Què està passant amb els senglars?

El biòleg pallarès especialitzat en ecologia, Jaume Badia, analitza la problemàtica existent amb els senglars

Un porc senglar mort, al voral d'una carretera
Un porc senglar mort, al voral d'una carretera | Adrià Costa
Jaume Badia
05 de març del 2018
Actualitzat a les 17:09h
Qui més qui menys sap d’algun familiar, amic o conegut que en els darrers mesos hagi tingut disgustos amb senglars, ja sigui per una topada o un ensurt amb el cotxe, o bé una destrossa als seus conreus. Els problemes amb aquests animals són cada dia més comuns, i això no és fruit de la casualitat. De fet, si ens fixem en dades de la Generalitat, veurem que la densitat de senglars ha anat en alça en els darrers anys al Pirineu i al conjunt de Catalunya. I és clar, com a conseqüència, els accidents de trànsit amb aquests animals estan augmentant de manera vertiginosa. 

Per què tenim més problemes amb els senglars?

La proliferació del senglar i l’augment de conflictes amb els éssers humans semblen ser fruit de diversos motius. En primer lloc, l’expansió dels boscos i dels conreus de regadiu arreu del territori han fet que aquests animals disposin de força més menjar que abans. D’altra banda, en els darrers anys, tant caçadors com tècnics ambientals venen reportant un augment en les troballes de porcs senglars creuats amb porcs de granja i porcs vietnamites. Això genera un problema molt greu, i és que les femelles creuades són capaces de parir fins 16 cries a l’any, mentre que el senglar autòcton normalment no sobrepassa les 3-4 cries per any. 

Finalment, no podem oblidar que el senglar actualment no té cap depredador. Probablement, grans mamífers com el linx i el llop haurien mantingut més a ratlla les poblacions de senglar si no s’haguessin extingit durant el darrer segle.
 

Resultats dels censos de densitat de senglar arreu de Catalunya durant els anys 2015-2016. Foto: DARP


Quant ens consten els accidents amb senglars?

Els accidents de trànsit amb senglars al Pirineu s’han multiplicat per quatre des de 2010 a les comarques pirinenques. L’any 2017 se n’han comptat 169, i això no només té conseqüències per a la nostra seguretat, sinó també per a la nostra butxaca. D’acord amb càlculs de l’asseguradora AXA, un accident amb senglars suposa una despesa mitjana de 1.600€, ja sigui per a la pròpia asseguradora o per als particulars. Així doncs, fent una senzilla multiplicació, els costos d’aquests accidents es poden estimar en 270.400 € durant el 2017 només al Pirineu. Us podeu arribar a imaginar la xifra al conjunt de Catalunya?

I què hi podem fer?

Com a biòleg, sovint debato amb gent que defensa que gastar diners en gestionar i conservar la natura és “malgastar”. En casos com el del senglar, la resposta és fàcil: si no invertim i gestionem la natura correctament al seu moment, aquesta se’ns acabarà girant en contra, i ens suposarà una despesa encara més gran. 

En aquest sentit, hi ha casos més extrems. Un bon exemple és la desaparició dels voltors a l’Índia i el Pakistan durant la dècada passada, que va portar com a conseqüència plagues d’altres animals salvatges i nombrosos brots de ràbia i d’àntrax. En total, el govern indi i diverses entitats van haver d’abonar al voltant de 14.000 milions d’euros per mitigar tots aquests problemes. 

Tan debò exemples com aquest ens toquin el crostó i ens facin actuar quan i com és degut amb els nostres problemes ambientals. Amb el senglar, ens trobem davant d’un cas molt complex que requereix més esforços d’investigació i de gestió. La caça, segurament, forma part de la solució, però s’hi ha de sumar altres estratègies per acabar guanyant aquesta batalla.