Bandolerisme al Lluçanès

- La presència de bandolers al Lluçanès  queda reflectida en la documentació oficial del segle XVII: el cas de Palmerola.

El bandolerisme va ser un fenomen d'abast europeu del que Catalunya en té noms famosos. Joan Sala, Serrallonga, o el lluçanenc Perot Rocaguinarda, d'Oristà, són els més significatius d'una sèrie de bandolers que van cometre les seves accions al camp català els segles XVI i XVII. El romanticisme del segle XIX va convertir aquests noms, com el mateix terme de bandoler, en sinònim de lluita per la llibertat. Tanmateix, el bandolerisme amaga alguns conceptes que mereixen alguna matisació.

Els mots bandoler i bandolerisme provenen de la paraula “bàndol”. Aquests bàndols es conformaven de persones, majoritàriament sorgides del medi rural i producte de la misèria que vivia el Principat durant el segle XVI, que seguien un capitost. Practicaran activitats delictives per subsistir, tot i que sovint eren també contractats per personatges influents que cercaven assegurar el seu poder en determinats àmbits. El bandolerisme, doncs, és un fenomen complex i amb moltes cares.

Avui, aquí a Llusanès.com, i seguint amb la sèrie de publicacions digitalitzades de documents que fan referència a la sotsvegueria del Lluçanès, mostrem el testimoni de quatre persones que recordaven el 1626, quasi 50 anys després, com van succeir els fets que van dur a la mort el bandoler Palmerola.

Som davant del testimoni de Montserrat Torrents, paraire de més de 50 anys, Pere Comesòlibes, pagès de 70, Antoni Padrós, pagès de 60, i de Jaume Arnaus, també pagès d'uns 80 anys d'edat. Tots ells recordaven el 1626 els fets que van succeir a Prats de Lluçanès el 1578. Palmerola era un bandoler que l'acompanyaven més de 100 homes, amb els que feia les seves malvestats. Pere Oliva, sent veguer del Lluçanès, els perseguí per capturar-los. Tanmateix Palmerola sembla que, no podent atrapar i matar al dit Pere Oliva, va anar a les seva propietat, li matà els bous, apallissà el bouer Pere Ballador i li arrencà també alguns ceps.

Aquesta escalada de tensió arribà a la seva fi quan Oliva s'ajuntà amb les forces del prebost Nuri Joan Sorribes, amb qui pogué finalment atrapar Palmerola i matar-lo a les Llosses de Prats de Lluçanès.

Palmerola va provocar a la comarca una gran alarma i els seus fets es recordaven encara molts anys després. De fet se sap que al Lluçanès hi van existir quadrilles i soldats contractats per perseguir i atrapar bandolers fins ben entrat el segle XVII.

Significat d'alguns mots:
Paraire: persona que es dedica a l’art de la llana des del rentat fins al perxat.
Prebost: cap d’algunes comunitats o col•lectius. Dignitat originàriament militar, té atribucions diverses segons les èpoques i els llocs.

Fons documental:
Arxiu Episcopal de Vic (AEV): c10, Administració de justícia, plets i requeriments (Administració del terme civil de Sant Feliu Sasserra)

Vegeu també (bibliografia):
PLANES, Josep Albert; TORRES, Jordi; MESTRE, Pere: Sant Feliu Sasserra, capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, editat pel Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 2003.
SOLER, Lluís Maria: “Perot Rocaguinarda. Història d'aquest bandoler, Manresa, 1909.

-------------------------------
DOCUMENTS DIGITALITZATS

Administració del terme civil de sfs, c-10 (y3-1)
Antoni Padrós
Jaume Arnaus
Montserrat Torrents
Pere Comesòlibes

- Sotsvegueria del Lluçanès, bandolers, 1
- Sotsvegueria del Lluçanès, bandolers, 2
- Sotsvegueria del Lluçanès, bandolers, 3
- Sotsvegueria del Lluçanès, bandolers, 5
- Sotsvegueria del Lluçanès, bandolers, 4