Redacció | Actualitzat el 03/05/2009 a les 10:24h

Text i fotos d'Antonio Mora i Tomàs Irigaray.

Antoni Mora Vergés i Tomàs Irigaray, col•laboradors habituals de Lluçanès.com, ens ha enviat una altre crònica d’una de les seves excursions per les nostres contrades.

En aquesta ocasió, l'article porta per títol “Sant Pau de Colomer, abans de Terrades”. El text és de l’Antoni i les fotos d’en Tomàs (text, a “llegir més”).

- Cròniques dels mateixos autors
SANT PAU DE COLOMER, ABANS DE TERRADES, EN TERME D’ALPENS

 

Seguíem la petjada experta de la Irene Tironi Laporte, la nostra sherpa pels més bells racons d’aquest altiplà ple d’encant. Anàvem: la Paqui Cabeza Carrasco – que s’afegia justament avui al nostre grup; el Tomàs irigaray i Lopez, fotògraf , i l’Antonio Mora Vergés . La nostra destinació d’avui: l’ermita romànica de Sant Pau, dins la propietat avui de mas Colomer.

 

En aquest primer dia de primavera, lluïa el sol, el vent estava en calma, i la temperatura s’apropava als 12 graus; deixàvem el vehicle prop de la carretera de Sant Agustí a Alpens, i gaudíem d’una infinita varietat de verds en el curt trajecte que ens portarà dalt del petit turó, on es troba Sant Pau.

 

De l’indret trobem la següent informació:

 

Església documentada des de l'any 1190, quan Pere Bernat de Terrades feu cessió al seu fill Arnau, de diverses peces de terra prop del mas Terrades, avui mas Colomer. Es trobava dins l’antic terme del castell de la Guardia, al lloc de Terrades. Aquest lloc està documentat l'any 1074, quan el noble Folc féu donació a Santa Maria de Ripoll d’un mas situat a Terrades, que pertanyia a la parròquia de Santa Maria d’Alpens. A partir del 1600 el nom de Terrades fou substituït pel de Colomer.

 

 

La nau i l'absis estan datats a finals del segle XI o principis del XII, però l'església ha patit nombroses modificacions, que n'han alterat profundament la seva fisonomia. L'any 1737 es va refer el portal que posteriorment fou traslladat del mur de ponent al de migdia; l’any 1887 es construí una sagristia, adossada al mur sud i fou afegit a l’església un atri que va ser renovat en 1947.

 

Es un edifici d’una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular.

L’absis exteriorment és llis. Presenta un parament de carrerons de mida grossa, simplement escairats, sense polir, disposats en filades uniformes i regulars amb una finestra de doble esqueixada que actualment queda a l’interior mig tapada.

 

Sobre la paret de ponent hi ha un campanaret de base quadrada amb quatre arcs i coberta de quatre vents, molt reconstruït, com l'ull de bou que hi ha sota seu.

 

La sessió fotogràfica es perllonga força més de la mitja hora prevista. El temps sempre se’ns fa escàs quan fem allò que ens agrada, oi?

 

© Antonio Mora Vergés