| Actualitzat el 02/02/2009 a les 09:02h

 

------------

SANT MIQUEL DE TERRADELLES. LÍMIT DEL LLUÇANES

 

El dia rúfol, no aconseguia desanimar-nos al Tomàs Irigiraray i López i l’Antonio Mora Vergés   quan arribàvem al trencall,que a la dreta de la carretera, venint des de Navàs, ens indicava: Sant Jordi de LLoberes. Sant Miquel de Terradelles. El terreny tou ens obligava a posar tota l’atenció en el sòl de la pista forestal que ens menaria en primer lloc a:

SANT JORDI DE LLOBERES [Gaià. Bages]

 

 

Romànic Segle XII, hi ha constància escrita d’ençà de 1.053, fou tinença parroquial de Sant Amanç de Pedrós.

Actualment l’ermita pertany al mas Soler de LLoberes

En l’actualitat depèn de la Parròquia  dedicada a l’Arcàngel Sant Miquel a Terradellas [Santa Maria de Merlès. Berguedà]

Hi ha celebració litúrgica en la diada del Sant.

 

Recolliríem imatges d’aquesta ermita que es troba dins la línia mateixa de partió del terme, amb l’única companyia d’un pastor alemany.

 

Seguiríem sota una fina pluja el camí fins:

 

SANT MIQUEL DE TERRADELLES  [Santa Maria de Merlès. Berguedà]

 

Romànica segle XII, en tenim constància escrita d’ença de 1.011

Sufragània de Santa Maria de Gaià entre els segles XIV i XIX.

L’any 1.878 recupera la categoria de parròquia; fou construïda una nova església i una rectoria que s’acabaren l’any 1.887 i que trobem a tres-centes metres de l’antic temple.

Els feligresos responen a l’impuls del seu prevere han arranjat el temple romànic, i han  edificat dins dels terrenys del cementiri un petit nombre de nínxols.

Les celebracions litúrgiques es duen a terme a la nova parròquia en els mesos més freds, i a la vinguda del bon temps retornen a l’austeritat i senzillesa del temple romànic.

 

El gos de la casa acabaria despertant al Jaume Codina i Obradors, que sortiria a comprovar la raó que obligava a l’animal a emetre aquells lladrucs.

 

Se’ns oferiria ràpidament  per ensenyar-nos l’interior de l’església romànica de Sant Miquel. El recinte és auster però certament acollidor, crida l’atenció l’altar rodó fet d’una pedra de molí.

 

Ens explica que a la nova parròquia  - que visitarem també atenen la seva amable invitació – disposen d’un ampli local als baixos de la rectoria, que fa les funcions de lloc de trobada i celebració per als feligresos d’aquesta parròquia rural. Certament l’edifici de 1.887 alhora que de major dimensions, disposa també dels estris bàsics en una parròquia:  pila baptismal, cor, altars laterals, les estacions del via-crucis, un altar rectangular, i un quadre amb la imatge de l’arcàngel Sant Miquel a quina advocació està consagrada l’església.

 

Ens acomiadàvem del Jaume Codina i Obradors, amb el compromís de fer-li a mans un exemplar en paper d’aquesta crònica, tant bon punt la publiquin a la pàgina web llusanes.com.

 

Refèiem el camí fins a la carretera amb la màxima concentració de que som capaços, l’aigua , tot i caiguda dolçament en les quasi dues hores que gentilment ens ha dedicat el Jaume Codina i Obradors, ha convertit la pista en un perillós fangar. Sant Miquel està sens dubte amb nosaltres i arribem sans i estalvis a la carretera.

 

Seguim aquí el criteri local, i escrivim TERRADELLES , tot i fer esment que l’anomenada Gran Enciclopèdia de Barcelona, ho recull com TARRADELLES.

 

© Antonio Mora Vergés