29
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
16:25h
Lleida és la demarcació catalana que abans ha recuperat els nivells d'activitat econòmica que tenia abans de la crisi però això respon al fet que és on havien retrocedit menys per la important dependència del sector agroalimentari, més estable que la indústria o els serveis. Segons la Memòria Econòmica de Catalunya 2016, en termes absoluts el Valor Afegit Brut (VAB) registrat per les comarques lleidatanes durant el 2016 va superar en un 3,3% els nivells registrats el 2007, mentre la mitjana del conjunt de Catalunya es va igualar als nivells pre-crisi.
Tot i això, durant l'any 2016 l'economia lleidatana va presentar uns nivells de creixement inferiors respecte a la resta de demarcacions en relació amb el 2015. En concret, a Lleida el VAB va seguir amb una tendència ascendent que va iniciar el 2013, fins a registrar un creixement nominal del 3%, la xifra més positiva des de l'inici de la crisi (a Catalunya el creixement va ser del 3,5%). La indústria va liderar aquest creixement a la demarcació durant el darrer exercici, seguida a més distància pels serveis. Cal destacar també l'increment del 4,3% en les exportacions.
Tot i això, durant l'any 2016 l'economia lleidatana va presentar uns nivells de creixement inferiors respecte a la resta de demarcacions en relació amb el 2015. En concret, a Lleida el VAB va seguir amb una tendència ascendent que va iniciar el 2013, fins a registrar un creixement nominal del 3%, la xifra més positiva des de l'inici de la crisi (a Catalunya el creixement va ser del 3,5%). La indústria va liderar aquest creixement a la demarcació durant el darrer exercici, seguida a més distància pels serveis. Cal destacar també l'increment del 4,3% en les exportacions.
La Memòria Econòmica de Catalunya 2016 del Consell general de cambres catalanes posa de relleu que les comarques lleidatanes van registrar durant l'any passat un creixement del VAB del 3%, la xifra més positiva des de l'inici de la crisi i que supera les expectatives inicials, tot i que van créixer menys que el conjunt de Catalunya, que ho va fer un 3,5%. En aquest sentit, cal tenir en compte que Lleida va ser la demarcació on els nivells d'activitat econòmica van retrocedir menys durant el període de recessió motivat per la gran dependència de l'agroalimentació en l'economia lleidatana, un sector menys cíclic que la indústria o els serveis, segons ha indicat la directora de la Memòria, Carme Poveda.
Els resultats de l'Enquesta del Clima Empresarial que realitzen les cambres catalanes amb la col·laboració de l'Idescat mostren que la marxa dels negocis a Lleida durant el 2016 ha estat positiva en tots els sectors econòmics exceptuant en la construcció, però els sectors amb uns majors creixements han estat la indústria i els altres serveis (sense incloure el comerç, on s'ha registrat un lleuger creixement). L'agroalimentari ha continuat estable. Tot i la recuperació econòmica, el nombre d'empreses amb assalariats es va tornar a reduir el 2016 en 224 empreses, fins a les 15.287 (un 6% del total de Catalunya).
Mínims històrics en la construcció residencial
A Lleida la construcció residencial es va situar el 2016 en mínims històrics i encara no ha iniciat la seva recuperació, a diferència de la resta de demarcacions catalanes (sobretot Barcelona i Girona). El nombre d'habitatges iniciats el 2016 només representa un 2% dels construïts durant el 2006 (13.864).
Balanç positiu del turisme a les comarques lleidatanes
El balanç del sector turístic a la demarcació de Lleida durant l'any passat va ser força positiu, sobretot en la marca Pirineus, que va rebre un 12,5% més de turistes que el 2015; a les Terres de Lleida van créixer un 7,8%, mentre a la Val d'Aran van disminuir lleugerament. Destaquen les bones dades assolides pel turisme rural al conjunt de la demarcació, amb un increment del 31,7% de turistes.
