08
d'agost
del
2017
Actualitzat
a les
14:07h
L'Ajuntament de Lleida, la Generalitat, la subdelegació del Govern de l'Estat i el Consell Comarcal del Segrià han acordat en una reunió mantinguda aquest dimarts la posada en marxa d'una xarxa d'albergs que treballi de forma coordinada amb l'objectiu que cap temporer que arribi al territori per participar en la campanya de la fruita es vegi obligat a dormir al carrer.
El primer pas serà quantificar les places que s'ofereixen en els diferents albergs existents al territori, siguin públics o privats, per tal d'analitzar la idoneïtat de crear-ne de nous o d'ampliar els existents, si cal, amb la voluntat que en la campanya del 2018 "no hi hagi ningú dormint al carrer", com està succeint en l'actualitat a la ciutat de Lleida o en altres poblacions de l'entorn. En aquest sentit, les administracions implicades consideren necessària l'habilitació d'una línia subvencionadora amb aportacions de les diferents institucions per tal finançar el correcte funcionament d'aquesta xarxa d'albergs.
Representants de la Paeria, Generalitat, subdelegació del govern de l'Estat a Lleida i del Consell Comarcal del Segrià, a més del cos dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana de Lleida, s'han reunit aquest dimarts a petició de l'Ajuntament de Lleida per analitzar la situació que porta que temporers estiguin dormint al carrer a la ciutat de Lleida i poblacions de l'entorn.
En primer lloc, les administracions han acordat revisar els diferents albergs existents al Segrià, tant públics com privats, per tal de quantificar el nombre total de places d'allotjament que ofereixen i valorar així la necessitat de construir-ne de nous o d'ampliar-ne els actuals amb la voluntat que en la campanya de la fruita del 2018 cap temporer es vegi obligat a dormir al carrer per la manca de places en aquests equipaments, segons ha explicat l'alcalde accidental de Lleida, Xavier Rodamilans. Les administracions s'han donat un mes de marge per comptabilitzar els diferents allotjaments per posteriorment tornar-se a reunir.
L'objectiu és posar en marxa una xarxa d'albergs coordinada entre els ajuntaments de la zona i la resta d'administracions implicades prenent com a referència els models seguits a Andalusia o el País Basc i, per això, consideren necessària l'habilitació d'una línia subvencionadora per part de les diferents institucions públiques perquè la xarxa pugui funcionar correctament, ja que "sense recursos això no és possible i un ajuntament sol no ho pot assumir", segons ha remarcat l'alcalde accidental de Lleida.
Xavier Rodamilans ha assenyalat que cada any s'atenen entre 23.000 i 25.000 temporers que arriben a la plana de Lleida per treballar a la fruita i, en aquest sentit, ha dit que abans de tot cal conèixer quants d'aquests dormen al territori, en quins llocs s'allotgen (ja siguin albergs municipals, privats, cases o cabanes) i amb quins recursos ho fan perquè "tenim diferents versions en aquest sentit". "Cal tenir-ho definit per establir una estratègia correcta", ha manifestat.
En el cas de la ciutat de Lleida, Rodamilans ha explicat que la situació es troba igual que setmanes enrere, tot i que hi ha pics en funció de si és entre setmana o els caps de setmana. Així, diàriament s'allotgen unes 105 persones a l'alberg Jericó que van rotant, mentre la Paeria en té comptabilitzades prop d'una setantena més en diferents grups que estan dormint al carrer en diversos llocs de la ciutat. L'alcalde accidental ha reconegut que enguany hi ha més demanda d'allotjament per part de temporers que no pas oferta que pot oferir la Paeria, cosa que ha fet que hi hagi més temporers -alguns dels quals amb feina- que estiguin dormint al carrer. Per això, ha reiterat que s'ha de poder oferir un allotjament a tots aquells que ho necessitin.
Tot i això, l'alcalde accidental de Lleida ha reconegut que hi ha temporers que tot i poder disposar d'un allotjament que els ofereix el pagès pel qual treballen o alguna administració opten per dormir al carrer, per diferents motius com ara per no haver de pagar per aquest servei o perquè consideren que el lloc que se'ls ofereix no compleix unes condicions mínimes. En aquest sentit, Rodamilans ha demanat corresponsabilitat a aquests temporers perquè "deixin de dormir al carrer i acceptin anar a un lloc que sigui digne" i ha recordat que la de la mateixa manera que els pagesos tenen uns drets i unes obligacions, els temporers també les tenen.
