14
de juliol
del
2010
"L'enginyeria és l'art de prendre decisions a l'hora de cercar, d'entre les possibles solucions d'un problema, aquella que és la més adequada". Aquesta és una de les frases que cita Rosa Aregelaguet, directora del Departament de Disseny i Programació de Sistemes Electrònics (DiPSE) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM), en les presentacions sobre enginyeria fetes a alumnes de batxillerat. Els estudis d'enginyeria són totalment orientats a l'aprenentatge d'habilitats amb un foment important de l'esperit emprenedor, un enginyer ha de tenir una elevada capacitat d'adaptar-se als canvis, de resoldre problemes, d'assumir responsabilitats i de prendre decisions. Llavors, quin és el motiu pel qual falten dones en el món de l'enginyeria?
A l'EPSEM aquesta manca de presència femenina hi és present. Del total dels 468 matriculats en les 5 enginyeries tècniques que s'imparteixen –sense tenir en compte ni els graus, ni el màster , ni la doble titulació ni els dos segons cicles– , només el 12% són dones i és concretament a l'Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions especialitat en Sistemes Electrònics on això queda més palès, doncs aquest col·lectiu representa només un 2% del total d'estudiants d'aquesta carrera. L'Enginyeria Tècnica Industrial especialitat en Química Industrial és l'excepció, en aquesta carrera les dones representen el 51%.
Totes les enginyeries tècniques de l'EPSEM, que són actualment de 3 anys, estan en procés d'extinció i ja només se n'imparteixen els dos darrers anys. Els nous graus, d'una durada de 4 anys, han començat a substituir aquestes enginyeries i aquest curs ja s'ha impartit el primer any. En aquest graus, el percentatge de dones presents en els graus és d'un 18% en contrast amb les enginyeries tècniques que és del 12%. Altre cop l'excepció continua sent el Grau en Química amb un 47% de dones. De cara a aquest proper curs 2010-2011, la universitat oferirà un nou grau, el Grau en Enginyeria de Sistemes TIC (iTIC), on s'hi han preinscrit 35 persones, i encara es desconeix el nombre de dones.
Si suméssim el total de dones que hi ha matriculades a l'EPSEM, tenint en compte les enginyeries tècniques, els graus, la doble titulació, els dos segons cicles, el màster i el doctorat, les dones representen un 18% dels gairebé 700 estudiants. Així doncs, les dones no són ni una quarta part del total d'estudiants. Pel què al professorat, hi ha 33 dones enfront a 95 homes.
Problema
L'Alba Llenas és una de les noies que cursa Enginyeria Tècnica Industrial especialitat en Química Industrial. Ella ja està a segon de carrera i creu que l'enginyeria no és cosa d'homes, però que "sempre s'ha menyspreat el model de la dona com a estudiant i com a treballadora" i que possiblement la poca presència del col·lectiu femení en aquestes carreres és per falta de motivació i per prejudicis. I l'Eva Alpuente, que també estudia enginyeria, en aquest cas Enginyeria Tècnica Industrial especialitat Electrònica Industrial, també creu que falta motivació i que ser enginyer suposa moltes vegades "moure't per zones industrials, obres en construcció... llocs no massa fins que desagraden a moltes dones". A ella, però, li emociona l'electricitat i des dels 18 anys – ara en té 26- que treballa en aquest món.
L'Anna Puig ha passat per la mateixa situació que l'Alba Llenas i l'Eva Alpuente. Ella va estudiar Enginyeria Tècnica de Telecomunicació a l'EPSEM especialitat en Sistemes Electrònics i afirma que desafortunadament és una carrera majoritàriament d'homes. "Des de sempre els enginyers han estat homes i la societat en molts aspectes no evoluciona" comenta. Ella ja ha acabat la carrera i amb 22 anys, i gràcies al programa de pràctiques que li va oferir l'EPSEM, ha trobat feina i ocupa el càrrec de Responsable de Qualitat a SELBA, empresa que, entre R+D, Producció i Qualitat, té 8 enginyers, entre els quals ella és l'única noia. "Quan una noia és enginyera és perquè ho sent, perquè ha hagut de lluitar contra uns prejudicis i, per tant, de ben segur que es tracta d'una dona lluitadora i constant" afirma.
