Caixa o faixa

En l'anterior article dèiem que les quatre galeries porticades de Santa Cecília formen un conjunt compost de dos cossos mútuament i unívoca interdependents, no aïllats, formant un tot integrat i estable en què un no pot subsistir sense l'altre. Comencem, doncs, pels blocs de nínxols constituïts per una successió atapeïda i sòlida de parets mestres o de càrrega de maó massís de 15 cm de gruix cada 80 cm, obrades no només amb el propòsit de formar els laterals d'obra de cada nínxol per tal de compartimentar o aïllar els espais buits, sinó també, i sobretot, per exercir una funció estructural o portant, utilitzant els arcs de poca llum, molt rebaixats o escarsers, de curvatura menor que el semicircular, per aconseguir desviar les càrregues que suporten les parets cap als costats del buit de cada nínxol, tècnica ancestral en què el material treballa fonamentalment a compressió, un tipus d'esforç molt apropiat per al maó i que permet incloure obertures de façana sense que el paredat s'esfondri. 

Aixecats doncs els arcs amb la universal tècnica constructiva de la volta ceràmica a la catalana adoptada, en aquest cas doble, és a dir, que dos fulls de rajoles de poc gruix són col·locats superposats i de pla, tocant-se unes amb les altres a través del cantell, i reomplint curosament amb material lleuger, de morter o de reblum petri o ceràmic, les zones buides o carcanyols que romanen a ambdós extrems de la petita volta, amb el rebliment de les quals s'aconsegueix, a més, fer horitzontal l'extradós o part més alta de l'arc, cosa que permet la utilització d'aquest, també com a element estructural de formació de forjat o solera de pis o nivell del nínxol situat més amunt.
 
I és així com, un sobre l'altre fins a assolir cinc nivells successius, es completa l'estructura vertical i en profunditat d'una columna sòlida, estable i consolidada de nínxols. Voleu res més consolidat i compacte que aquest monumental i dens entramat de parets i voltes de maó massís, resistent i alhora porós, que volumètricament representa el 19,7 % de l'obra de fàbrica edificada entre tots els 4 blocs?
 
Ara bé, aquest dens i atapeït entramat de parets mestres constitueix un sistema estructural vertical amb la funció última d'actuar d'element 'portant' per transmetre directament de forma lineal i uniforme les càrregues que suporta al terreny, ja que sobre el propi entramat hi pesen també les càrregues addicionals dels successius forjats de voltes obrades en nivells superiors i necessàriament tots plegats descarreguen els esforços en els gruixos de fonamentació que la direcció de l'obra fixà el seu dia, pel cap baix, en dos metres de fondària, és a dir, cinc vegades superior a la seva amplada de 40 cm, eixamplament en contacte amb el terreny que esdevé una base prou sòlida per a no endinsar-se en el sòl i pel descans estructural. Aquests fonaments es varen construir per filades massises que només treballen a compressió, mitjançant maçoneria lligada amb aglomerat de morter compost de dues parts de pasta de calç i tres de sorra, falcant o taponant el material per fer fort el conjunt i fixar-ne un bon assentament que no vagi balder.
 
Arribats fins aquí, és obvi que la renglera de pilastres de carreus de pedra natural llavorada en fusts quadrats de 40 cm de costat i sense caires vius, sinó tallats en petit xamfrà, els quals sostenen la sèrie de capitells i arcades corresponents, així com el seu entaulament o ampit de coronació, només disposen d'un pobre basament individual, també de pedra natural, de mig metre quadrat de secció amb caires també escapçats i de llur corresponent fonamentació, per tal de poder sostenir una estructura lineal en alçada paral.lela a la façana de nínxols dins la galeria.

Això suposa un risc seriós de perdre la posició vertical i caure a plom amb efecte dòmino i de dalt a baix, de no ser per l'embigat de sostre o entramat de biguetes de formigó encastades a tots dos costats de la galeria, entre el capdamunt de la filera superior de la sòlida obra de maçoneria de parets mestres de la façana del bloc de nínxols, d'una banda, i la paret d'entaulament de les arcades entre l'extradós d'aquestes i la cornisa, de l'altra, omplint-ne els buits entre biguetes amb un obra de fàbrica de sostre forjat de maó prim o rajola, que serveix de suport a la capa de guix que forma el revestiment de cel ras i que tanmateix no arriba a amagar els elements estructurals o portants descrits que mantenen dreta en alçada la llarga renglera porticada.
               
Per tant, inequívocament estem davant d'un conjunt amb unitat estructural o 'predial', en sentit fàctic o tècnic, amb dos cossos o elements arquitectònics interdependents en assentament continu, que alhora són, no només de la mateixa època, sinó aixecats al mateix temps i sota la  mateixa direcció tècnica, un dels quals massiu i amb prou solidesa, estabilitat, seguretat, estanquitat i consolidació estructurals, de manera que aleshores no hi cap anomenada declaració de 'ruïna parcial' que es pretén, perquè la demolició d'aquest arrossegaria l'altre i n'afectaria totalment la seva precària estabilitat inherent, així com tampoc hi cabria quan hi ha elements arquitectónics necessaris en comú, com ara embigats i cobertes a dues aigües.

Però el principi que al respecte és categòric de manera absoluta és el que consagra la jurisprudència en sentència del TS de 10 de maig de 1991 al determinar 'no vinculants els informes tècnics municipals de ruïna parcial en immobles constituïts per cossos o elements arquitectònicament units i mútuament interdependents'. Altrament dit, només hi cap la 'ruïna parcial' amb caràcter excepcional, quan una part de l'immoble pot subsistir per sí sola sense dependre de l'altra o no repercuteixi sobre la resta i l'arrossegui, tant des d'un ordre estrictament físic com patrimonial, arquitectònic o d'altra mena. És la versió de la radical expressió catalana caixa o faixa?
 
Però si la 'ruïna parcial' no és legalment permesa per no estendre's a tot el conjunt edificat, llavors l'art. 23c) del Reglament de Disciplina Urbanística és quan mana l'execució de les obres de reparació que calguin de la part en què l'estat ruïnós no és de prou entitat perquè operin els supòsits que menen al seu enderroc, com és el cas de nínxols llarg temps abandonats, per tal de restituir-los al seu originari estat d'ús, així com restaurar d'altres elements constructius annexos, més o menys deteriorats, en teulades, paviments i sostres de galeries porxades i arrebossat de façanes interiors.
               
Apresseu-vos, doncs, a reclamar un BCIL per a tot el departament abans no sigui massa tard!