Nom: Silvia
Carta des de l'hospital:Des de molt petita, m'han ensenyat a donar les gràcies per tot, escric això des de l'hospital general mentre cuido a la meva mare diagnosticada des de fa poc d'una neoplàsia de pit. Potser recordareu el meu nom ja que per desgràcia escrivim forces cartes tant jo, com la meva mare..el drac de Fumanya ataca de nou amb el seu alè fastigós i pudent ens està enverinant a tots . Ningú fa res, les malalties estan a la guaita de qui pesquen desprevingut , per això sols em queda donar les gràcies a tots els qui ho permeten : a medi ambient que sempre tenen excuses però nosaltres anar aguantant; al consell comarcal d'Osona que sembla s'adormen; als polítics que moltes promeses i paraules però a l'hora de la veritat són de la llarga...; a l'ajuntament de Sant Martí d'Albars que sembla ser és l'únic que té la paella pel mànec i s'excusa dient que té tots els permisos en regla per poder actuar...Jo pensava que la democràcia portaria benestar i alegria per la llibertat de les persones, veig que anava mal encaminada perquè aquesta llibertat ha permès de limitar els nostres drets fonamentals com el dret a respirar, el dret a la vida, això no és llibertat. L'angoixa de viure així ens afecta psicològicament i no sóc cap experta en la matèria, anímicament i moralment estem destroçats. Potser amb aquesta carta algú s'ofendrà, però s'han posat a la nostra pell? El calvari que suposa obrir la porta per deixar entrar la "dama negra silenciosa" que va fent de les seves dia darrera dia, i encara que no li obrim la porta...entra igual. El neguit que patim pel futur dels nostres fills i perquè no de les futures generacions? Qui ens dirà mai la veritat al que hem estat exposats durant aquests anys i que se'ls hi ha escapat de les mans?Diuen que amb raó o sense raó, el pobre a la presó...no voleu dir que ja tenim una bona penitència havent aguantat tot això? El llop disfraçat de xai va rient, mentre afirma que tot ho arreglarà, però va tallant l'herba per sota rient-se de tothom amb una prepotència total de superman de cap a caiguda, el poder pot alçar o baixar a les persones, qui tot o vol, tot ho perd, és una dita popular catalana de tota la vida, qui la va escriure deuria ser una persona molt entenimentada. La vida dona moltes voltes, no sabem mai on anirem a espetegar, sols desitjo que qui li dona suport tingui cinc minuts de consciencia i se n'adoni del mal que estan fent.No sé si estic malalta, però l'angoixa de viure així m'està matant poc a poc, una lenta agonia no desitjada per ningú, un neguit tortuós pels meus tres fills, per la vida que els espera condemnats pel fet de viure aquí., un lloc tranquil, agradable,on tots som com una gran família, coneguts de tota la vida i que sense demanar-nos els vist i plau ens pengin aquesta creu al coll tant difícil de portar!!Aquesta carta l'escriu una persona que no té carrera ni cultura, però si un cor, i amb aquest cor a la ma i traient la ràbia que porta a dins per aquesta situació que ens ha tocat viure i sols ho pot fer expressant-t'ho amb un boli i un paper. Potser no tingui raó, però és el que pensa.... Silvia Orriols , Santa Creu de Jutglars 18/10/06
|
