El pintor del Lluçanès Francesc Casademont té exposades algunes de les seves obres a l’espai d’art de Ca l’Estamenya, a Perafita, des de les Fires i Festes de la Candelera fins al proper mes de maig. Es tracta de diferents olis de paisatges del Lluçanès i de les muntanyes que es veuen des dels seus pobles.

“M’agrada més dir que soc artesà que no pas artista”

Francesc Casademont fa més de 30 anys que viu al Lluçanès, si fa no fa, els mateixos que fa que es dedica professionalment a pintar. Des de petit, però, ha estat molt a prop de la pintura ja que és fill del reconegut pintor Casademont le vieux. Va néixer a Barcelona i va viure a la Garrotxa abans de traslladar-se a Sobremunt. Havia estat ramader, fins que va haver de triar entre la ramaderia i la pintura i va escollir la segona.

La seva formació artística, al marge de la que tenia a casa, passa per l’escola de disseny i enginyeria Elisava primer, i per l’escola de disseny i art Eina, després.  Confessa que la tècnica per pintar, però, la va aprendre sobretot del seu pare. “Mirava de fer coses diferents, però partint de la base de la seva forma de treballar”, comenta. A més, afegeix que “a la llarga, ens copiem tots. Tots agafem dels altres allò que ens agrada per fer-ho a la nostra manera”.

Casademont considera que la pintura va viure una època molt bona a principis dels anys 90 i que actualment costa que un pintor sigui molt reconegut en vida. Mentre segueix creant, la gent no sap què farà un pintor a continuació i per tant, la seva obra no és un valor segur com quan la persona ja no hi és, i l’obra queda. Considera que “el motiu principal per comprar art és que t’aporti alguna cosa, que desvetlli les teves energies” més que no pas el fet d’invertir-hi per treure’n un profit econòmic en el futur. També comenta que, per a ell, el que distingeix l’art de qualsevol indústria és l’artesania i la creativitat i que, personalment, “m’agrada més dir que soc artesà que no pas artista”. Considerar-se un artista, diu, és donar-se importància. En canvi, un artesà és simplement una persona que intenta fer les coses tan bé com pot.

Pel que fa a la seva exposició a Perafita, el pintor es mostra molt content de poder exposar en un espai que combina l’ambient rústic i el disseny, com és Ca l’Estamenya, en què “t’hi trobes a gust”. En les seves obres s’hi pot veure que li agradar “tacar tot el quadre”. No acostuma a deixar-hi espais blancs. Per aquest motiu, reconeix que “no soc un bon aquarel•lista, perquè en les aquarel•les els espais blancs hi fan bonic, hi donen aire”. Per a ell, la millor tècnica és pintar a l’oli, perquè permet “anar endavant i enrere en qualsevol moment del procés creatiu”. Tot i així, mentre treballa, intenta seguir un ordre lògic i no pensar en res més que en el quadre. Sovint, mentre pinta, escolta música. A cada quadre hi dedica unes 30 hores, és a dir, una setmana de feina aproximadament. Amb un somriure explica que mai ha servit per fer pintura ràpida.

Els quadres que té exposats a Ca l’Estamenya, on a més de veure’ls també es poden comprar a uns preus molt assequibles, són tots de paisatges del Lluçanès o de les vistes que es tenen des dels pobles del Lluçanès, que el mateix pintor destaca que són “magnífiques”.

L’exposició de Francesc Casademont, doncs, esdevé un bon motiu més per acostar-se aquests dies a Perafita, a banda de gaudir dels seus paisatges, del caliu de la seva gent i de la qualitat dels seus establiments.

- Anar al web de Ca l’Estamenya