Segons Esteve Peña, director de l'EPSEM, i Marta Tarrés, professora d'Informàtica del centre, la gent té la percepció que els estudis d'enginyeria són difícils i això desmotiva a que els alumnes es matriculin. Si parlem de dones això encara s'agreuja ja que sempre s'han associat aquestes carreres amb maquinària. "Els mites d'imaginar-se envoltades de màquines amb les mans brutes o els 'bitxos raros' que es passen hores davant un ordinador són molt difícils de trencar", lamenta Tarrés.
Ella, junt amb Rosa Argelaguet, directora del Departament de Disseny i Programació de Sistemes Electrònics (DiPSE) de l'EPSEM, opinen que cal explicar millor què són les carreres tecnològiques, per a què serveixen i quines sortides professionals tenen.
Per tal de donar més protagonisme a la dona i incentivar a que es matriculi en alguna enginyeria, l'UPC fa vàries accions, entre aquestes l'anomenada Girl's Day, una iniciativa internacional per a promocionar estudis tecnològics entre futures estudiantes a través de debats, conferències, etc.
Fora de l'UPC, el Departament d'Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya va dissenyar fa poc més d'un any i mig el programa ENGINYCAT destinat a totes les persones que vulguin difondre les qualitats i els efectes positius de la tasca de les enginyeres i els enginyers a la societat. Aquest programa també pretén corregir el dèficit de matriculacions en enginyeries que es preveu per al 2015, que des dels anys 90 ja experimenten davallades.
No és cosa de gènere
Per a cap d'elles l'enginyeria és qüestió de sexe. Ser enginyer o enginyera vol dir tenir suficients capacitats per gestionar, dissenyar i desenvolupar projectes en el camp de les tecnologies i tenir una visió pràctica i real de la situació, habilitats que tant un home com una dona poden tenir. Tarrés lamenta que, havent-hi suficients dones aptes i preparades per aquesta feina, ni tan sols es plantegin una carrera d'enginyeria. I també diu: "Els factors psicològics que diferencien homes i dones i la diversitat de punts de vista és sempre enriquidora. Els homes són de Mart i les dones són de Venus, però és en la suma de punts de vista diferents on hi ha el guany".
El mateix director de l'EPSEM diu que les dones són "molt metòdiques i tenen una gran capacitat de treball", qualitats que van molt bé per a les enginyeries, i que assumeixen perfectament l'esperit emprenedor i la capacitat d'innovar que cal per aquests treballs. Per la seva banda, Argelaguet diu: "Som més organitzades, més metòdiques i tenim un cert instint davant determinades dificultats". I l'Anna Puig opina que les dones també poden aportar organització, a més de responsabilitat, punts de vista diferents i noves idees.
L'Alba Llenas, que encara ha d'entrar en el món laboral, opina que les noies no haurien de tenir por d'estudiar una enginyeria, que val la pena estudiar una enginyeria ja que "no et quedes estancat" i que es tracta de carreres que t'ofereixen un gran ventall de sortides professionals i et permeten desenvolupar múltiples funcions dins d'una empresa. I, a més, les dones poden aportar un "toc diferent de polidesa i ordre" en aquest món.
Tant la Rosa Argelaguet, com la Marta Tarrés, com l'Anna Puig són enginyeres i l'Alba Llenas i l'Eva Albuente estan estudiant per ser-ho. Per la Marta Tarrés això significa no avorrir-se mai ja que "cal aplicar molta creativitat en la resolució de problemes d'enginyeria. Aquests problemes tenen aplicació en el món real i t'acabes sentint molt útil dissenyant i aportant el teu granet de sorra en l'avenç de nova investigació".
