Navarro: «La majoria d'usuaris poden fer tota la seva activitat usant programari lliure»

| 12/01/2011 a les 20:57h
Arxivat a: Economia i Empresa, linux party, programari lliure
Ramon Navarro, desenvolupador de programari lliure i professor de programació a la UPC pronunciarà la xerrada que tancarà la Ubuntu Linux Install Party sobre programari lliure que se celebrarà divendres a partir de les 7 del vespre a l'Almàixera (antiga Fadulla)
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/01/2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Ramon Navarro pronunciarà la darrera xerrada a la Linux Party. Foto: Flickr

- Potser per influència de l'anglès, hi ha gent que creu que el software lliure es caracteritza, bàsicament, per ser gratuït. A part del preu, quins són els avantatges del software lliure? Val la pena utilitzar-lo, si a efectes pràctics, la majoria de software ja és "gratuït"?
- La gratuïtat del programari lliure és un dels aspectes que son més visibles, però no el més important pels usuaris. Als informàtics, el fet de poder veure i analitzar el codi ens permet poder tenir un control de qualitat i resposta més ràpida a possibles problemes permetent generar empreses de suport locals i saber el que estem fent.

Aquest fet permet als usuaris saber que fan servir uns programes lliures de trampes, que els que han participat en la seva implementació només buscaven una solució eficient i que si es volen involucrar com a usuaris en la comunitat de que el manté poden demanar canvis i opinar sobre ell.

- Un altre dels estigmes del Software lliure és la dificultat d'us. A dia d'avui, creus que Linux ja és un sistema operatiu apte per a tothom, o encara calen coneixements informàtics avançats per fer-lo servir? Podem usar Linux sense saber gens d'informàtica?
- Si. El software lliure ha crescut molt en els últims anys, tan a nivell d'eines d'usuari final (escriptori, processadors de text, fulles de càlcul,...) com a nivell empresarial (gestors de documentació, sistemes de gestió, seguretat informàtica, ...) arribant a un punt que la majoria d'empreses i usuaris poden fer tota la seva activitat informàtica usant programari lliure. Concretament el Linux, un dels més coneguts popularment, és un sistema operatiu que ha demostrat reiteradament la seva validesa com a sistema d'escriptori per a qualsevol usuari. Pots escriure documents, fer presentacions, fer imatges vectorials, navegar, escoltar música,... Hi han camps en els que, per decisió de les empreses que realitzen programari privatiu, encara no hi és, com el CAD o el món dels videojocs. El que està clar és que realitzar un joc és molt car i competitiu i si els seus productors decideixen no vendre'l per Linux no hi serà. Tot i que això ha canviat molt, encara falta molta feina per convèncer a empreses com AutoCAD perquè implementin el seu sistema amb Linux. Cal tenir en compte que aquest programari privatiu no és incompatible amb el model de programari lliure del Linux.

- Un dels avantatges més evidents del software lliure és la facilitat de suport multilingüe (qualsevol pot traduir els programes, i hi ha una potent comunitat que es dedica a fer les traduccions al català, per exemple). Creus que Linux té més possibilitats d'incidència en països amb llengües minoritzades com el nostre? En aquest aspecte, les institucions hi fan prou, per promoure la llengua catalana en el món del programari?
- És cert. Per a poder traduir un programari lliure al teu idioma no necessites cap coneixement tècnic, només conèixer la llengua i demanar a la comunitat de gent que hi ha darrera d'aquest per a traduir-lo.

Això permet que qualsevol pugui arreglar una falta, traduir permetent tenir programaris traduïts a més de 78 llenguatges. En el món del programari privatiu és complicat aquest mateix fet, has de convèncer l'empresa que el desenvolupa per a traduir-lo i comporta uns costos moltes vegades elevat. Crec que les institucions catalanes fan esforços en els dos sentits, però queda molt camí: una focalització per a la qualitat de les traduccions al català i una petita ajuda des dels serveis de la llengua a potenciar, tenir més programari en català no seria una gran inversió. Per exemple, posant el cas del programari GNOME, entorn d'escriptori usat en Ubuntu per exemple, es pot observar a http://l10n.gnome.org/releases/compare/ui/2-24/2-26/2-28/2-30/ que el català és una de les llengües que està més traduït, el 100% les últimes 4 versions, per sobre del 99% del francès, el 99% de l'alemany i el 99% de l'italià.