Nou rècord en exportacions de les empreses lleidatanes
L'evolució de les exportacions lleidatanes també va ser la més favorable de les demarcacions lleidatanes, amb un increment del 4,3% en relació amb el 2015, mentre les importacions a Lleida van disminuir un 2,6%. Aquest fet va deixar el 2016 un saldo positiu a la demarcació, ja que va exportar per valor de prop de 2.000 milions d'euros i va importar per valor de 885 milions. El 2016, l'economia lleidatana va assolir el màxim volum d'exportacions gràcies a l'aposta per la internacionalització del sector agroalimentari i que s'ha intensificat notablement en els darrers anys. Destaca el creixement de les exportacions d'olis, que van augmentar un 16,8%, de la carn (9,8%), mentre en fruita i llegums l'augment va ser del 0,6% en relació amb el 2015.
L'ocupació registra un creixement del 2,7% en el nombre d'afiliats
La bona marxa de l'economia lleidatana es va traduir el 2016 en un creixement del 2,7% en el nombre d'afiliats a la Seguretat Social, similar al creixement del 2015 però per sota de la mitjana catalana, que l'any passat va ser del 3,9%. En concret, el nombre d'afiliats va créixer a Lleida en 4.399 persones en comparació al 2015. La majoria es van donar al sector serveis, que va registrar un creixement del 66% (3.200 nous afiliats), i un 30% a la indústria (1.301). Així mateix també van caure per tercer any consecutiu les persones aturades a la demarcació i ho van fer un 11,4%, el major descens registrat des de l'inici de la crisi.
Els resultats de l'Enquesta del Clima Empresarial que realitzen les cambres catalanes amb la col·laboració de l'Idescat mostren que la marxa dels negocis a Lleida durant el 2016 ha estat positiva en tots els sectors econòmics exceptuant en la construcció, però els sectors amb uns majors creixements han estat la indústria i els altres serveis (sense incloure el comerç, on s'ha registrat un lleuger creixement). L'agroalimentari ha continuat estable. Tot i la recuperació econòmica, el nombre d'empreses amb assalariats es va tornar a reduir el 2016 en 224 empreses, fins a les 15.287 (un 6% del total de Catalunya).
Mínims històrics en la construcció residencial
A Lleida la construcció residencial es va situar el 2016 en mínims històrics i encara no ha iniciat la seva recuperació, a diferència de la resta de demarcacions catalanes (sobretot Barcelona i Girona). El nombre d'habitatges iniciats el 2016 només representa un 2% dels construïts durant el 2006 (13.864).
Balanç positiu del turisme a les comarques lleidatanes
El balanç del sector turístic a la demarcació de Lleida durant l'any passat va ser força positiu, sobretot en la marca Pirineus, que va rebre un 12,5% més de turistes que el 2015; a les Terres de Lleida van créixer un 7,8%, mentre a la Val d'Aran van disminuir lleugerament. Destaquen les bones dades assolides pel turisme rural al conjunt de la demarcació, amb un increment del 31,7% de turistes.
Nou rècord en exportacions de les empreses lleidatanes
L'evolució de les exportacions lleidatanes també va ser la més favorable de les demarcacions lleidatanes, amb un increment del 4,3% en relació amb el 2015, mentre les importacions a Lleida van disminuir un 2,6%. Aquest fet va deixar el 2016 un saldo positiu a la demarcació, ja que va exportar per valor de prop de 2.000 milions d'euros i va importar per valor de 885 milions. El 2016, l'economia lleidatana va assolir el màxim volum d'exportacions gràcies a l'aposta per la internacionalització del sector agroalimentari i que s'ha intensificat notablement en els darrers anys. Destaca el creixement de les exportacions d'olis, que van augmentar un 16,8%, de la carn (9,8%), mentre en fruita i llegums l'augment va ser del 0,6% en relació amb el 2015.
L'ocupació registra un creixement del 2,7% en el nombre d'afiliats
La bona marxa de l'economia lleidatana es va traduir el 2016 en un creixement del 2,7% en el nombre d'afiliats a la Seguretat Social, similar al creixement del 2015 però per sota de la mitjana catalana, que l'any passat va ser del 3,9%. En concret, el nombre d'afiliats va créixer a Lleida en 4.399 persones en comparació al 2015. La majoria es van donar al sector serveis, que va registrar un creixement del 66% (3.200 nous afiliats), i un 30% a la indústria (1.301). Així mateix també van caure per tercer any consecutiu les persones aturades a la demarcació i ho van fer un 11,4%, el major descens registrat des de l'inici de la crisi.