L'Anna Puig explica que sovint s'ha sentit anant contra el què marca la societat, sentint-se una mica "bitxo raro" i sentint-se diferent a les altres noies de la seva edat, però se sent orgullosa d'haver fet els passos que ha fet. "Em considero una dona que ha lluitat pel que ha volgut aprendre i pel que ha volgut ser. Estic orgullosa de ser enginyera i m'encantaria que dintre d'aquest món laboral algun dia hi hagués el mateix nombre d'enginyers que d'enginyeres" afirma convençuda. I Tarrés també diu que va haver de passar per pressions i sentir comentaris com "Estàs boja? És molt difícil acadèmicament", però va acabar fent enginyeria.
Els homes
Rosa Giralt, professora de Projectes, Sistemes de Telecomunicació i Anàlisi de Circuits a l'EPSEM, explica que quan estudiava pràcticament només hi havia nois i que quan va començar a treballar era l'única noia. Ella explica un cas puntual: "Només una vegada vaig tenir un problema amb un client, que semblava que no s'acabava de refiar de la feina feta per una enginyera" i diu que per a ser dona no s'ha trobat amb cap més problema a part d'aquesta anècdota i, junt amb Marta Tarrés, presumeixen de tenir i haver tingut companyes i companys excepcionals tant en el món laboral com acadèmic.
Les estudiants, per la seva banda, també estan satisfetes. "He conegut homes bellíssims com a persones amb els que he compartit i compartiré molts bons moments" diu l'Alba Llenas. I l'Eva Alpuente explica que els homes l'han tractat "millor que bé" i que se sent integrada en l'entorn universitari igual que qualsevol altre estudiant masculí.
I, tot i que l'Anna Puig lamenta que els homes moltes vegades quan veuen una única noia envoltada d'homes "et veuen com si fossis la secretària i no pensen que estàs desenvolupant una feina d'enginyeria i que, per fer-ho, has hagut d'adquirir uns coneixements iguals que els seus", diu que, per sort, cada vegada queden menys persones que pensen així. "Actualment em sento molt valorada tant pels meus companys de feina com pels clients" afirma, però segueix pensant que pel fet de ser dona "has de demostrar moltes més vegades que pots ser bona fent la teva feina", valoració que també fa Alpuente, que diu que el futur professional no depèn del sexe sinó del caràcter de cadascú, però que sembla que les dones encara han de demostrar el doble pel fet de ser dones en un món d'homes.
A l'EPSEM aquesta manca de presència femenina hi és present. Del total dels 468 matriculats en les 5 enginyeries tècniques que s'imparteixen –sense tenir en compte ni els graus, ni el màster , ni la doble titulació ni els dos segons cicles– , només el 12% són dones i és concretament a l'Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions especialitat en Sistemes Electrònics on això queda més palès, doncs aquest col·lectiu representa només un 2% del total d'estudiants d'aquesta carrera. L'Enginyeria Tècnica Industrial especialitat en Química Industrial és l'excepció, en aquesta carrera les dones representen el 51%.
Totes les enginyeries tècniques de l'EPSEM, que són actualment de 3 anys, estan en procés d'extinció i ja només se n'imparteixen els dos darrers anys. Els nous graus, d'una durada de 4 anys, han començat a substituir aquestes enginyeries i aquest curs ja s'ha impartit el primer any. En aquest graus, el percentatge de dones presents en els graus és d'un 18% en contrast amb les enginyeries tècniques que és del 12%. Altre cop l'excepció continua sent el Grau en Química amb un 47% de dones. De cara a aquest proper curs 2010-2011, la universitat oferirà un nou grau, el Grau en Enginyeria de Sistemes TIC (iTIC), on s'hi han preinscrit 35 persones, i encara es desconeix el nombre de dones.
Si suméssim el total de dones que hi ha matriculades a l'EPSEM, tenint en compte les enginyeries tècniques, els graus, la doble titulació, els dos segons cicles, el màster i el doctorat, les dones representen un 18% dels gairebé 700 estudiants. Així doncs, les dones no són ni una quarta part del total d'estudiants. Pel què al professorat, hi ha 33 dones enfront a 95 homes.
