24
d'agost
del
2017
Actualitzat
a les
10:17h
Als inicis dels anys -30, quan a Espanya s'instaurà un govern republicà, legalment constituït, desprès d'unes eleccions democràtiques, ciutadans republicans de Sort, amb el seu esforç i dedicació altruista, varen construir l'edifici en qüestió.
El 19 d'agost de 1934 el Molt Honorable President de la Generalitat Sr. Lluís Companys l'inaugurà i fou anomenat “Centre Republicà Català”, nom de l'Associació Republicana de Sort d'aleshores. Durant els anys 34 al 38 va ser la Seu de l'Associació Centre Republicà Català, que l'utilitzava com a local social i tots els veïns, i no veïns, hi tenien entrada.
L'any 1939 acabada la Guerra Civil, l'edifici fou confiscat pel govern colpista del General Franco, i es destinà a usos militars, com magatzem habitatge de les tropes franquistes, entre altres. En marxar, els militars el cediren a l'Ajuntament que el destinà de nou a local social, sala de festes, de cine, per fires etc.
A principis dels anys -70, a causa d'un incendi, va quedar molt malmès, només van quedar dretes les parets laterals i la façana, la resta es convertí en runes.
Arribada la democràcia, l'any -79 es constituí el primer ajuntament triat pel poble desprès de la dictadura franquista. Hi havia 9 membres, 4 d'ERC, 2 del PSC, 2 de CiU i 1 de l'UCD i malgrat la diversitat d'idees i opinions, tots els membres participaven del govern i cadascú assumí una regidoria, una responsabilitat, garantint el bon funcionament de la institució. i així, consensuant el bon funcionament del mateix.
Un dels grans temes de l'època, a més de la superació dels entrebancs lògics dels moments que anaven sorgint, fou la recuperació del local social Centre Republicà Català, tot i els problemes:
– La manca de capital i finançament
– La possibilitat que el local fos reclamat pels antics propietaris, segons la llei de retorn de bens confiscats durant la Dictadura, aprovada pel govern de Madrid.
– La secció local d'ERC, partit al qual estava adherit el Centre Republicà Català, va sol·licitar al govern de Madrid, acollint-se a la nova llei de devolució de béns confiscats, retorn de la propietat del local.
L'Ajuntament d'aleshores, aprovà amb consens dels nou membres, fer una cessió a precari de l'edifici, a la Secció Local d' ERC de Sort, fins que el govern de Madrid no resolgués la seva petició de retorn de la propietat, a canvi, la Secció Local d'ERC es comprometia a reconstruir-lo i posar-lo a disposició dels ciutadans per tal de poder-li donar altre cop el servei que ja havia tingut, celebracions de festivitats, fires, etc., la Secció Local d'ERC de Sort utilitzava el 1er pis com a Seu.
Per tal de complir amb el pacte, el grup local d'ERC va demanar la col·laboració a tots els veïns del poble i va signar un crèdit a la Caixa per import de 1.800.000 pessetes avalat per membres de la secció local d'ERC, l'amortització del crèdit es va fer mitjançant aportacions de voluntaris i la recaptació que generaven els esdeveniments que s'hi feien un cop reconstruït. Ni l'Ajuntament ni cap subvenció d'Entitat pública fou utilitzada per la serva reconstrucció.
Quan la Generalitat de Catalunya va facilitar un camió de bombers al grup de voluntaris de Sort, el local Centre Republicà Català es va destinar també a Parc de Bombers. Convivien les dues utilitats, local de festivitat i local dels bomber voluntaris de Sort, així va ser fins la construcció del Parc de Bombers que actualment hi ha a Sort.
A mitjans dels anys -90, es va construir el Poliesportiu i el Parc de Bombers, va ser aleshores quan les festivitats populars varen passar a fer-se al Poliesportiu i els bombers es varen traslladar al nou Parc. L'edifici Centre Republicà Català va quedar lliure.
Mentrestant, l'any 1980 es crear l'Associació de Jubilats de Sant Feliu de Sort i comarca, l'Ajuntament va cedir-los un local situat a la plaça de l'església on, amb el temps i la col·laboració de l'obra social de La Caixa, l'Ajuntament, s'hi van anar fent petites obres de millora però amb el temps el local va quedar petit.
Va ser aleshores que es plantejà la possibilitat d'ubicar el casal d'avis al Centre Republicà Català, i recuperar l'antiga funció de l'edifici si, a més a més es procurava fer un casal social per a totes les edats. El local és un dels pocs que conserva tota la documentació notarial de la confiscació, cosa que va permetre a ERC reclamar-ne la propietat i recuperar-la però va renunciar-hi a favor de l'Ajuntament amb la condició que s'utilitzés per la finalitat original, un casal social per la gent de Sort, petits i grans, i es conservés també la façana qualificada d'interès local per les seves característiques arquitectòniques i el nom, Centre Republicà Català, gravat en la mateixa façana, en memòria de tota aquella gent que van oferir el seu esforç perquè el poble de Sort tingués un local social de referència.
