cURIOSAMENT EL 1964 HI HA UNA FOTO, AL 1950, NO, EL 1970, NO, EL 1980, NO, EL 1990, NO, A LES ESCRIPTURES DEL PROPIETARI DELS TERRENYS, QUE NO ÉS EL SR DEL CÀMPING, NO EN DIUEN RES, AL CADASTRE NO HI HA RES.
COM US ATREVIU A DIR QUE LA FOTO ÉS LA PROVA? HO HEU VERIFICAT? AGRAEIXO A LLUÇANES.COM I A OSONA.COM QUE INFORMIN DEL NOSTRE POBLE, PERÒ ELS TITULARS I LES NOTÍCIES PROPOSO QUUE S'ANALITZIN AMB MOLT DE RIGOR, SOBRE TOT QUAN HI HA UNS INTERESSOS OCULTS EN LA REIVINDICACIÓ. ÉS MÉS, A ALGÚ DELS PERIODISTES O LECTORS DEL MITJÀ: US AGRADARIA QUE UN COP CADA ANY ACTUESSIN O ENTRESSIN A LA VOSTRA PROPIETAT PARTICULAR I VIOLESSIN EL VOSTRE DOMICILI? US AGRADARIA QUE ET MIRES DE GUANYAR LA VIDA I ALGÚ ET FES MALBÉ EL NEGOCI?

Adjunto declaració de l'any passat del departament de Medi Ambient per refrescar la memòria dels immemoriats. la nota està extreta d'aquest mateix mitjà (osona o lluçanes.com)

El Departament de Medi Ambient i Habitatge classificarà els camins ramaders d’Olost


La Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge, fent ús de les competències que té atorgades per la Llei de vies pecuàries, té previst classificar durant aquest any els camins ramaders del terme municipal d’Olost, ja que actualment no ho estan. Amb la classificació es determinarà quins camins ramaders hi ha al municipi, on es troben i com són, per tal de poder exercir-ne la seva protecció i conservació.


Actualment a Catalunya hi ha 146 municipis amb camins ramaders classificats i 53 més en tràmit. La inversió de la Direcció General del Medi Natural per a la classificació de camins ramaders durant l’any 2008 és de 175.000 €

Els camins ramaders són camins públics per on discorre o ha discorregut tradicionalment el trànsit ramader. Tenen un paper clau en el medi natural, en servir com a eixos de connexió entre ecosistemes diferents, fomentant la biodiversitat de les espècies i actuant com un corredor ecològic de patrimoni públic, amb un elevat valor turístic.

Aquests camins estan protegits i regulats per la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, la qual estableix que els camins ramaders són béns de domini públic de les Comunitats Autònomes. A Catalunya, aquesta competència l’exerceix el Departament de Medi Ambient i Habitatge mitjançant la Direcció General del Medi Natural, que és qui ha de vetllar per tal de regular-ne l’ús, protegir la seva integritat i conservació, i garantir la continuïtat del trànsit ramader i dels altres usos compatibles i complementaris a aquest.

La classificació és aquell acte administratiu en el qual es descriu quins camins ramaders hi ha en un municipi, on es troben i com són. La competència per a la classificació de camins ramaders correspon al Departament de Medi Ambient i Habitatge i no als Ajuntaments.

Tanmateix, si bé actualment Olost no té els camins ramaders classificats, en data 18 de juliol de 2005, l’Ajuntament d’aquest municipi, ja va manifestar a la Direcció General del Medi Natural, l’interès en conèixer la presència de camins ramaders en el seu terme municipal.

Legalment, la classificació d’un camí ramader té un caràcter declaratiu, però el seu valor és molt important ja que és el primer pas per a poder exercir la protecció del mateix. Aquest procediment és d’un marcat caràcter participatiu ja que hi intervenen diferents organismes, agents socials vinculats al món de la ramaderia i experts locals.

Recentment, el Grup de Treball de Transhumància de SOLC ha editat un document sobre els camins ramaders del Lluçanès, en el qual el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha donat suport facilitant únicament l’ús de la cartografia de base, però no la supervisió tècnica de la informació que hi apareix.

