13
de setembre
del
2017
Actualitzat
a la
13:02h
El director dels Serveis Territorials de Justícia, Jaume Monfort, ha lliurat aquest dimecres els primers documents personalitzats que donen fe de la nul·litat d'un judici o un consell de guerra dictat per causes polítiques a Catalunya per la dictadura franquista contra víctimes a Lleida.
Concretament, els documents lliurats fan referència a Arturo Gené Roca i a Emilio Solans Pardes, condemnats el 1939-1940 i el 1943 per un tribunal militar franquista a 20 anys de reclusió temporal commutada a 6 anys i 1 dia de presó major i a reclusió commutada a 15 anys de reclusió menor, respectivament. Eva Géne, néta i besnéta d'ambdós ha recollit els documents i ha destacat "l'emoció" que li ha suposat tant per la banda del pare com la mare i més tenint en compte que tot just l'estiu passat va morir el seu padrí, fill de Emilio Solans.
Concretament, els documents lliurats fan referència a Arturo Gené Roca i a Emilio Solans Pardes, condemnats el 1939-1940 i el 1943 per un tribunal militar franquista a 20 anys de reclusió temporal commutada a 6 anys i 1 dia de presó major i a reclusió commutada a 15 anys de reclusió menor, respectivament. Eva Géne, néta i besnéta d'ambdós ha recollit els documents i ha destacat "l'emoció" que li ha suposat tant per la banda del pare com la mare i més tenint en compte que tot just l'estiu passat va morir el seu padrí, fill de Emilio Solans.
Arturo Gené va formar part, com a secretari, del Comitè Revolucionari del POUM a Vilanova de la Barca (Segrià) des del 28 de setembre de 1936 fins al 9 de novembre del mateix any. Cridat a files el desembre de 1936, va anar al front a Belchite. Fou empresonat arran d'una denúncia d'un cosí feixista.
Emilio Solans va participar en la construcció a jova de l'edifici del Sindicat de Corbins, encara dempeus, i va ser gerent de l'entitat. Va anar a lluitar al front amb tres dels seus fills i es va haver d'exiliar a França, a Niort. Finalment, la família va poder tornar a Corbins (Segrià), tot i el perill de denúncies que encara efectuaven alguns veïns feixistes de la vila.
El Govern expedirà un document personalitzat, com el que ha recollit la néta i besnéta d'Arturo Gené i Emilio Solans, amb el nom i cognoms que correspongui, a totes les víctimes del franquisme o a les famílies que ho sol·licitin. A Catalunya hi ha 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la Dictadura de Franco. La repressió per motius ideològics va afectar homes i dones de totes les edats i condicions socials.
Des del dia 12 de setembre, la sol·licitud d'aquest document de nul·litat es pot fer presencialment a totes les oficines d'atenció al ciutadà de la Generalitat, a través del web del Departament de Justícia i trucant al telèfon 012. En un termini màxim de 30 dies, els documents s'entregaran a la seu i als serveis territorials del Departament de Justícia. Les persones que ho desitgin també el podran rebre per correu electrònic.
El document on el conseller de Justícia, Carles Mundó, fa constar la nul·litat de ple dret de les causes, sentències, i resolucions s'entrega a les víctimes i a les seves famílies acompanyat d'una carta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El president hi subratlla que el document de nul·litat "restableix l'honor, la dignitat i la memòria'' d'una víctima ''injustament processada pels tribunals franquistes".
Emilio Solans va participar en la construcció a jova de l'edifici del Sindicat de Corbins, encara dempeus, i va ser gerent de l'entitat. Va anar a lluitar al front amb tres dels seus fills i es va haver d'exiliar a França, a Niort. Finalment, la família va poder tornar a Corbins (Segrià), tot i el perill de denúncies que encara efectuaven alguns veïns feixistes de la vila.
El Govern expedirà un document personalitzat, com el que ha recollit la néta i besnéta d'Arturo Gené i Emilio Solans, amb el nom i cognoms que correspongui, a totes les víctimes del franquisme o a les famílies que ho sol·licitin. A Catalunya hi ha 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la Dictadura de Franco. La repressió per motius ideològics va afectar homes i dones de totes les edats i condicions socials.
Des del dia 12 de setembre, la sol·licitud d'aquest document de nul·litat es pot fer presencialment a totes les oficines d'atenció al ciutadà de la Generalitat, a través del web del Departament de Justícia i trucant al telèfon 012. En un termini màxim de 30 dies, els documents s'entregaran a la seu i als serveis territorials del Departament de Justícia. Les persones que ho desitgin també el podran rebre per correu electrònic.
El document on el conseller de Justícia, Carles Mundó, fa constar la nul·litat de ple dret de les causes, sentències, i resolucions s'entrega a les víctimes i a les seves famílies acompanyat d'una carta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El president hi subratlla que el document de nul·litat "restableix l'honor, la dignitat i la memòria'' d'una víctima ''injustament processada pels tribunals franquistes".