Per la responsabilitat ètica i social de la Paeria

L'Ajuntament de Lleida no facilita que entitats del tercer sector treballin per al consistori, per a la ciutat

| 20/02/2017 a les 01:16h
El 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Síndrome de Down. En vuit dels dotze mesos de l’any hi ha fixat algun dia mundial en suport d’alguna discapacitat, o de la justícia social, o del treball digne. Per recordar que les persones amb discapacitat tenen dret a l’educació, el treball, l’habitatge, la salut, la participació en la vida pública, la sexualitat... I que cal treballar per fer possible l’accés efectiu a aquests drets.

L’objectiu és aconseguir la inclusió social de les persones pertanyents a aquest col·lectiu i el suport a les seues famílies. No per una qüestió estètica, sinó ètica: millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i la de les seues famílies a través de la inclusió social, laboral i educativa. Perquè cada persona amb discapacitat pugui desenvolupar el seu projecte de vida, de forma socialment inclusiva, com a ciutadanes de ple dret que són.

Un mitjà per assolir aquest objectiu és la inserció laboral. A través de la contractació en empreses ordinàries, en la pròpia Administració o en els centres especials de treball (CET) d’aquelles entitats sense afany de lucre que treballen per la inclusió i la cohesió social dels col·lectius més vulnerables –les anomenades entitats del tercer sector. I comprant a aquestes entitats, l’administració pública usa una potent eina per intervenir per la inserció laboral: contractació i compra mitjançant la Contractació Èticament i Socialment Responsable.

Els criteris ambientals i els socials no només no restringeixen ni limiten la competència sinó que, a més, la regulen de forma adequada i justa. Integrar aspectes socials i ètics en la contractació pública significa contribuir al desenvolupament sostenible, combinant creixement econòmic, progrés social i respecte al medi ambient. D'aquesta manera les administracions fan servir els fons públics amb una veritable orientació social i de forma eficient: obtenint el màxim rendiment social del pressupost, alhora que enviant un clar missatge de coherència, lideratge, exemplaritat i transversalitat. Concebuda així la contractació pública, no és només un model de gestió: és una eina de política social. Amb què, a més, es premia les entitats i les empreses responsables i s'incentiva les altres a fer el mateix.

Al Ple municipal de febrer de 2016, a proposta del nostre grup (que en va redactar el text), es va aprovar per unanimitat la DECLARACIÓ INSTITUCIONAL PER LA COMPRA PÚBLICA ÈTICA I SOSTENIBLE. Un compromís de l’Ajuntament de Lleida per comprar i contractar amb criteris ètics, sostenibles i socialment responsables. El compromís de l’equip de govern municipal va ser incloure allò que s’ha convingut a denominar clàusules socials i de compromís ètic a totes les licitacions que es fessin per a compres o contractes de prestació de serveis.

D’un any ençà, s’han aprovat diversos acords perquè el contingut d’aquesta declaració s’incorpori als procediments de compres o de contractació d’obres o serveis de la Paeria. Amb clàusules que haurien de ser requisit previ, criteri d'adjudicació, o condició d'execució, i no simplement criteri de desempat, com són definides en els pocs concursos en què apareixen.

Passen les dates que commemoració que trobem al llarg de l’any i seguim sense incloure les clàusules en tota contractació d’obres i de serveis i compra de productes, ni en els Plecs generals ni en els particulars. I cal anar més enllà de la mera declaració d'intencions i plasmar-la en fets. En aquest temps, més s’ha contractat una entitat com Shalom per a la cafeteria de la Llotja. Ja vam dir que era bona cosa que s’hi contractés, però no de la manera com es va fer: sense un procés d’adjudicació en què quedés clar que es prioritzava la contractació èticament i socialment responsable. Les coses s’han de fer bé i han de quedar escrites. I ben escrites.

La Paeria premia cada any empreses que col·laboren amb entitats locals del tercer sector d’acció social, de solidaritat, de cooperació i desenvolupament. En canvi, ella mateixa no facilita que aquestes entitats treballin per a l’Ajuntament, per a la ciutat. Hem d’acabar incorporant el clausulat social i de compromís ètic als concursos per adjudicar obres, serveis o compres. Tingueu per ben segur continuarem treballant perquè així sigui.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carles Vega
Portaveu d'ERC a la Paeria de Lleida
Agents dels mossos al punt on s'ha trobat el cos | ACN
01/01/1970
El sospitós del crim és un conegut empresari càrnic de Lleida i va ser arrestat dimecres
Imatge de dos agents de la Guàrdia Civil | ACN
01/01/1970
Segons la Guàrdia Civil, s'ha desarticulat una "important organització criminal" amb domicilis a les comarques de Lleida, Tarragona i Barcelona
01/01/1970
Els Mossos van localitzar l'home, de 43 anys, després de comprovar que circulava de manera temerària
01/01/1970
Els lladres van entrar en un pis de la capital de Segrià | Els arrestats també haurien sostret unes ulleres tècniques valorades en 2.800 euros d'un despatx de l'Hospital Arnau de Vilanova