- Tot i que a l'estat espanyol encara anem endarrerits, al global europeu el navegador Firefox ja és majoritari (38%). Això marca una tendència que enforteix el software lliure, o es tracta només d'una anècdota en un món encara dominat pels gegants del software propietari?
- El moviment del programari lliure és madur, de qualitat i usable. Això és un fet, i fa que molt del programari del que disposem també ho sigui. Les petites i grans empreses fa anys que comencen a utilitzar-lo, donant suport al seu manteniment i al seu desenvolupament. Aquest impuls dels últims anys ha fet que ja no sigui només programari de servidors (Apache, PHP, Mysql,... ) el majoritari, sinó que eines d'escriptori comencin a ser molt usades.

Des que conec el programari lliure, ara farà uns 15 anys, la tendència sempre ha estat clarament ascendent, trepitjant en molts camps a gegants del software propietari. Aquest fet es deu en gran part a que les empreses, fundacions i voluntaris darrera el programari lliure estan implicats en les grans decisions tecnològiques dels estàndards que decideixen com seran els programaris en el futur, cosa que permet anar a la par o fins i tot endavant dels gegants del software propietari. El pitjor de tot pels gegants del software és que no poden comprar el programari lliure i fer-se'l seu, només s'hi poden unir, cosa que ja han fet moltes grans companyies.

- Com hem vist en el cas de Firefox, a part del sistema operatiu Linux, hi ha d'altres programes que responen a la filosofia del software lliure i que es poden fer servir en entorns propietaris (Windows i Mac). Creus que aquest és un bon camí d'entrada cap al programari lliure? Si és així, quins programes lliures recomanes com a alternativa al software propietari més utilitzat (Office, Photoshop, Explorer, Outlook, etc)?
- Programari com l'OpenOffice (suite ofimàtica), Firefox (navegador), Linux (sistema operatiu), Inkscape (editor gràfics vectorials), Blender (editor grafics 3D), Pidgin (MSN/GTalk/Facebook xat/...), VLC (visor de vídeos) són alguns dels programes lliures que fan la vida més fàcil. Sempre poso un exemple, tots tenim comptes de missatgeria instantània amb el Messenger, el Google Talk, el xat del Facebook... doncs Pidgin és una eina que ens integra tots els nostres comptes en una sola eina i podem parlar amb tothom alhora només obrint una sola aplicació. Un altra exemple és VLC, teniu algun vídeo que no podeu reproduir? voleu posar subtítols a una pel•lícula i no sabeu com fer-ho?, VLC pot i és lliure.

COMENTARIS

Interessos
Josep, 17/01/2011 a les 13:40
+0
-0
Llàstima que els interessos de grans multinacionals com Microsoft sempre passin per davant del programari i coneixement lliure.

I la gran majoria de les administracions públiques encara paguen (amb els nostres impostos) un bon grapat de llicencies de Windows i Office, quan hi ha alternatives lliures i gratuites de qualitat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Sense serveis funeraris al Bages per al dia 21
Josep Lluís Javaloyes, a la dreta, en una imatge d'arxiu | PP
01/01/1970
Josep Lluís Javaloyes es queixa que Gil Ariso ha convidat a tots els grups municipals per a consensuar-lo menys als populars
01/01/1970
Adherint-se al manifest que ha fet públic la Confederació d'AAVV de Catalunya (CONFAVC)
01/01/1970
Sortiran a les 18.45h de la plaça Onze de Setembre i tornaran a les 21.00h
El president del PDeCAT a la Catalunya Central, David Font | Aida Morales.
Aida Morales
01/01/1970
David Font demana "no perdre la calma" i continuar amb el "gir pacífic" que caracteritza "la manera de fer catalana"
La Plaça Major acollirà la concentració convocada pel govern municipal | Cándido Ramallo
01/01/1970
La convocatòria, que compta amb el suport d'Òmnium i l'ANC, és a aquesta hora amb l'objectiu de permetre a la ciutadania assistir també a la concentració convocada a 2/4 de 8 a Sant Domènec
El regidor Pesarrodona, amb el nas de pallasso, davant del Departament de Governació
Manresa es manifestarà a favor de la democràcia, a dos quarts de vuit del vespre | Albert Prieto
VÍDEO Al Jazeera se centra en el Bages per parlar del procés independentista | Al Jazeera
La Gala de Màgia tindrà lloc al Conservatori el proper 23 de setembre | Promocional
01/01/1970
Al Conservatori, el dissabte 23 de setembre