Les tines de la Vall del Montcau

| 23/07/2011 a les 22:33h
Arxivat a: Divulgar el Bages, valls del montcau, divulgar
Ens trobàvem a les 9 al Pont de Vilomara, la Rosa Planell Grau, el Miquel Pujol Mur, el Joan Escoda Prats i l'Antonio Mora. Teníem el compromís d'ensenyar als nostres xerpes de la Catalunya interior els testimonis en pedra del passat vitivinícola d'aquesta terra.
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/07/2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Les tines Bleda. Foto: Antonio Mora Vergés

Les tines de pedra seca són un tresor únic, tant a Catalunya, com a la resta del món; feta aquesta afirmació però, cal deixar constància de l'oblit sistemàtic per part de les diferents administracions, tant en el període feixista, com en la posterior democraciola en que va evolucionar.

El Bages va ser una de les comarques vitícoles més importants, sinó la que més del nostre país. Això sens dubte va propiciar que alguns filòlegs i historiadors afirmessin que el nom de la comarca es una derivació de Bacus, deu del vi romà.

Al segle XVIII, es va permetre a Catalunya el comerç directe amb les colònies americanes. Això va fer augmentar exponencialment la demanda d'aiguardent, fet que va provocar l'abandonament d'altres conreus pel monocultiu de la vinya -el vi dolent era transformat en aiguardent mitjançant un procés de destil·lació-, i a l'ensems es va produir un gran creixement demogràfic.

En una estadística de 1780 apareixen oficines d'aiguardent a Mura (2), Cardona (2), Santpedor (7), Sallent (5), Castellbell (3), Navarcles (1) i Manresa (14) que fan un total de trenta-quatre oficines d'aiguardent.

Les tines Escudelleta. Foto: Antonio Mora Vergés

Un cens de 1819 deixa constància de l'important augment del nombre d'oficines en menys de quaranta anys: S'esmenten oficines a Manresa, Castellar, Castellfollit, Castellgalí, Castellnou, Sallent, Rajadell, Rocafort, Santa Cecília de Montserrat, Monistrol de Calders, Sant Fruitós de Bages, Sant Iscle i Santa Victòria de Bages, Navarcles, Santpedor, Callús, Sant Salvador de Guardiola, Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet i Talamanca.

La fil·loxera, originària d'Amèrica del Nord arribava accidentalment el 1863 a Anglaterra i el 1865 al continent i en poc temps va matar les vinyes europees. En un primer moment el vi català va trobar un mercat ampli, que de sobte s'havia quedat sense producció; aquest fet va provocar que el preu del vi comencés a pujar i pujar; la gent va arrabassar terres amb altres conreus, va arrabassar marges i pendents dels vessants, i per arreu es van fer feixes i bancals i es va començar a plantar vinya. El paisatge de la comarca era una gran vinya amb feixes i bancals de parets de pedra seca; hom aixecava barraques de vinya per a tot arreu i en les terres de les Valls del Montcau, tines. El creixement va ser espectacular perquè els preus eren espectaculars.

L'any 1892 la fil·loxera, que ja havia començat tres anys abans a Navas, es va escampar per tota la comarca del Bages i fins al 1900 va fer-ho per tota Catalunya. El miratge s'acabava tràgicament!

La ruïna dels molts rabassaires els va transformar ens proletaris. La gent deixava el camp per anar-se'n als nuclis industrials del costat del Cardener i Llobregat a treballar a les fàbriques tèxtils.

Les tines del Ricard. Foto: Antonio Mora Vergés

Alguna dada esfereïdora: al terme d'Aguilar la població va disminuir un 19 % entre el 1860 i el 1900. En el mateix període de temps, Castellfollit va passar de tenir uns mil habitants a set-cents vuitanta; Fonollosa va disminuir un 30 % la seva població, Rajadell un 47 % i Sant Mateu de Bages un 60 %.

Tota aquesta informació ens permetia entendre millor la important concentració de tines del torrent del Flaquer: Tosques, Bleda, Escudelleta, Ricard,... Amb una capacitat estimada de fins a 2.000 litres en cada dipòsit, podem pensar que fàcilment es recollien aquí 50.000 litres.

Les tines Tosques. Foto: Antonio Mora Vergés

Avui el lloc està ple de pins que produeixen en el millor dels casos Thaumetopoea pityocampa, conegudes com processionària del pi. Si recuperéssim la producció i la destinéssim per exemple a bio-combustible, obtindríem una reducció de la factura del petroli no inferior als 50.000 €, i alhora, reduiríem l'atur i faríem retornar la vida per aquestes terres interiors.

Publicitat

COMENTARIS

Aneu-hi!
Anònim, 03/08/2011 a les 11:58
+0
-0
Aneu-hi!

Són molt boniques i el guia del punt d' informació del Pont de Vilomara és un naturalista que ens va fer disfrutar molt en una ruta guiada! Aneu-hi i sol.liciteu que us hi acompanyi! Passareu una estona en contacte amb la natura i ben divertida.
Un noi excel.lent! Va tenir fins i tot paciència d' esperar-me perquè no portava sabates deportives, ja que jo em pensava que sols n' hi havia unes. Resulta que n' hi ha moltes i la ruta és molt bonica! Porteu calçat adecuat!

Barraques i Tines a Pont de Vilumara
Venanci devesa Olivet, 14/10/2015 a les 08:49
+0
-0
m'agraderia fer una ruta per aquestes construccions i voldria saber si els dissabtes el centre d'informació està obert i si es fan visites guiades.Moltes gràcies. El meu mail es vdevesaol@yahoo.es

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Sant Vicenç de Castellet torna al segle XIX aquest cap de setmana amb la Fira del Vapor | Àlex Gómez Riera
01/01/1970
Del divendres 26 al diumenge 28 de maig
La presidenta de l'Avinent, Mercè Rosich, ben molla en el fossat dels obstacles | Canal Taronja