El primer pas serà quantificar les places que s'ofereixen en els diferents albergs existents al territori, siguin públics o privats, per tal d'analitzar la idoneïtat de crear-ne de nous o d'ampliar els existents, si cal, amb la voluntat que en la campanya del 2018 "no hi hagi ningú dormint al carrer", com està succeint en l'actualitat a la ciutat de Lleida o en altres poblacions de l'entorn. En aquest sentit, les administracions implicades consideren necessària l'habilitació d'una línia subvencionadora amb aportacions de les diferents institucions per tal finançar el correcte funcionament d'aquesta xarxa d'albergs.
Representants de la Paeria, Generalitat, subdelegació del govern de l'Estat a Lleida i del Consell Comarcal del Segrià, a més del cos dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana de Lleida, s'han reunit aquest dimarts a petició de l'Ajuntament de Lleida per analitzar la situació que porta que temporers estiguin dormint al carrer a la ciutat de Lleida i poblacions de l'entorn.
En primer lloc, les administracions han acordat revisar els diferents albergs existents al Segrià, tant públics com privats, per tal de quantificar el nombre total de places d'allotjament que ofereixen i valorar així la necessitat de construir-ne de nous o d'ampliar-ne els actuals amb la voluntat que en la campanya de la fruita del 2018 cap temporer es vegi obligat a dormir al carrer per la manca de places en aquests equipaments, segons ha explicat l'alcalde accidental de Lleida, Xavier Rodamilans. Les administracions s'han donat un mes de marge per comptabilitzar els diferents allotjaments per posteriorment tornar-se a reunir.
L'objectiu és posar en marxa una xarxa d'albergs coordinada entre els ajuntaments de la zona i la resta d'administracions implicades prenent com a referència els models seguits a Andalusia o el País Basc i, per això, consideren necessària l'habilitació d'una línia subvencionadora per part de les diferents institucions públiques perquè la xarxa pugui funcionar correctament, ja que "sense recursos això no és possible i un ajuntament sol no ho pot assumir", segons ha remarcat l'alcalde accidental de Lleida.
Xavier Rodamilans ha assenyalat que cada any s'atenen entre 23.000 i 25.000 temporers que arriben a la plana de Lleida per treballar a la fruita i, en aquest sentit, ha dit que abans de tot cal conèixer quants d'aquests dormen al territori, en quins llocs s'allotgen (ja siguin albergs municipals, privats, cases o cabanes) i amb quins recursos ho fan perquè "tenim diferents versions en aquest sentit". "Cal tenir-ho definit per establir una estratègia correcta", ha manifestat.
En el cas de la ciutat de Lleida, Rodamilans ha explicat que la situació es troba igual que setmanes enrere, tot i que hi ha pics en funció de si és entre setmana o els caps de setmana. Així, diàriament s'allotgen unes 105 persones a l'alberg Jericó que van rotant, mentre la Paeria en té comptabilitzades prop d'una setantena més en diferents grups que estan dormint al carrer en diversos llocs de la ciutat. L'alcalde accidental ha reconegut que enguany hi ha més demanda d'allotjament per part de temporers que no pas oferta que pot oferir la Paeria, cosa que ha fet que hi hagi més temporers -alguns dels quals amb feina- que estiguin dormint al carrer. Per això, ha reiterat que s'ha de poder oferir un allotjament a tots aquells que ho necessitin.
Tot i això, l'alcalde accidental de Lleida ha reconegut que hi ha temporers que tot i poder disposar d'un allotjament que els ofereix el pagès pel qual treballen o alguna administració opten per dormir al carrer, per diferents motius com ara per no haver de pagar per aquest servei o perquè consideren que el lloc que se'ls ofereix no compleix unes condicions mínimes. En aquest sentit, Rodamilans ha demanat corresponsabilitat a aquests temporers perquè "deixin de dormir al carrer i acceptin anar a un lloc que sigui digne" i ha recordat que la de la mateixa manera que els pagesos tenen uns drets i unes obligacions, els temporers també les tenen.