Un cop els camins estan classificats, per raons d’interès públic i, de manera excepcional i de forma motivada, per raons d’interès particular, s’hi podran autoritzar ocupacions de caràcter temporal amb una durada màxima de 10 anys, sempre que aquestes no alterin el trànsit ramader, ni impedeixin els altres usos compatibles o complementaris.

D’altra banda, quan es projecti una obra pública sobre terreny d’un camí ramader, l’Administració promotora, haurà de garantir un traçat alternatiu del camí ramader que garanteixi el manteniment de les seves característiques assegurant la continuïtat del trànsit ramader així com la dels altres usos compatibles i complementaris.

Barcelona, 9 de maig de 2008

A la manifestació de xais i ovelles també hi havia l'exalcalde de Lluçà, Pere Garet (CiU), un dels avaladors de la planta de compostatge Fumanya que tant molesta la bona gent de Santa Creu de Jutglar. No és inventiva, si voleu abans de penjar el comentari mireu les fotos.

Josep Salvans 'Cuca'. Foto: JOSEP GARCÍA PERE PRATDESABA

'JORNADES DE TRANSHUMÀNCIA AL LLUÇANÈS'. Sant Feliu Sasserra. A les 9.30 hores.

La transhumància és una activitat ancestral que, avui dia, encara es practica en algunes zones de Catalunya. L'entitat Solc ha editat recentment un mapa amb els camins ramaders que solquen el Lluçanès. Josep Salvans, el Cuca, com el coneixen tots els seus paisans, és un pastor d'Olost que pertany al grup de treball de transhu- mància del Solc.

--¿Què han inventariat vostès?
--En total, uns 200 km de camins, entre Manresa, Berga, Vic i Ripoll. La recopilació d'informació s'ha fet via oral, parlant amb avis. Molts d'aquests camins ja han desaparegut i els ramats no saben per on passar.

--A efectes legals, ¿té alguna validesa el seu mapa?
--No. Nosaltres només fem treball de camp. El document pot servir de base per a la Generalitat, que és qui ha de catalogar i, posteriorment, protegir els camins.

--Uns camins històrics.
--La seva recuperació s'ha posat de moda i es pretén fomentar-ne l'ús turístic, com a vies de pas per a cavalls, bicicletes o excursionistes. Està bé, la qüestió és que no es perdin. Però a més, és un patrimoni cultural que ens pertany a tots. El Lluçanès, sense anar més lluny, va néixer fa segles de la transhumància, fruit dels hostals que proveïen els pastors.

