiència.
 
A més a més, tampoc no es podrà fer cap inversió en un edifici judicial, si aquest edifici no es troba situat a la capital de la província. Això significa que a Manresa, on actualment es necessitaria com a mínim un jutjat més, no es podrà posar perquè no es pot fer cap inversió. Per tant, a mig termini es preveu que Manresa deixi de tenir jutjats i tingui només unitats administratives sense jutges titulars.
 
El degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Manresa, Abel Pié, considera que "si fins al moment el govern espanyol mai no ha fet créixer la justícia", amb aquestes reformes, a més, "li fan perdre el valor". Pié recorda que la Constitució espanyola diu a l'article 1 que Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia. El degà dels advocats creu que el govern està reduint "l'estat social", també "l'estat democràtic quan no permeten una consulta a la ciutadania catalana", i ara "buiden de contingut" l'estat de dret "amb reformes com les que fan, que no estan justificades per crisis econòmiques".
 
Pié recorda que segons l'informe d'avaluació dels sistemes judicials europeus l'any 2012 sobre les dades del 2010, l'estat espanyol té 10,2 jutges per cada 100.000 habitants, mentre que Alemanya en té 24,3 i la mitjana europea és de 21,3 jutges. "Per tant", valora, "amb aquestes dades no es pot afirmar que en l'actualitat un ciutadà tingui un bon accés a la justícia", doncs "falten òrgans judicials". I si ara s'agrupa tota la justícia de la província de Barcelona als jutjats a Barcelona, "només provocarà que un ciutadà necessiti més d'una hora per arribar a la “casa de la justícia” per fer justícia". El degà recorda que "el pressupost de la justícia a l'estat espanyol és sis vegades inferior que el de defensa".
 
El degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Manresa considera que "al sistema polític no li interessa que el sistema judicial tingui una autèntica independència". Pié recorda que abans d'aquest projecte de Llei, el govern ha fet la reforma del Consell General del Poder Judicial, l'òrgan independent judicial, que ara ha de ser nomenat tot pel Congrés i redueix la seva composició i li fa perdre la seva autonomia. També es planteja un sistema judicial on tota la instrucció d'un presumpte delicte passa del jutge al fiscal. Això, que a altres països europeus funciona d'aquesta manera a Espanya "fa perdre encara més la seva independència", valora Pié, ja que "en el sistema judicial que tenim existeix un Fiscal General de l'Estat que està imposat pel Govern a través del Ministre de Justícia, i la fiscalia actua jeràrquicament". Finalment, "implanta una taxes judicials d'un mínim de 800 euros", fet que "perjudica greument a un gran segment de la població" considera.