El poble fa la Festa Major de Sant Joan de Vilatorrada

Lluïda, participada i ben organitzada. Serien les tres descripcions més precises de la Festa Major de Sant Joan de Vilatorrada que va acabar aquest dilluns. Un Festa Gran que ha consolidat la línia encetada l'any passat: una celebració pensada, feta i celebrada per la ciutadania.

Després d'una revetlla encetada amb la flama del Canigó i amb la rua de la "Nit dels Vilatorrats" -algun dia els contribuents demanaran explicacions per aquest tipus d'acte d'entronització de l'alcohol adolescent- Sant Joan ha viscut una activitat frenètica, divertida i a la recerca de la tradició.

Dilluns, la gran Diada, amb l'espectacle "Sant Joan un poble que balla", que es va encetar l'any passat per obra i gràcia de les entitats, i per l'impuls insistent del regidor Jordi Pesarodona. Entremesos, estrena de balls de nans, tastets de cultura popular i la ballada col·lectiva del Galop de Sant Joan van tancar un migdia saludat pel sol, el bon rotllo i la sensació que la tradició, jove, va agafant.

Però l'esclat de la Festa va arribar dilluns al vespre, amb l'espectacle "Sant Joan, un poble que canta", on les dues corals del poble -La Verbena i Czarda-, l'orquestra "Diuen que sona", l'esbart Dansaire de Sant Joan, els sardanistes Bon Rotllo, els artistes de l'Aula de Teatre de Carrer, i els solistes Oriol Quintana, Anna Bonvehí i Maite Martín van cuinar un suquet equilibrat, gustós i afable de música i ball. Piromusical i estelada infable van cloure un acte agraït.

La conjució plàstica a la plaça va assolir cotes de màgia, de nit d'estiu tocada per la sintonia que només pot sorgir quan els protagonistes de la festa són els mateixos que la fan. Els monòlegs musicals, llestos i entretinguts, d'en Quim Vila i un concurs de truites generós han estat els darrers cops de cua d'una meritòria Festa Major, curta i intensa. De fet, la Festa és un gotet de gaspatxo refrescant que tot just l'has pres t'aixeques de la taula amb gana, i aquest és el millor senyal.