Redacció Lluçanès.com | Actualitzat el 26/10/2010 a les 11:32h
Occitans al Lluçanès
Lluçanès.com continua la publicació dels documents digitalitzats de la Sotsvegueria del Lluçanès, que va existir fa 400 anys.
Occitans al Lluçanès
- La immigració del regne de França durant els segles XVI i XVII
La immigració de ciutadans francesos al Principat de Catalunya durant els segles XVI i XVII és un tema que encara desitja molta investigació. Ja als anys 1960 els professors Jordi Nadal i Emili Giralt, en un intent d'investigar la població catalana d'aquesta època, van desenvolupar el primer gran estudi sobre la immigració de francesos al nostre país. Tanmateix aquesta investigació sempre ha tingut un caire local i encara necessita avui d'un estudi general que permeti percebre d'una manera global la veritable incidència d'aquest fenomen en la Catalunya moderna.
Per començar caldria matisar alguns aspectes formals que ens faran arribar d'una manera més precisa a la realitat social i, sobretot, cultural de les persones que van creuar el Pirineu per establir-se a casa nostra. Malgrat la historiografia tradicional ha insistit en anomenar aquests immigrants com a francesos, cada cop va agafant més força la seva denominació cultural. De mica en mica els estudiosos tenen menys manies d'anomenar-los occitans en comptes de francesos. Eren ciutadans del Regne de França, però la seva cultura era occitana; caldria insistir, fins i tot, que la gran majoria d'aquests immigrants ni tan sols sabien parlar francès malgrat ser originaris del país veí, i els devia resultar molt fàcil obrir-se camí en un lloc com Catalunya on la intercomprensió lingüística era tan evident. La cultura marca molt l'imaginari dels humans, i no serà només la llengua que caracteritzarà aquestes persones. La música, les cançons, el clima, la gastronomia... eren també trets que els diferenciaven dels francesos francòfons del nord del regne. Així doncs, és important aquesta matisació, ja que ens allunya de generalitzacions que oculten l'enorme complexitat del món en que vivim.
La immigració occitana va tenir un fort impacte en la societat catalana dels segles XVI i XVII. S'ha relacionat sovint amb la revifalla demogràfica i econòmica del Principat de Catalunya després de les catàstrofes ocasionades per la pesta durant el segle XIV, quan la població catalana es veié disminuïda a menys de la meitat en tan sols unes dècades. Aquests occitans arribaven fugint segurament de les penúries ocasionades per anys de guerra al seu lloc d'origen o, simplement, perquè estaven relacionats amb el moviment hugonot, perseguit per les institucions franceses i causant dels conflictes que sacsejaven el regne. És cert que l'arribada d'occitans va tenir un fort impacte en alguns llocs de Catalunya, especialment a la costa, tot i que sembla que en d'altres indrets, com és el cas del Lluçanès, va tenir una repercussió més aviat limitada. Tanmateix al Lluçanès també hi van arribar occitans i, tot i que els percentatges no van ser tan elevats com els que es registren a la costa, apareixen sovint en la documentació lluçanesa d'aquesta època. Els documents que mostrem aquest mes a Lluçanès.com són una mostra que la seva presència no passava desapercebuda.
El primer document prové del llibre d'actes de l'honorable consell de la universitat del Lluçanès (òrgan gestor de la sotsvegueria). El dia 10 de febrer del 1626 un dels punts que es va tractar va ser precisament la presència d'aquests estrangers al Lluçanès i els seus drets sobre la gestió del terme. Es va establir que aquests estrangers no podrien, a partir d'aquell moment, entrar dins la bossa d'elecció de representants, a no ser que estiguessin casats amb una pubilla de la comarca. A les primeres línies hi podreu llegir: Item, que los estrangers, ço es los de fora del Regne, no puguen entrar en la bossa del govern del dit terme encara que estiguen habitants en dit terme (...) no y puguen entrar en ningun temps que no siguin empero sino cathalans. Sembla, doncs, que hi havia certes reticències en la presència d'estrangers al nostre territori.