El 19 d'agost de 1934 el Molt Honorable President de la Generalitat Sr. Lluís Companys l'inaugurà i fou anomenat “Centre Republicà Català”, nom de l'Associació Republicana de Sort d'aleshores. Durant els anys 34 al 38 va ser la Seu de l'Associació Centre Republicà Català, que l'utilitzava com a local social i tots els veïns, i no veïns, hi tenien entrada.
L'any 1939 acabada la Guerra Civil, l'edifici fou confiscat pel govern colpista del General Franco, i es destinà a usos militars, com magatzem habitatge de les tropes franquistes, entre altres. En marxar, els militars el cediren a l'Ajuntament que el destinà de nou a local social, sala de festes, de cine, per fires etc.
A principis dels anys -70, a causa d'un incendi, va quedar molt malmès, només van quedar dretes les parets laterals i la façana, la resta es convertí en runes.
Arribada la democràcia, l'any -79 es constituí el primer ajuntament triat pel poble desprès de la dictadura franquista. Hi havia 9 membres, 4 d'ERC, 2 del PSC, 2 de CiU i 1 de l'UCD i malgrat la diversitat d'idees i opinions, tots els membres participaven del govern i cadascú assumí una regidoria, una responsabilitat, garantint el bon funcionament de la institució. i així, consensuant el bon funcionament del mateix.
Un dels grans temes de l'època, a més de la superació dels entrebancs lògics dels moments que anaven sorgint, fou la recuperació del local social Centre Republicà Català, tot i els problemes:
– La manca de capital i finançament
– La possibilitat que el local fos reclamat pels antics propietaris, segons la llei de retorn de bens confiscats durant la Dictadura, aprovada pel govern de Madrid.
– La secció local d'ERC, partit al qual estava adherit el Centre Republicà Català, va sol·licitar al govern de Madrid, acollint-se a la nova llei de devolució de béns confiscats, retorn de la propietat del local.
L'Ajuntament d'aleshores, aprovà amb consens dels nou membres, fer una cessió a precari de l'edifici, a la Secció Local d' ERC de Sort, fins que el govern de Madrid no resolgués la seva petició de retorn de la propietat, a canvi, la Secció Local d'ERC es comprometia a reconstruir-lo i posar-lo a disposició dels ciutadans per tal de poder-li donar altre cop el servei que ja havia tingut, celebracions de festivitats, fires, etc., la Secció Local d'ERC de Sort utilitzava el 1er pis com a Seu.
Per tal de complir amb el pacte, el grup local d'ERC va demanar la col·laboració a tots els veïns del poble i va signar un crèdit a la Caixa per import de 1.800.000 pessetes avalat per membres de la secció local d'ERC, l'amortització del crèdit es va fer mitjançant aportacions de voluntaris i la recaptació que generaven els esdeveniments que s'hi feien un cop reconstruït. Ni l'Ajuntament ni cap subvenció d'Entitat pública fou utilitzada per la serva reconstrucció.
Quan la Generalitat de Catalunya va facilitar un camió de bombers al grup de voluntaris de Sort, el local Centre Republicà Català es va destinar també a Parc de Bombers. Convivien les dues utilitats, local de festivitat i local dels bomber voluntaris de Sort, així va ser fins la construcció del Parc de Bombers que actualment hi ha a Sort.
A mitjans dels anys -90, es va construir el Poliesportiu i el Parc de Bombers, va ser aleshores quan les festivitats populars varen passar a fer-se al Poliesportiu i els bombers es varen traslladar al nou Parc. L'edifici Centre Republicà Català va quedar lliure.
Mentrestant, l'any 1980 es crear l'Associació de Jubilats de Sant Feliu de Sort i comarca, l'Ajuntament va cedir-los un local situat a la plaça de l'església on, amb el temps i la col·laboració de l'obra social de La Caixa, l'Ajuntament, s'hi van anar fent petites obres de millora però amb el temps el local va quedar petit.
Va ser aleshores que es plantejà la possibilitat d'ubicar el casal d'avis al Centre Republicà Català, i recuperar l'antiga funció de l'edifici si, a més a més es procurava fer un casal social per a totes les edats. El local és un dels pocs que conserva tota la documentació notarial de la confiscació, cosa que va permetre a ERC reclamar-ne la propietat i recuperar-la però va renunciar-hi a favor de l'Ajuntament amb la condició que s'utilitzés per la finalitat original, un casal social per la gent de Sort, petits i grans, i es conservés també la façana qualificada d'interès local per les seves característiques arquitectòniques i el nom, Centre Republicà Català, gravat en la mateixa façana, en memòria de tota aquella gent que van oferir el seu esforç perquè el poble de Sort tingués un local social de referència.