Problema
L'Alba Llenas és una de les noies que cursa Enginyeria Tècnica Industrial especialitat en Química Industrial. Ella ja està a segon de carrera i creu que l'enginyeria no és cosa d'homes, però que "sempre s'ha menyspreat el model de la dona com a estudiant i com a treballadora" i que possiblement la poca presència del col·lectiu femení en aquestes carreres és per falta de motivació i per prejudicis. I l'Eva Alpuente, que també estudia enginyeria, en aquest cas Enginyeria Tècnica Industrial especialitat Electrònica Industrial, també creu que falta motivació i que ser enginyer suposa moltes vegades "moure't per zones industrials, obres en construcció... llocs no massa fins que desagraden a moltes dones". A ella, però, li emociona l'electricitat i des dels 18 anys – ara en té 26- que treballa en aquest món.
L'Anna Puig ha passat per la mateixa situació que l'Alba Llenas i l'Eva Alpuente. Ella va estudiar Enginyeria Tècnica de Telecomunicació a l'EPSEM especialitat en Sistemes Electrònics i afirma que desafortunadament és una carrera majoritàriament d'homes. "Des de sempre els enginyers han estat homes i la societat en molts aspectes no evoluciona" comenta. Ella ja ha acabat la carrera i amb 22 anys, i gràcies al programa de pràctiques que li va oferir l'EPSEM, ha trobat feina i ocupa el càrrec de Responsable de Qualitat a SELBA, empresa que, entre R+D, Producció i Qualitat, té 8 enginyers, entre els quals ella és l'única noia. "Quan una noia és enginyera és perquè ho sent, perquè ha hagut de lluitar contra uns prejudicis i, per tant, de ben segur que es tracta d'una dona lluitadora i constant" afirma.
Segons Esteve Peña, director de l'EPSEM, i Marta Tarrés, professora d'Informàtica del centre, la gent té la percepció que els estudis d'enginyeria són difícils i això desmotiva a que els alumnes es matriculin. Si parlem de dones això encara s'agreuja ja que sempre s'han associat aquestes carreres amb maquinària. "Els mites d'imaginar-se envoltades de màquines amb les mans brutes o els 'bitxos raros' que es passen hores davant un ordinador són molt difícils de trencar", lamenta Tarrés.
Ella, junt amb Rosa Argelaguet, directora del Departament de Disseny i Programació de Sistemes Electrònics (DiPSE) de l'EPSEM, opinen que cal explicar millor què són les carreres tecnològiques, per a què serveixen i quines sortides professionals tenen.
Per tal de donar més protagonisme a la dona i incentivar a que es matriculi en alguna enginyeria, l'UPC fa vàries accions, entre aquestes l'anomenada Girl's Day, una iniciativa internacional per a promocionar estudis tecnològics entre futures estudiantes a través de debats, conferències, etc.
Fora de l'UPC, el Departament d'Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya va dissenyar fa poc més d'un any i mig el programa ENGINYCAT destinat a totes les persones que vulguin difondre les qualitats i els efectes positius de la tasca de les enginyeres i els enginyers a la societat. Aquest programa també pretén corregir el dèficit de matriculacions en enginyeries que es preveu per al 2015, que des dels anys 90 ja experimenten davallades.
No és cosa de gènere
Per a cap d'elles l'enginyeria és qüestió de sexe. Ser enginyer o enginyera vol dir tenir suficients capacitats per gestionar, dissenyar i desenvolupar projectes en el camp de les tecnologies i tenir una visió pràctica i real de la situació, habilitats que tant un home com una dona poden tenir. Tarrés lamenta que, havent-hi suficients dones aptes i preparades per aquesta feina, ni tan sols es plantegin una carrera d'enginyeria. I també diu: "Els factors psicològics que diferencien homes i dones i la diversitat de punts de vista és sempre enriquidora. Els homes són de Mart i les dones són de Venus, però és en la suma de punts de vista diferents on hi ha el guany".