El segon document (Doc-2 A i B) és una talla feta especialment per als francesos residents a Sant Feliu Sasserra. Les talles eren llistes de residents que s'elaboraven amb objectius exclusivament fiscals. En ella hi podeu veure el nom d'alguns d'aquests occitans que vivien al Lluçanès i el preu que havien de pagar. Podreu observar que molts dels cognoms passarien perfectament per cognoms catalans, cosa que certifica la proximitat lingüística de les comunitats catalanes i occitanes. Per altra banda cal observar també que els noms de pila eren immediatament catalanitzats en els documents oficials, tot i que trobem alguna excepció com és el cas d'un tal Jacas (del francès Jacques, Jaume).
Fonts dels documents:
Arxiu Episcopal de Vic: Administració del terme civil de Sant Feliu Sasserra, c-11 (Document 1)
Arxiu Històric de Moià: Fons Sotsvegueria del Lluçanès, caixa 2, c-2.4 (Document 2 A i B)
Documents on-line:
http://novahistoria.org/1/LA IMMIGRACIO OCCITANA (S.XV-XVIII).pdf
http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/viewFile/101746/166079
http://www.xtec.es/~xgual1/immigracioccitana.pdf
Bibliografia al Lluçanès:
Malgrat que encara no existeix cap estudi concret sobre aquesta temàtica al Lluçanès, hi ha algunes obres que tracten aquest tema de manera esporàdica:
PLANES, Josep Albert: Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens (pp.51-54).
CORTÈS, Jordi; SERRA, Roser: La comarca del Lluçanès. Estudi d'un espai, Rafael Dalmau, Editor, 1996, Barcelona (pp. 42-43).
MASRAMON, Ramon: El Lluçanès central. Història de la baronia de Lluçà, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990, Torelló (p. 82).
-------------------------------
DOCUMENTS DIGITALITZATS
- La immigració del regne de França durant els segles XVI i XVII
La immigració de ciutadans francesos al Principat de Catalunya durant els segles XVI i XVII és un tema que encara desitja molta investigació. Ja als anys 1960 els professors Jordi Nadal i Emili Giralt, en un intent d'investigar la població catalana d'aquesta època, van desenvolupar el primer gran estudi sobre la immigració de francesos al nostre país. Tanmateix aquesta investigació sempre ha tingut un caire local i encara necessita avui d'un estudi general que permeti percebre d'una manera global la veritable incidència d'aquest fenomen en la Catalunya moderna.
Per començar caldria matisar alguns aspectes formals que ens faran arribar d'una manera més precisa a la realitat social i, sobretot, cultural de les persones que van creuar el Pirineu per establir-se a casa nostra. Malgrat la historiografia tradicional ha insistit en anomenar aquests immigrants com a francesos, cada cop va agafant més força la seva denominació cultural. De mica en mica els estudiosos tenen menys manies d'anomenar-los occitans en comptes de francesos. Eren ciutadans del Regne de França, però la seva cultura era occitana; caldria insistir, fins i tot, que la gran majoria d'aquests immigrants ni tan sols sabien parlar francès malgrat ser originaris del país veí, i els devia resultar molt fàcil obrir-se camí en un lloc com Catalunya on la intercomprensió lingüística era tan evident. La cultura marca molt l'imaginari dels humans, i no serà només la llengua que caracteritzarà aquestes persones. La música, les cançons, el clima, la gastronomia... eren també trets que els diferenciaven dels francesos francòfons del nord del regne. Així doncs, és important aquesta matisació, ja que ens allunya de generalitzacions que oculten l'enorme complexitat del món en que vivim.