5.2.2. Principales camíns ramaders
Las grandes rutas de la trashumancia hacia o desde el Pirineo se señalan en los mapas que acompañan a este capítulo. La fig. 23 indica cuáles han sido los caminos pastoriles utilizados en 1993, señalándose el flujo de ganado que ha transitado por los mismos. Obsérvense las diferencias entre el importante volumen de ganado que se desplaza por los caminos de la zona de la provincia de Lleida y, en cambio, el escaso uso de los caminos de la zona de las comarcas de Barcelona y Girona. La fig. 24 señala algunos ejemplos de desplazamientos trashumantes realizados en 1993. El interés de este mapa consiste en que se trata de itinerarios reales, a veces seguidos por rebaños muy reducidos, y que frecuentemente pasan por rutas distintas a las carrerades descritas. Por otra parte, al final de este capítulo reproducimos algunos mapas o croquis realizados hace años por diversos autores, donde se indican los caminos en uso entonces, como el mapa confeccionado en los años cuarenta por el geógrafo VILÁ VALENTÍ y publicado en diversos artículos y libros (fig. 25), otros dos que señalan los caminos de las comarcas del Alt Urgell (fig. 26) y los que parten del Ripollès (fig. 27).
Una primera aproximación a las rutas ganaderas que conducen al Pirineo catalán nos permite contemplar cuatro direcciones básicas en las vías pecuarias, siguiendo las trayectorias de los grandes ríos catalanes (fig. 25):
1 ) Las que unen las zonas de pastos del Ripollés y la Cerdanya (Queralbs, Setcases y Molló) con las comarcas gerundenses del Alt Empordá y Gironès. La ruta más importante era la que partía del valle de Setcases hacia Bassegoda-Darnius-Pau. En la actualidad, todos los caminos de esta zona son utilizados sólo ocasionalmente.
2) Las que unen los pastos del Ripollés, Cerdanya y Berguedá (Queralbs, Setcases, Molló, Castellar de N'Hug) con las de las comarcas barcelonesas del interior (Bages, Anoia, Osona), del prelitoral (Vallès, Penedès) y las costeras (Maresme, Baix Llobregat, Garraf, Baix Penedés y Tarragonès). El camino ganadero que desde la Cerdanya atravesaba el Cadí, y por Castellar de N'Hug, Alpens, Hostal del Vilar, Sant Bertomeu del Gran, Motá y Sant Feliu de Codines se dirigía hacia los pastos de invierno del Vallès. Con su ramificación hacia Prats de Lluçanès y Navarcles (Bages) era uno de los más transitados de Cataluña. Hoy en día, en cambio, estas rutas pastoriles son muy poco utilizadas para la trashumancia.
3) Las que unen los pastos del Alt Urgell, Andorra, Solsonés y Cerdanya con las comarcas del llano de Lleida (Garrigues, Segriá, Pla d'Urgell, Urgell, Noguera). Básicamente hay tres rutas paralelas, la más importante de las cuales es la que sigue el curso del Segre por Organyá, Benavent, Balaguer y Bellvís. Aunque los desplazamientos actuales entre estas zonas son bastante importantes, muchos rebaños reemplazan algunos tramos de los caminos históricos por otros itinerarios alternativos (caminos, carreteras, etc.).
4) Las que unen la zona de pastos del Val d'Aran y Pallars Sobirá con los llanos de Lleida y del interior de
Aragón. Existen dos rutas muy importantes, una que sigue la ruta de Vilaller a Pont de Suert, Benabarre, Almacelles y Lleida, por el interior de Aragón, y otra que discurre entre las cuencas de la Noguera Pallaresa y de la Noguera Ribagorçana, por Benès, Eroles, Avellanes, Castelló y Bellvís. Se trata aún hoy de los camins ramaders más utilizados (fig. 23).

aleix cardona|

Les crítiques en una societat que es vulgui democràtica són fonamentals. Per això, les meves paraules crítiques cap als responsables que tot això no se solucioni són ben clares.
Sobre el tema de la classificació, només dir que hi ha una clara errada en el plantejament de treure ara aquesta carta, i és que en ella queda clara la data i encara no s'ha fet el que calia fer. És un fet.
I l'altre element important, la imatge presentada en la jornada del 3 d'octubre és ben clara. Per la qual cosa, potser ara sí que es podria tancar la classificació.
Independetment de tot això, ja se sap que no ofèn qui vol. I dir-me antiolost i antiajuntament d'Olost és una expressió de pobre valor i una mentida ben trista.
Les persones de la comarca ens coneixem prou i tots sabem qui som.

Veiem que ja heu tret la notícia de la pàgina principal. Us molesten els comentaris? Mentre es carregaven a alguns, a pprimera pàgina; a la que els comentaris us van en contra la treieu. Vaja. quin concepte de democràcia.

VOLEM LA VERITAT. PUBLIQUEU LA FOTO! TENIU POR DE PUNLICAR-LA. SERÀ UN ALTRE MUNTATGE DEL SOLC, EL CUCA, LA QUETA, LA GALLINETA, LES MADRONES, EL JEP, LA SUQUI, EL CARDONA,... I SEMBLANT FAUNA? INVESTIGUEU PERIODISTES DEL CIBERESPAI, O NO US INTERESSA LA VERITAT? AU VA VEUREU EL QUÈ EN SORTIRÀ!