El mateix director de l'EPSEM diu que les dones són "molt metòdiques i tenen una gran capacitat de treball", qualitats que van molt bé per a les enginyeries, i que assumeixen perfectament l'esperit emprenedor i la capacitat d'innovar que cal per aquests treballs. Per la seva banda, Argelaguet diu: "Som més organitzades, més metòdiques i tenim un cert instint davant determinades dificultats". I l'Anna Puig opina que les dones també poden aportar organització, a més de responsabilitat, punts de vista diferents i noves idees.
L'Alba Llenas, que encara ha d'entrar en el món laboral, opina que les noies no haurien de tenir por d'estudiar una enginyeria, que val la pena estudiar una enginyeria ja que "no et quedes estancat" i que es tracta de carreres que t'ofereixen un gran ventall de sortides professionals i et permeten desenvolupar múltiples funcions dins d'una empresa. I, a més, les dones poden aportar un "toc diferent de polidesa i ordre" en aquest món.
Tant la Rosa Argelaguet, com la Marta Tarrés, com l'Anna Puig són enginyeres i l'Alba Llenas i l'Eva Albuente estan estudiant per ser-ho. Per la Marta Tarrés això significa no avorrir-se mai ja que "cal aplicar molta creativitat en la resolució de problemes d'enginyeria. Aquests problemes tenen aplicació en el món real i t'acabes sentint molt útil dissenyant i aportant el teu granet de sorra en l'avenç de nova investigació".
L'Anna Puig explica que sovint s'ha sentit anant contra el què marca la societat, sentint-se una mica "bitxo raro" i sentint-se diferent a les altres noies de la seva edat, però se sent orgullosa d'haver fet els passos que ha fet. "Em considero una dona que ha lluitat pel que ha volgut aprendre i pel que ha volgut ser. Estic orgullosa de ser enginyera i m'encantaria que dintre d'aquest món laboral algun dia hi hagués el mateix nombre d'enginyers que d'enginyeres" afirma convençuda. I Tarrés també diu que va haver de passar per pressions i sentir comentaris com "Estàs boja? És molt difícil acadèmicament", però va acabar fent enginyeria.
Els homes
Rosa Giralt, professora de Projectes, Sistemes de Telecomunicació i Anàlisi de Circuits a l'EPSEM, explica que quan estudiava pràcticament només hi havia nois i que quan va començar a treballar era l'única noia. Ella explica un cas puntual: "Només una vegada vaig tenir un problema amb un client, que semblava que no s'acabava de refiar de la feina feta per una enginyera" i diu que per a ser dona no s'ha trobat amb cap més problema a part d'aquesta anècdota i, junt amb Marta Tarrés, presumeixen de tenir i haver tingut companyes i companys excepcionals tant en el món laboral com acadèmic.
Les estudiants, per la seva banda, també estan satisfetes. "He conegut homes bellíssims com a persones amb els que he compartit i compartiré molts bons moments" diu l'Alba Llenas. I l'Eva Alpuente explica que els homes l'han tractat "millor que bé" i que se sent integrada en l'entorn universitari igual que qualsevol altre estudiant masculí.
I, tot i que l'Anna Puig lamenta que els homes moltes vegades quan veuen una única noia envoltada d'homes "et veuen com si fossis la secretària i no pensen que estàs desenvolupant una feina d'enginyeria i que, per fer-ho, has hagut d'adquirir uns coneixements iguals que els seus", diu que, per sort, cada vegada queden menys persones que pensen així. "Actualment em sento molt valorada tant pels meus companys de feina com pels clients" afirma, però segueix pensant que pel fet de ser dona "has de demostrar moltes més vegades que pots ser bona fent la teva feina", valoració que també fa Alpuente, que diu que el futur professional no depèn del sexe sinó del caràcter de cadascú, però que sembla que les dones encara han de demostrar el doble pel fet de ser dones en un món d'homes.