Redacció | Actualitzat el 08/02/2009 a les 08:56h

Antoni Mora Vergés i Tomàs Irigaray, col•laboradors habituals de Lluçanès.com, ens ha enviat una altre crònica d’una de les seves excursions per les nostres contrades.
En aquesta ocasió, l'article porta per títol “Pinós del Lluçanès. Pal de paller de Catalunya”. El text és de l’Antoni i les fotos d’en Tomàs i de l'Antoni (text, a “llegir més”).

PINÓS DEL LLUÇANES. PAL DE PALLER DE CATALUNYA

 

Les primeres noticies d’aquesta nissaga sense la qual costa d’explicar-se Catalunya, cal situar-les l’any 1050 en que Riculf i Adelaida exerceixen per comanda del Comte de Barcelona com  senyors de: Balsareny, Gaià i Pinós, la llista s’ampliarà primer amb l’honor d’Oristà i desprès amb el Castell de Tàrrega.

 

El llinatge Pinós entroncarà amb els Fenollet, i els seus dominis s’estendran per les terres de Lleida [Comtes de Vallfogona i Guimerà].

 

Actualment els diferents títols i honors que acumularen al llarg dels segles pertanyent al Ducat d’Alba de Tormes.

 

Anàvem amb el Tomàs Irigaray i López, fins al terme de Santa Maria de Merlès [al que pertany actualment Pinós] , per recollir testimonis gràfics d’aquest passat gloriós; ens dissuadien de fer la recerca de les runes del Castell de Pinós, sembla que l‘actual propietari ha destinat les seves pedres a fins més prosaics que el testimoni històric.

 

Ens decidíem per recórrer el terme parroquial de Sant Pau de Pinós  i començàvem per:

SANTA MARIA DE PINÓS O DE GINEBRET. [Santa Maria de Merlès. Berguedà]

 

Romànica Segle XI-XII.

Sufragània de Sant Pau de Pinós.

La capella està situada prop de la casa anomenada Ginebret, i no gaire lluny del lloc on s’aixecava  el castell de Pinós.

SANT PAU DE PINÓS. [Santa Maria de Merlès. Berguedà]

 

Existia ja l’any 1063 , i formava un petit domini centrat en el Castell de Pinós; aquest fou l’indret originari d’aquesta nissaga dels Pinós.

Tenim constància d’aquesta Parròquia d’ençà del 1169, fou ampliada l’any 1618.

Sufragània de Sant Martí de Merlès entre els segles XIV i XIX.

L’any 1.878 recobra la independència. 

SANT AMANÇ DE PEDRÓS . [Santa Maria de Merlès. Berguedà ]

 

Romànic Segle XII, constància d’ençà de 982 quan forma part del terme del Castell d’Oristà.

Al segle XIV consta com a sufragània  de Santa Maria DE Gaià, i a partir de 1878 de Sant Pau de Pinós.

Pertany a la  propera casa de Pedrós de la que rep el nom. La masia de magnifiques proporcions formarà part també del catàleg d’imatges d’aquesta crònica.

No té culte des de 1936.

 

L’abundor en aquesta contrada de vestigis històrics ha fet i fa difícil la seva protecció integral. Està clar que a dia d’avui el nombre d’habitants és dels més baixos de Catalunya, i alhora la propietat de la major part de cases i finques estan en una sola mà.

Costa d’entendre com d’un quasi absolut domini en terres catalanes, s’ha arribat a l’actual situació d’abandó i desídia.

 

Ens aturarem a Gaià en el camí de tornada; d’aquest “territori Pinós” recollirem la imatge de Santa Maria  amb el seu peculiar comunidor.

 

Només es defensa allò que s’estima; està clar que l’amor com qualsevol altra manifestació humana demana fets, i dissortadament la meva particular sensació és del tot negativa. Paraules moltes – masses fins i tot - ; fets pocs,  i cap en la direcció que caldria.

 

Qui tingui orelles per escoltar, que escolti !

 

© Antonio Mora Vergés