La immigració occitana va tenir un fort impacte en la societat catalana dels segles XVI i XVII. S'ha relacionat sovint amb la revifalla demogràfica i econòmica del Principat de Catalunya després de les catàstrofes ocasionades per la pesta durant el segle XIV, quan la població catalana es veié disminuïda a menys de la meitat en tan sols unes dècades. Aquests occitans arribaven fugint segurament de les penúries ocasionades per anys de guerra al seu lloc d'origen o, simplement, perquè estaven relacionats amb el moviment hugonot, perseguit per les institucions franceses i causant dels conflictes que sacsejaven el regne. És cert que l'arribada d'occitans va tenir un fort impacte en alguns llocs de Catalunya, especialment a la costa, tot i que sembla que en d'altres indrets, com és el cas del Lluçanès, va tenir una repercussió més aviat limitada. Tanmateix al Lluçanès també hi van arribar occitans i, tot i que els percentatges no van ser tan elevats com els que es registren a la costa, apareixen sovint en la documentació lluçanesa d'aquesta època. Els documents que mostrem aquest mes a Lluçanès.com són una mostra que la seva presència no passava desapercebuda.
El primer document prové del llibre d'actes de l'honorable consell de la universitat del Lluçanès (òrgan gestor de la sotsvegueria). El dia 10 de febrer del 1626 un dels punts que es va tractar va ser precisament la presència d'aquests estrangers al Lluçanès i els seus drets sobre la gestió del terme. Es va establir que aquests estrangers no podrien, a partir d'aquell moment, entrar dins la bossa d'elecció de representants, a no ser que estiguessin casats amb una pubilla de la comarca. A les primeres línies hi podreu llegir: Item, que los estrangers, ço es los de fora del Regne, no puguen entrar en la bossa del govern del dit terme encara que estiguen habitants en dit terme (...) no y puguen entrar en ningun temps que no siguin empero sino cathalans. Sembla, doncs, que hi havia certes reticències en la presència d'estrangers al nostre territori.
El segon document (Doc-2 A i B) és una talla feta especialment per als francesos residents a Sant Feliu Sasserra. Les talles eren llistes de residents que s'elaboraven amb objectius exclusivament fiscals. En ella hi podeu veure el nom d'alguns d'aquests occitans que vivien al Lluçanès i el preu que havien de pagar. Podreu observar que molts dels cognoms passarien perfectament per cognoms catalans, cosa que certifica la proximitat lingüística de les comunitats catalanes i occitanes. Per altra banda cal observar també que els noms de pila eren immediatament catalanitzats en els documents oficials, tot i que trobem alguna excepció com és el cas d'un tal Jacas (del francès Jacques, Jaume).
Fonts dels documents:
Arxiu Episcopal de Vic: Administració del terme civil de Sant Feliu Sasserra, c-11 (Document 1)
Arxiu Històric de Moià: Fons Sotsvegueria del Lluçanès, caixa 2, c-2.4 (Document 2 A i B)
Documents on-line:
http://novahistoria.org/1/LA IMMIGRACIO OCCITANA (S.XV-XVIII).pdf
http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/viewFile/101746/166079
http://www.xtec.es/~xgual1/immigracioccitana.pdf
Bibliografia al Lluçanès:
Malgrat que encara no existeix cap estudi concret sobre aquesta temàtica al Lluçanès, hi ha algunes obres que tracten aquest tema de manera esporàdica:
PLANES, Josep Albert: Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens (pp.51-54).
CORTÈS, Jordi; SERRA, Roser: La comarca del Lluçanès. Estudi d'un espai, Rafael Dalmau, Editor, 1996, Barcelona (pp. 42-43).
MASRAMON, Ramon: El Lluçanès central. Història de la baronia de Lluçà, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990, Torelló (p. 82).
TOTS ELS ARTICLES PUBLICATS SOBRE ELS DOCUMENTS DIGITALITZATS DE LA SOTSVEGUERIA DEL LLUÇANÈS
-------------------------------
DOCUMENTS DIGITALITZATS
Notícies relacionades
Edicions locals
Vegeu més noticies
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
