Consens per a la residència per a persones sense llar

"Si no es fa una bona planificacio i, sobretot, si no es prenen les mesures necessàries per evitar-ho, hi ha el perill que allò que intenta combatre –la marginalitat i l’exclusió social– acabi enquistant-s’hi"

| 15/05/2017 a les 00:00h
Fa uns dies es va saber que l’alcalde de Lleida té tancat un principi d’acord per a l’adquisició de l’antiga residència d’estudiants Pare Coll, per per fer-hi un centre residencial per a atenció de persones sense llar. Un decisió que ha pres Àngel Ros malgrat el posicionament contrari de veïns i comerciants de la zona. I és que la ubicació de l’alberg i centre de dia en aquest lloc no és vista com a gens idònia per part d’aquest col·lectiu ciutadà, que argumenta que el Centre Històric ja té prou equipaments destinats a les persones en risc d’exclusió. El Centre Històric de Lleida s’ha anat despoblant i degradant al mateix ritme que la Paeria hi ha anat implantant serveis i equipaments de caràcter social.

La idea de crear serveis a les persones al mig de la ciutat és, d’entrada, una proposta vàlida per a reforçar el treball comunitari com a resposta als principals reptes socials i facilitar la integració social de les persones i la millora de la qualitat de vida del barri i de la ciutat. Però si no es fa una bona planificacio i, sobretot, si no es prenen les mesures necessàries per evitar-ho, hi ha el perill que allò que intenta combatre –la marginalitat i l’exclusió social– acabi enquistant-s’hi.

Aquest efecte rebot és el que s’ha produït en gran part del casc antic de Lleida. Per molt que alguns vulguin tancar els ulls, entre ells el propi equip de govern de la Paeria. I és el que els veïns i els comerciants de la zona volen revertir. Al gran desastre urbanístic que han perpetrat els diversos governs municipals a aquest barri tan emblemàtic, hi cal afegir la dèria de concentrar-hi els equipaments socials de la ciutat. Allò que, de vegades, fa nosa en altres barris. Deu ser perquè hi viu poca gent i la poca gent que hi viu o hi treballa vota Ros.

És competència i obligació d’un ajuntament com el de Lleida la creació i el manteniment de determinats serveis i equipaments socials. Els quals, per definició, tenen la finalitat d’assegurar el dret de les persones a viure dignament al llarg de la seua vida i a la cobertura de les seues necessitats personals i socials en el marc de la justícia social i del benestar. Per aconseguir-ho correctament, en cal un plantejament global i una estratègia general d’intervenció en el territori. I distribuir equitativament els recursos en el mapa de la ciutat.
L’experiència ens diu que la solidaritat i els esforços per construir una societat cohesionada han de ser producte de la coresponsabilitat, del diàleg i de l’acord. No s’han d’imposar ni, encara menys, s’han de gestar des de posicions preconcebudes. Cal el consens. Un gran acord.

En el cas de la residència per a persones sense llar, aquest gran acord no ha de ser només dels membres del Consorci d’Atenció a Persones sense Llar, sinó que hi ha de participar la ciutadania, especialment les persones que viuen i treballen al Centre Històric i l’Eix Comercial.

És un projecte comunitari. Cal un acord de la comunitat. Més ben dit: una decisió compartida. Una decisió per consens ha de ser presa per la totalitat dels membres afectats o interessats. Sense perdre temps, si es vol, però també sense pressa. Perquè qui té pressa corre el risc de precipitar-se. I hi ha algú que té pressa: Àngel Ros, per tenir alguna cosa per inaugurar a tocar de les properes eleccions, i el Bisbat i les entitats religioses. No endebades, cada any les entitats religioses que presten serveis públics externalitzats per la Paeria s’enduen cada any prop d’un milió d’euros (provinents del conveni amb Afers Socials de la Generalitat). Gairebé 1.000.000€ per serveis socials que hauria de prestar la Paeria, com és la seua obligació.

Hi ha mals que ni volen soroll ni volen desencontres. El risc d’exclusió social n’és un bon exemple. Per això, demanem que no es prengui cap decisió sobre la ubicació de la residència per a persones sense llar sense diàleg i sense consens amb veïns i comerciants i amb els grups polítics. Cal una solució que satisfagui tothom. Resultat del consens i la concertació. Si no, busquem una alternativa: no pot ser que l’Ajuntament del proper mandat, amb el nou alcalde al capdavant, es trobi amb un equipament mal ubicat i amb una despesa mal invertida.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carles Vega
Portaveu d'ERC a la Paeria de Lleida
01/01/1970
Dues de les víctimes han estat traslladades a l'Arnau de Vilanova
Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida | José Manuel Gutierrez
01/01/1970
L'esquerra anticapitalista rebutja les crítiques de Joan Reñé per la visita del Síndic de Greuges
L'alcalde de Sort, Raimon Monterde | Darío Albert
Àlvar Llobet
01/01/1970
Raimon Monterde marca quatre passos als populars, que han demanat l'eliminació del nom del casal d'avis ja que fa referència a la República catalana
01/01/1970
L'arrestat, veí de Tàrrega, viatjava en el vehicle amb el seu fill de 6 anys, que de la mateixa manera que el conductor va resultar il·lès