11
d'agost
del
2017
Actualitzat
a les
19:49h
El director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, ha reiterat que mentre ell sigui director del museu no veurà sortir les pintures murals. "És el contrari d'una amenaça, és posició personal. Deontològicament, puc dir que no passarà", ha reblat en una entrevista a l'ACN.
En aquest sentit, s'ha mostrat convençut que els restauradors de l'equip "hi objectarien". Amb tot, ha reconegut que casos com els de Sixena o Taüll són una "contradicció" per al museu, que s'ha d'assumir "i no deixar de discutir mai". Serra ha constatat que el museu té "vocació universal" i defensa que els aragonesos han de sentir l'equipament com a propi: "Sixena surt al mapa del món pel MNAC i n'estem molt contents. Aquest museu també és el seu", ha precisat. Paral·lelament, creu que el monestir aragonès és un lloc "absolutament inadequat" per exposar l'art en litigi perquè està situat sobre un llac dessecat i la sala té formigó, el "verí" de la pintura.
En una entrevista a l'ACN, Serra ha reconegut que disposar d'obres d'art provinents de Sixena, de Taüll o pintura mural espanyola situa el museu en una situació "complicada i complexa", que entén que cal "assumir" i "no deixar mai de discutir". Amb tot, ha lamentat haver rebut una querella dels jutjats d'Osca sense que mai ningú hagi intentat parlar amb ell. "En l'escrit, parlen d'espoli a unes peces que, si la Generalitat no hagués salvaguardat el 1936, ara no existirien", ha apuntat.
Serra ha criticat "l'obstinació" per aspectes que són "de calaix". Així, ha recordat que en tots dos processos judicials –tant en els bens i en les pintures murals- només hi ha una execució provisional d'una sentència en un jutjat de primera instància i es mostra convençut que la compra es va fer correctament. "El Tribunal Suprem ens donarà la raó", ha precisat.
Serra recorda, a més, que es tracta d'unes pintures "calcinades" que la Generalitat va recuperar "in extremis" en un estat actual lluny del que tenien. Resulta "inquietant", afegeix, que algú pugui pensar en un retorn provisional d'unes obres que qualsevol canvi en suposaria la destrucció.
En una línia similar s'expressa en relació als bens en litigi del Museu de Lleida, lamentant que s'intenti negar una realitat cultural com la de la Franja. "El Museu de Lleida representa aquesta vocació artística i se l'han de sentir com a propi", ha reiterat.
Formigó, el "verí" de la pintura mural
El director del Museu Nacional ha afirmat que el Monestir de Vilanova de Sixena és un espai "absolutament inadequat" per exposar obres d'art i creu que el condicionament que s'hi ha fet "no arriba als mínims".
Així, ha recordat que l'espai es troba sobre un llac dessecat amb una capa freàtica i la sala té formigó, considerat el "verí" de la pintura mural. "Contra això, se'ns parla de coses emocionals i intangibles que en un debat d'aquest ordre no sé si són les millors", ha explicat. Alhora, ha recordat que el MNAC tenia la cinquantena d'obres que ara són al monestir en una reserva amb condicions "de primer ordre".
En aquest sentit, s'ha mostrat convençut que els restauradors de l'equip "hi objectarien". Amb tot, ha reconegut que casos com els de Sixena o Taüll són una "contradicció" per al museu, que s'ha d'assumir "i no deixar de discutir mai". Serra ha constatat que el museu té "vocació universal" i defensa que els aragonesos han de sentir l'equipament com a propi: "Sixena surt al mapa del món pel MNAC i n'estem molt contents. Aquest museu també és el seu", ha precisat. Paral·lelament, creu que el monestir aragonès és un lloc "absolutament inadequat" per exposar l'art en litigi perquè està situat sobre un llac dessecat i la sala té formigó, el "verí" de la pintura.
En una entrevista a l'ACN, Serra ha reconegut que disposar d'obres d'art provinents de Sixena, de Taüll o pintura mural espanyola situa el museu en una situació "complicada i complexa", que entén que cal "assumir" i "no deixar mai de discutir". Amb tot, ha lamentat haver rebut una querella dels jutjats d'Osca sense que mai ningú hagi intentat parlar amb ell. "En l'escrit, parlen d'espoli a unes peces que, si la Generalitat no hagués salvaguardat el 1936, ara no existirien", ha apuntat.
Serra ha criticat "l'obstinació" per aspectes que són "de calaix". Així, ha recordat que en tots dos processos judicials –tant en els bens i en les pintures murals- només hi ha una execució provisional d'una sentència en un jutjat de primera instància i es mostra convençut que la compra es va fer correctament. "El Tribunal Suprem ens donarà la raó", ha precisat.
Serra recorda, a més, que es tracta d'unes pintures "calcinades" que la Generalitat va recuperar "in extremis" en un estat actual lluny del que tenien. Resulta "inquietant", afegeix, que algú pugui pensar en un retorn provisional d'unes obres que qualsevol canvi en suposaria la destrucció.
En una línia similar s'expressa en relació als bens en litigi del Museu de Lleida, lamentant que s'intenti negar una realitat cultural com la de la Franja. "El Museu de Lleida representa aquesta vocació artística i se l'han de sentir com a propi", ha reiterat.
Formigó, el "verí" de la pintura mural
El director del Museu Nacional ha afirmat que el Monestir de Vilanova de Sixena és un espai "absolutament inadequat" per exposar obres d'art i creu que el condicionament que s'hi ha fet "no arriba als mínims".
Així, ha recordat que l'espai es troba sobre un llac dessecat amb una capa freàtica i la sala té formigó, considerat el "verí" de la pintura mural. "Contra això, se'ns parla de coses emocionals i intangibles que en un debat d'aquest ordre no sé si són les millors", ha explicat. Alhora, ha recordat que el MNAC tenia la cinquantena d'obres que ara són al monestir en una reserva amb condicions "de primer ordre".