Redacció Lluçanès.com | Actualitzat el 14/06/2009 a les 09:09h

- Veure galeria de fotos

Antoni Mora Vergés i Tomàs Irigaray, col•laboradors habituals de Lluçanès.com, ens ha enviat una altre crònica d’una de les seves excursions per les nostres contrades.
 

En aquesta ocasió, l'article porta per títol “Sant Climent de la Riba, el romànic oblidat”. El text és de l’Antoni i les fotos d’en Tomàs.

- Cròniques dels mateixos autors
 

Trobàvem poques referències – i cap de bona – quan a la conservació d’aquesta antiga parròquia que fins en l’actual situació d’abandó i desídia, senyoreja encara les Valls que conformen les depressions del Puig dels Eixuts, Puig Martorell i del Serrat de Cabres Mortes.
 
Havíem seguit el camí que passant pel davant  del Vilaró arriba fins al Coll de Plana – on s’està reconstruint una magnifica casa – i  trencàvem a la dreta seguint el GR, sota nostre el llit de la riera de Merlès dibuixava un paisatge d’extrema bellesa;  el mas Caselles romania tancat, mentre de la casa del Puig dels Eixuts  ens arribàvem els lladruc dels gossos.
 
Mentre iniciàvem el descens a la Vall de  la Riba,  repassava les breus notes sobre l’indret que anàvem a visitar:
 

Església i masia del municipi de Lluçà (Osona), situades en un petit serrat al NW del terme, sobre la riera de Merlès. El lloc, juntament amb l'església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà (morta el 1026), muller del vescomte Bernat I de Conflent. L'heretà el seu fill Ermengol, bisbe d'Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà (1037). Els Lluçà cediren el mas i l'església al monestir de Lluçà i fou des d'aleshores cap d'una batllia seva. L'església fou sufragània de Lluçà fins el 1878. Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos.
 

Prop de la església i el cementiri,  s’aixeca la pallissa de la casa que antigament  fou possiblement la  rectoria.
 
Recollim en  imatges la desolació extrema d’aquesta parròquia de Sant Climent de  la  Riba, i esperem que més enllà dels interessos publicitaris – per demés legítims -  del Govern Català i de la primera entitat de crèdit del Principat, arribi també fins aquesta terra,  l’efecte positiu de l’acord per salvar el nostre patrimoni històric i cultural.
 
Tornem un xic moixos, la Irene Tironi Laporte, la Paqui Cabeza Carrasco, el Feliu Añaños i Masllovet, el Tomàs Irigaray Lopez  i l’Antonio Mora Vergés. Ens agradarà tornar quan – per qui correspongui – s’executin les tasques de restauració.
 
© Antonio Mora Vergés